dimarts, 25 de març de 2014

Faig festa!!!

Aquesta perque li agrada al Joan...



Avui la@Ninguesperfecte m'ha donat dia lliure.... Iupi!!!

Pero ves per on trobo a faltar el stress setmanal... És allò que qui m'entengui que em compri...

Pero prometo deixar per la setmana que ve el raje a la Marine Le Pen, o si m'apureu als desquiciats electors... La faute a qui???

I del nostres joves? ara els hi toca cobrar... I naltros no hi tenim res a veure en la historia???

Be ja en parlarem ...





Va, aquesta perque te mol bon rollo...





Apa fins dimarts que ve!


dimarts, 18 de març de 2014

He tingut un somni...




Aquesta nit he tingut un somni.
Com no sóc el Martin Luther King de torn, podeu imaginar que no era un somni del qual voldria fer bandera... No tinc costum de fer somnis amb missatges esperançadors.  Més aviat sembla que hi surtin els intringulis de la vida quotidiana, les cabòries amb les quals te n’has anat al llit.
I lo empipador que és recordar totes les rucades que somnies... Com en aquella època on estava submergida en les novel·les sueques d’assassinats en sèrie. Em vaig passar tota una nit , mirant de dissimular els cossos de 14 persones que havia assassinat. En la semi-inconsciència del matí em va sobtar el adonar-me que en cap moment durant la seqüència  vaig sentir la més mínima  culpabilitat pel que havia fet, només la necessitat de fer desaparèixer els cadàvers, i l’angoixa de que m’agafessin in fraganti. Com pot ser que la consciència de les teves pulsions assassines se’t manifesti només en somnis i et fumi les nits enlaire?
I el somni aquell en que vas a tota bufa per una carretera, veient clarament com en la corba aquella tancada tot se’n va en orris, i et despertes sobtadament per comprovar que encara estàs sencera?
I aquell en que vas despullada pel carrer, mirant de dissimular les vergonyes, amagant-te darrere qualsevol objecte que tens a l’abast. Es llavors que et despertes l’endemà decidint anar a comprar-te un pijama de coll alt...
I aquells somnis d’infant, on et llevaves per anar a l’excusat, i quan amb gran delit deixaves lliure curs a les teves necessitats, et despertaves de cop, amb els llençols ben molls?
Sempre em pregunto quanta part de veritat hi ha en un somni. A més d’aquells somnis problemàtics que et suggereixen una pila de preguntes a les quals no saps que contestar.
Somnis en els que et saltes totes les normes, socialment incorrectes...
No sóc una seguidora de les teories Freudianes, la meva febre lectora no m’ha dut encara a explorar la psicologia... Diuen però que segons Sigmund Freud, i segons el principi del determinisme psíquic, el somni, lluny d’ésser un fenòmen absurd o màgic, té un sentit. El somni seria l’acompliment d’un desig, i tindria doncs com a finalitat el satisfer els desitjos inconscients del somniador.
Serien doncs els somnis, una interpretació de les nostres “neures” ?
Tornant al somni de la nit passada...
Una servidora, es veu immersa en una història de passions, traïcions, escàndols i política...
La innocent i idealista protagonista, és el cap visible d’un lobby de pressió d’aquells tan emprenyadors, que defensen tonteries com l’habitatge, l’educació, minúcies com la qualitat de vida de la gent del poble. Com que la noia cau bé en general, encara que als eminents capitostes del poble se’n fumin de tan vana lluita, i com que s’apropen eleccions es diuen que no quedaria malament posar-la en la llista electoral. Mitjançant la “querida” de l’amo del poble, es munten maniobres d’aproximació, amb la intervenció estelar de la mà dreta del “Padrino”. Aquest és un jove ben plantat, i com que la pobra “caterineta” encara està per casar, aquest es llença en una cort desenfrenada, amb la “querida” que esdevé la confident de la pobra enamoradissa.
La noia es llença cos i anima en el nou projecte, per fi podrà fer feliços als seus bons conciutadans, i a més ha trobat l’amor tan esperat...
Fins el dia que... Derrotada per un dia de campanya intensa, ajaguda al sofà sent una conversa tòrrida entre el “princep” i la “bruixa”, que a més de posar les banyes a la noia, a l’amo, a la dona de l’amo, es burlen descaradament de les grans idees proposades... Així aquests idealistes!!!  Donen una feinada, només pendents de “mariconades”!
La noieta ferida i trasbalsada, fuig buscant consòl en els seus amics de sempre, però aquests que l’havien avisat que això dels fitxatges estrella en política tenen gat amagat, la rebutgen i l’alliçonen...
Per sort, ara es fa de dia més aviat, que la fi de la història pot ser summament patètica...
Ajuda Doctor Freud!
Si segons diu, el desig representat en el somni, és necessàriament infantil, i que el seu contingut latent fa referència a la sexualitat infantil, m’he perdut algun episodi... La idea del somni com a símptoma, realitzant i a mateix temps prohibint-se un desig no em quadra.
Quanta raó te la meva amiga Pepeta quan em diu que tinc una tendència preocupant  a simplificar-ho tot. Que lo meu no és la psicologia.
Que de projectes electorals i lobbys, en vam estar parlant ahir mateix...
No busquis explicacions amagades a tot plegat Antònia, que la vida és un circ, i avui fa bo , però probablement tornarà a nevar...

