dimarts, 11 de març de 2014

Democràcia i prou?




     


Segons el Ministeri de l’Interior francès, 64 comunes de França , no tenen candidats per les eleccions municipals  que han de tenir lloc aquest mes de març. Les raons són múltiples, crisi de vocacions , èxode rural, noves regles d’escrutini, el cert és que no deixa de ser una situació insòlita i preocupant. Fins el 2008, encara que no hi hagués candidats de manera oficial, en les comunes de menys de 3500 habitants, els electors tenien la possibilitat de votar pel conciutadà de la seva lliure elecció.
 Nombrosos són els qui surten d’un mandat i no tenen intenció de repetir, per manca de temps i de conciliació amb el treball propi, ja que en les petites comunes , no es tracta d’un treball a temps ple, i la remuneració que només percep el Maire, no permet dedicar-s’hi en exclusivitat. De fet sovint acaben assumint aquestes funcions jubilats que tenen un complement per la pensió de jubilació, que gaudeixen de temps lliure.
Però no és només una qüestió de diners... El clima de sospita que envolta a qualsevol persona que s’implica en política fa encara més difícil el tancament de llistes. Segons els sondejos per a la majoria dels francesos els polítics són corruptes, i actuen per interessos personals.
La gratificació principal que pot esperar el Maire d’una comuna petita és poc més que el reconeixement dels seus conciutadans. Aquests responsables de les comunes, molt propers als seus ciutadans, es troben sovint amb les mans lligades per a resoldre el dia a dia dels seus administrats, i paral·lelament, es veuen confrontats a les histories de corrupció, i escàndols financers a nivell nacional, que si bé ben poca cosa tenen a veure amb ells, acaben minant la moral de qualsevol abnegat administrador comunal.
 A més aquests 64 pobles, no són més que la punta de l’iceberg, desenes més de municipalitats presenten llistes amb menys candidats que llocs a proveir.
Què està passant doncs?
La manera de demostrar el desacord amb la política i els polítics tradicionals és realment l’ abandonar la minsa part de democràcia que ens queda? Tot això de la participació ciutadana serien “cuentos chinos”? Cal canviar les regles del joc, sembla quelcom d’evident, però com?
Arriben eleccions i tots els partits s’omplen la boca amb la participació ciutadana, encara que en la realitat  la redueixen a només certs aspectes de les polítiques locals. Participació en l’àmbit de la cultura i l’associacionisme, benvinguts siguin els voluntaris! De la mateixa manera, ens recreem en pantomimes i espectacles al voltant de la democràcia com els Consells de joves i Consells infantils als comuns. Tot plegat per fer-se la foto i permetre’ls debatre  dels circuits de les bosses de plàstic, de pistes ciclables, dels excrements dels gossos ... debats innocus i políticament correctes. Que ja se sap són joves i tendres, i no caldria traumatitzar-los abans d’hora, que la vida ja els maltractarà més endavant.
Poc a poc, hem anat arramblant el ciutadà ras a exercir el seu deure democràtic només en les eleccions, per triar el més decidit, el més viu de la classe, perquè el representi, però sobretot, perquè decideixi per ell. Que ja se sap, hi ha gent, persones que han nascut amb un do natural per al comandament. I si ens fixem una mica amb els noms que es repeteixen generació rere generació, arribes a percebre l’existència de dinasties  de polítics i “mandamases”. Qui ho diu que les monarquies s’estan extingint?
En aquest context, és doncs una molt bona noticia el salt a l’arena política d’un moviment ciutadà com AD800. La incògnita serà , quina mena de via política encararan.
Seran una mena de “Freie Wähler”, o electors lliures, aquell conjunt d’associacions que es presenten a les eleccions regionals o municipals alemanyes? Val a dir que no es tracta d’un moviment minoritari , ja que a la regió alemanya de Baden-Württemberg acaparen un 44% dels consellers municipals, i al Parlament regional de Baviera tenen fins a 21 diputats, el que significa més d’un 10% de la cambra. Aquests electors lliures tenen programes molt heterogenis i basats sobretot en reivindicacions locals i concretes.
O potser  es basaran més  en moviments com el Partit X sorgit a Espanya de les files del 15M. A primer cop d’ull, sona bé això de Democràcia i Punt! No està gens malament això de l’apoderament de les decisions per part de la ciutadania. A partir de la instauració d’una vertadera democràcia, els ciutadans podran tenir veu i control sobre totes les decisions que els afecten, com l’economia, el treball, la salut, l’educació, la justícia, els drets, etc.
Hi ha alguna cosa, però, en aquest crit de guerra que vindria a ser “Democràcia i Punt!”, que em fa una mica de por... Podria ser que una majoria de la ciutadania votés per una opció contraria als Drets d’una minoria per exemple? Podria ser que una majoria actués en alguns moments concrets a mode de linxament?
Hi ha algunes regles que han d’estar establertes d’entrada... Que som humans, que som venals a voltes...
Vaja, que ningú és perfecte!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 11-03-2014