dimarts, 18 de març de 2014

He tingut un somni...




Aquesta nit he tingut un somni.
Com no sóc el Martin Luther King de torn, podeu imaginar que no era un somni del qual voldria fer bandera... No tinc costum de fer somnis amb missatges esperançadors.  Més aviat sembla que hi surtin els intringulis de la vida quotidiana, les cabòries amb les quals te n’has anat al llit.
I lo empipador que és recordar totes les rucades que somnies... Com en aquella època on estava submergida en les novel·les sueques d’assassinats en sèrie. Em vaig passar tota una nit , mirant de dissimular els cossos de 14 persones que havia assassinat. En la semi-inconsciència del matí em va sobtar el adonar-me que en cap moment durant la seqüència  vaig sentir la més mínima  culpabilitat pel que havia fet, només la necessitat de fer desaparèixer els cadàvers, i l’angoixa de que m’agafessin in fraganti. Com pot ser que la consciència de les teves pulsions assassines se’t manifesti només en somnis i et fumi les nits enlaire?
I el somni aquell en que vas a tota bufa per una carretera, veient clarament com en la corba aquella tancada tot se’n va en orris, i et despertes sobtadament per comprovar que encara estàs sencera?
I aquell en que vas despullada pel carrer, mirant de dissimular les vergonyes, amagant-te darrere qualsevol objecte que tens a l’abast. Es llavors que et despertes l’endemà decidint anar a comprar-te un pijama de coll alt...
I aquells somnis d’infant, on et llevaves per anar a l’excusat, i quan amb gran delit deixaves lliure curs a les teves necessitats, et despertaves de cop, amb els llençols ben molls?
Sempre em pregunto quanta part de veritat hi ha en un somni. A més d’aquells somnis problemàtics que et suggereixen una pila de preguntes a les quals no saps que contestar.
Somnis en els que et saltes totes les normes, socialment incorrectes...
No sóc una seguidora de les teories Freudianes, la meva febre lectora no m’ha dut encara a explorar la psicologia... Diuen però que segons Sigmund Freud, i segons el principi del determinisme psíquic, el somni, lluny d’ésser un fenòmen absurd o màgic, té un sentit. El somni seria l’acompliment d’un desig, i tindria doncs com a finalitat el satisfer els desitjos inconscients del somniador.
Serien doncs els somnis, una interpretació de les nostres “neures” ?
Tornant al somni de la nit passada...
Una servidora, es veu immersa en una història de passions, traïcions, escàndols i política...
La innocent i idealista protagonista, és el cap visible d’un lobby de pressió d’aquells tan emprenyadors, que defensen tonteries com l’habitatge, l’educació, minúcies com la qualitat de vida de la gent del poble. Com que la noia cau bé en general, encara que als eminents capitostes del poble se’n fumin de tan vana lluita, i com que s’apropen eleccions es diuen que no quedaria malament posar-la en la llista electoral. Mitjançant la “querida” de l’amo del poble, es munten maniobres d’aproximació, amb la intervenció estelar de la mà dreta del “Padrino”. Aquest és un jove ben plantat, i com que la pobra “caterineta” encara està per casar, aquest es llença en una cort desenfrenada, amb la “querida” que esdevé la confident de la pobra enamoradissa.
La noia es llença cos i anima en el nou projecte, per fi podrà fer feliços als seus bons conciutadans, i a més ha trobat l’amor tan esperat...
Fins el dia que... Derrotada per un dia de campanya intensa, ajaguda al sofà sent una conversa tòrrida entre el “princep” i la “bruixa”, que a més de posar les banyes a la noia, a l’amo, a la dona de l’amo, es burlen descaradament de les grans idees proposades... Així aquests idealistes!!!  Donen una feinada, només pendents de “mariconades”!
La noieta ferida i trasbalsada, fuig buscant consòl en els seus amics de sempre, però aquests que l’havien avisat que això dels fitxatges estrella en política tenen gat amagat, la rebutgen i l’alliçonen...
Per sort, ara es fa de dia més aviat, que la fi de la història pot ser summament patètica...
Ajuda Doctor Freud!
Si segons diu, el desig representat en el somni, és necessàriament infantil, i que el seu contingut latent fa referència a la sexualitat infantil, m’he perdut algun episodi... La idea del somni com a símptoma, realitzant i a mateix temps prohibint-se un desig no em quadra.
Quanta raó te la meva amiga Pepeta quan em diu que tinc una tendència preocupant  a simplificar-ho tot. Que lo meu no és la psicologia.
Que de projectes electorals i lobbys, en vam estar parlant ahir mateix...
No busquis explicacions amagades a tot plegat Antònia, que la vida és un circ, i avui fa bo , però probablement tornarà a nevar...

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 18-03-2014