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 18-03-2014

dimarts, 11 de març de 2014

Democràcia i prou?




     


Segons el Ministeri de l’Interior francès, 64 comunes de França , no tenen candidats per les eleccions municipals  que han de tenir lloc aquest mes de març. Les raons són múltiples, crisi de vocacions , èxode rural, noves regles d’escrutini, el cert és que no deixa de ser una situació insòlita i preocupant. Fins el 2008, encara que no hi hagués candidats de manera oficial, en les comunes de menys de 3500 habitants, els electors tenien la possibilitat de votar pel conciutadà de la seva lliure elecció.
 Nombrosos són els qui surten d’un mandat i no tenen intenció de repetir, per manca de temps i de conciliació amb el treball propi, ja que en les petites comunes , no es tracta d’un treball a temps ple, i la remuneració que només percep el Maire, no permet dedicar-s’hi en exclusivitat. De fet sovint acaben assumint aquestes funcions jubilats que tenen un complement per la pensió de jubilació, que gaudeixen de temps lliure.
Però no és només una qüestió de diners... El clima de sospita que envolta a qualsevol persona que s’implica en política fa encara més difícil el tancament de llistes. Segons els sondejos per a la majoria dels francesos els polítics són corruptes, i actuen per interessos personals.
La gratificació principal que pot esperar el Maire d’una comuna petita és poc més que el reconeixement dels seus conciutadans. Aquests responsables de les comunes, molt propers als seus ciutadans, es troben sovint amb les mans lligades per a resoldre el dia a dia dels seus administrats, i paral·lelament, es veuen confrontats a les histories de corrupció, i escàndols financers a nivell nacional, que si bé ben poca cosa tenen a veure amb ells, acaben minant la moral de qualsevol abnegat administrador comunal.
 A més aquests 64 pobles, no són més que la punta de l’iceberg, desenes més de municipalitats presenten llistes amb menys candidats que llocs a proveir.
Què està passant doncs?
La manera de demostrar el desacord amb la política i els polítics tradicionals és realment l’ abandonar la minsa part de democràcia que ens queda? Tot això de la participació ciutadana serien “cuentos chinos”? Cal canviar les regles del joc, sembla quelcom d’evident, però com?
Arriben eleccions i tots els partits s’omplen la boca amb la participació ciutadana, encara que en la realitat  la redueixen a només certs aspectes de les polítiques locals. Participació en l’àmbit de la cultura i l’associacionisme, benvinguts siguin els voluntaris! De la mateixa manera, ens recreem en pantomimes i espectacles al voltant de la democràcia com els Consells de joves i Consells infantils als comuns. Tot plegat per fer-se la foto i permetre’ls debatre  dels circuits de les bosses de plàstic, de pistes ciclables, dels excrements dels gossos ... debats innocus i políticament correctes. Que ja se sap són joves i tendres, i no caldria traumatitzar-los abans d’hora, que la vida ja els maltractarà més endavant.
Poc a poc, hem anat arramblant el ciutadà ras a exercir el seu deure democràtic només en les eleccions, per triar el més decidit, el més viu de la classe, perquè el representi, però sobretot, perquè decideixi per ell. Que ja se sap, hi ha gent, persones que han nascut amb un do natural per al comandament. I si ens fixem una mica amb els noms que es repeteixen generació rere generació, arribes a percebre l’existència de dinasties  de polítics i “mandamases”. Qui ho diu que les monarquies s’estan extingint?
En aquest context, és doncs una molt bona noticia el salt a l’arena política d’un moviment ciutadà com AD800. La incògnita serà , quina mena de via política encararan.
Seran una mena de “Freie Wähler”, o electors lliures, aquell conjunt d’associacions que es presenten a les eleccions regionals o municipals alemanyes? Val a dir que no es tracta d’un moviment minoritari , ja que a la regió alemanya de Baden-Württemberg acaparen un 44% dels consellers municipals, i al Parlament regional de Baviera tenen fins a 21 diputats, el que significa més d’un 10% de la cambra. Aquests electors lliures tenen programes molt heterogenis i basats sobretot en reivindicacions locals i concretes.
O potser  es basaran més  en moviments com el Partit X sorgit a Espanya de les files del 15M. A primer cop d’ull, sona bé això de Democràcia i Punt! No està gens malament això de l’apoderament de les decisions per part de la ciutadania. A partir de la instauració d’una vertadera democràcia, els ciutadans podran tenir veu i control sobre totes les decisions que els afecten, com l’economia, el treball, la salut, l’educació, la justícia, els drets, etc.
Hi ha alguna cosa, però, en aquest crit de guerra que vindria a ser “Democràcia i Punt!”, que em fa una mica de por... Podria ser que una majoria de la ciutadania votés per una opció contraria als Drets d’una minoria per exemple? Podria ser que una majoria actués en alguns moments concrets a mode de linxament?
Hi ha algunes regles que han d’estar establertes d’entrada... Que som humans, que som venals a voltes...
Vaja, que ningú és perfecte!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 11-03-2014

dimarts, 4 de març de 2014

Cagamandurries i revolucionaris...



