dimarts, 25 de febrer de 2014

Murs ...




Un cop més en posar les noticies de bon mati, ens llevem amb l’assalt per part de candidats a la immigració a l’Eldorado d’Europa, als murs coronats amb fil de ferro de Ceuta o Melilla... I un cop més et preguntes quina diferencia hi ha entre aquests murs, o els que construeixen els Israelis , o els dels Estats Units a la frontera de Mexic amb el famós mur de la vergonya tant denunciat pels estats occidentals en època de la guerra freda.
Em direu alguns , que el problema del Mur de Berlin, era que estava destinat a empresonar a la seva gent, a evitar que aquests  sortissin del seu territori, i en canvi aquests murs que ningú denuncia son per evitar que entrin les indesitjables hordes famolenques ... Uns fugien la manca de llibertat, aquests fugen de la misèria...
Tot plegat et demanes si tot depèn de la mirada que hi posem , però sobretot de la imatge que ens volen vendre.
El problema és que en això de les relacions internacionals , els que anem ben venuts som naltros... Res no és blanc ni es negre. Qui son els bons i  qui son els dolents?
 Si partíssim de la base que els valors  dels estats son més importants que els interessos econòmics o geoestratègics, serien diferents les preses de posició i les simpaties?
Una servidora  que te l’esperit de contradicció extremadament exacerbat, o si ho preferiu no ha entès mai res al perquè de tot plegat, te una tendència perillosa a qüestionar les coses, sobretot quan veu un acord unànime de les opinions d’aquesta riba occidental. Si estan tots tant d’acord hi deu haver alguna cosa amagada...
Mireu a Ucraïna per exemple. Quan es posen d’acord el President dels Estats Units, els Polonesos, les forces vives de la Unió Europea, Alemanys, Francesos, Anglesos , per celebrar l’alliberació de l’opositora Iulia Timoschenko, quan ningú havia aixecat la veu quan va ser acusada de frau fiscal, comences a pensar que tot depèn dels interessos  de uns i altres més que dels valors que suposadament defensen els estats.
 Lluny del meu pensament el defensar la via russa amb l’amic intim de la Marine Le Pen , en Vladimir Putin al capdavant. Però no deixo de pensar que finalment la sobirania dels Ucraïnesos es més tributaria de les relacions de poder entre forces imperialistes i els interessos dels oligarques, que de la voluntat del poble Ucraïnès. I mentre això sigui així no hi pot haver una sortida viable a la situació.
Els Europeus , tant majos ells , son incapaços d’enfrontar-se de manera taxativa amb els Russos, que ja se sap , son dependents d’ells pel que fa les importacions de gas. Per tant tampoc serien massa partidaris de un acord ple i franc amb els Ucraïnesos, no fos cas que  en Vladimir Putin els talles el subministrament.
Lo dit,  que no hi ha valors, només interessos...
Pel que fa a la senyora Timoschenko, abanderada de la “Revolució Taronja” (ves quina casualitat!), va portar Ucraïna cap al camp pro-occidental, i és presentada en aquests moments com la garant de la democràcia i els Drets Humans en front del camp pro-rus. Ara ens presenten la seva incarceració com política, però el recorregut d’aquesta potent dona de negocis,  és menys rosa del que semblaria a primera vista: corrupció, lligams amb l’extrema-dreta, lluny de la imatge de perfecta demòcrata que es pretén donar. Una revolució taronja que era ben lluny de ser espontània malgrat les esperances que va fer néixer en els ucraïnesos.
En aquests moments, apartat del poder un dirigent que va triar disparar sobre els manifestants, el problema dels ucraïnesos és qui posaran al seu lloc. El triaran ells, o serà el candidat consensuat entre les forces imperialistes amb interessos geoestratègics a Ucraïna?
Mentre a Siria , es continuen matant milers de civils... El gran problema amb Siria és que no acabem de definir a qui ens em d’encomanar. Si be Bachar el Assad semblava el dolent ideal, ara ja no ho tenim tant clar, amb l’entrada en el tauler de grups paramilitars armats per les potencies occidentals de integristes musulmans.. Aixxx... a sobre no tenen ni petroli, ni gas, ni res que empenyi a les potencies occidentals a aturar la sagnia, que no siguin tímides protestes a l’ONU...
A Venezuela si que tenim designats els dolents: aquells que van posar en les mans de l’estat el petroli arrancant-lo a les petrolieres privades. Com a l’Argentina amb Repsol... No hi entenen res, que ja ho diuen per aquí , el privat sap treure més profit dels beneficis, i tot el que és públic és deficitari...
Fa prop d’un més, que a Bosnia (uix, això queda apropet!), els carrers estan en foc, els Bosnians han sortit al carrer, per protestar per les exigències d’austeritat de la Troika (goita aquí també!), i fins ara Black Out informatiu. El tant celebrat desmembrament de l’antiga Iugoslavia, sota el vist i plau de l’Unió Europea, no és pot veure enfosquit per les reivindicacions de uns ingrats, que després de ser alliberats, a damunt volen drets socials... On anirem a parar!!!
Tot plegat un caos!
Els ciutadans de a peu , ja no sabem a quin sant encomanar-nos... Estaria be que ens donessin alguna guia de l’usuari d’aquestes, amb  algunes pistes sobre qui son i qui no son els nostres amics i perquè. Només que sigui per opinar tot el contrari...
Per veure-hi més enllà dels murs informatius...
Que no ens adormin l’esperit crític!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 25-02-2014