Avui el dia promet...
Et lleves amb el soroll del torb, i a netejar cotxes, que ja havíem perdut el costum!
Ara que ja ens fèiem la il·lusió d’entrar de ple en la primavera, amb els dies més llargs, i una certa bonança, revifa de cop l’hivern. Ai innocent! Que sembla que vinguis d’un país de platja!!!
Primera batussa del dia (bé segona, després de barallar-te amb el gel del parabrisa del cotxe), recordes al teu fill que s’ha d’anar a renovar el passaport. On és el vell?? Probablement dins la rentadora amb la roba  que no s’havia dignat treure de la maleta... Ja us ho dic jo que no es pot ser tan neta!
Vestits d’expedició polar, ens dirigim, com cada dia, a guanyar-nos el jornal. Per sort, no hi ha escola, i la circulació és bastant fluïda malgrat els quatre tabalots, que a aquestes alçades de l’hivern encara no van equipats. De fet, ja no cal que s’equipin em direu... Pel que ens queda... He de reconèixer que hi ha gent valenta, o inconscient, o descerebrada...
A Soldeu, aturats pels tirs d’allaus... Bufa un torb que tira enrere, però la cua es va allargant... Que ja us ho dic jo que hi ha gent molt valenta... Quan enmig de les ràfegues has anat trobant el teu camí , i  per fi et trobes a recer, et prepares a passar el dia de xarrera , i de sessió de pala. I és que de ben segur no hi haurà cap guapo que en un dia com avui s’atrevirà a acostar-se a pistes...
I de sobte , oh sorpresa en un moment de calma del vent veus aparèixer el primer autobús del dia: els presents ens llevem en una intensa ovació! Ole tu!!!
Mentre els pisters donen el parte de la força de les ràfegues del vent , observes amb curiositat quina cara fan els intrèpids viatgers ... De moment, a part de la cara d’espant, van boquejant com peixets, mirant de recuperar la respiració, després de la fuetejada que els hi acaba de donar el darrer cop de vent. Cara de no saber on ets , ni que coi fas aquí...
A vegades et preguntes si els tour operadors no proposen tours de càstig, en comptes de vacances a la neu... Si , que ja ho sé que tenen el dinar pagat al restaurant de l’estació, però a mi que em perdonin, tant sacrifici per un trist àpat... Si els obliguessin a anar a treballar en aquestes condicions ja s’haguessin revoltat i muntat una vaga salvatge ipso facto.
La revolució  es muntarà d’aquí a uns deu minuts quan s’assabentin que, de moment, els remuntadors estan parats per excés de vent... Que ells han pagat el forfet i exigeixen esquiar!
Res , que estem ben sonats!!!
Som capaços de muntar un pollastre conseqüent , si ens impedeixen fer allò que ens havíem posat al tupí de fer, en contra de la situació meteorològica o del més mínim sentit comú, i en canvi ens arronsem com cuquetes amb les coses realment importants...
Recordo una vegada en un viatge de fi de curs  a Mallorca, on van decidir per decret llei que jo que parlava bé el castellà seria la portaveu dels indignats per un excés de greix a les patates fregides... Una que és profundament demòcrata, que sempre ha estat en contra de les designacions a dit, es va negar a abanderar una tan transcendental reclamació dels drets comuns... Hagués estat per mi una ocasió d’encapçalar una revolta com deu mana, d’aguerrir-me en una revolució justa a favor dels al·lèrgics a les matèries grasses, el problema era que la meva fe en la causa era minsa, donada la meva afecció hereditària al oli d’oliva...
Protestes, revoltes, revolucions, manifestacions, moviments socials, en la nostra molt democràtica societat occidental, sembla que no tenim ni idea de cap a on anem, ni tant se val el que voldríem pel futur dels nostres fills...
Al Museu Reina Sofia de Madrid hi havia aquests dies un col·loqui anomenat “el nou segrest d’Europa, deute, guerra, revolucions democràtiques”. Durant tres dies s’ha parlat dels moviments socials arreu d’Europa, de desnonaments, de suport a la gent en situació de precarietat i als immigrants. S’hi va parlar de construir  contra-poders  a la Europa de la Troica, i curiosament , es va evitar parlar de la crisi Ucraïnesa. Els gurus dels moviments socials, es van mostrar extremadament prudents, amagant-se darrere la manca de informació i el perill de la desinformació... Que hi passa doncs allà?
Als fils del Facebook tractant de la qüestió i a les noticies, em sobta molt la utilització de la paraula pregària... Tothom prega perquè no hi hagi guerra, preguen perquè s’arregli la situació, es prega pels morts i desapareguts, tot són pregàries!
I a mi és el que més m’esgarrifa de tot: aquest deixar a una força superior la resolució dels fets, la no intervenció en favor d’una intervenció divina que vindria a arreglar la situació...
Ui calla... L’autobús se’n va... Els passatgers potser han segrestat amb un piolet al conductor perquè els torni a valls més tranquil·les....

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 4-3-2014