dimarts, 4 de febrer de 2014

Familiofòbia?



Diumenge  de nou  es van manifestar a França, representants dels sectors més rancis i reaccionaris del país, per protestar contra la imminent Llei de la família que presentarà el govern, i que inclouria segons els seus impulsors  articles referents a la PMA, procreació  mèdicament assistida. Quin problema hi veuen? La possibilitat d’accedir a les tècniques de procreació assistida per part de dones soles, o dones emparellades amb altres dones. Acusen al Govern de familiofòbia....
La Manif pour Tous en diuen, serà per tots els que són similars a ells!
Admeto que estic extremadament xocada darrerament per l’evolució de l’actualitat a França.
També aquesta darrera setmana hem pogut assistir a un sidral considerable amb un moviment que via SMS, promovia el no portar els nens a l’escola. El motiu: la introducció en els materials de suport escolar de l’ABCD de l’Egalité.
Admeto que no he pogut encara mirar-me’l en profunditat , ja que la importància en volum dels materials que s’hi pot trobar no m’ha permès  estudiar amb carinyo tot el que hi ha. A primera vista, eines i directives per facilitar als ensenyants la introducció de la idea d’igualtat a l’escola. Trencar els estereotips que fan que unes feines estan destinades als nens, i unes altres a les nenes, que uns esports serien més adients per als nens que per a les nenes, que el fet de néixer nen o nena predestini el teu futur en la societat.
El que assenyalen com a subversiu , serien algunes tècniques com les de posar-se en el lloc de l’altre , que segons aquestes eminències, desestructuraria la personalitat dels nens...
Jo que sempre havia considerat l’empatia com quelcom de positiu...
L'empatia diuen,  és la capacitat d'entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments. Semblaria ser un mecanisme adaptatiu, donat que afavoreix l'altruisme i la comunicació. Si bé es consideraria  una qualitat innata ja que totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies , tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret. L’empatia, pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors.
Diuen també, però, que les persones amb un excés d’empatia podrien patir depressions en no poder donar solucions a qui tenen al davant. Entenc doncs que aquesta bona gent el que volen evitar és que els seus fills pateixin depressió més endavant...
Au va!
Lo curiós , és que en aquestes protestes per la introducció d’aquests valors a les escoles, t’acabes adonant que hi convergeixen sempre els mateixos: catòlics i musulmans integristes, homòfobs, els partits de la ultradreta, en resum la Flor i la Nata, el milloret de cada casa...
Em direu que no m’hauria d’estranyar, donat que és alguna cosa a la que ja ens tenien acostumats els veïns del Sud. Suposo que en el meu subconscient, havia idealitzat a França com el país de les llibertats, de la Liberté,-Egalité-Fraternité, i  en canvi trobava dins d’una certa normalitat  anormal l’existència de sectors de la rancioesfera a Espanya.
El cert és que malgrat  la tendència a la submissió al capitalisme més salvatge per part dels partits d’esquerra a Espanya, pel que fa al terreny de la igualtat, s’havia aconseguit una molt bona feina a nivell legislatiu. Una bona feina que en pocs mesos, per cert , s’ha carregat el Govern que els espanyols  van col·locar, i amb majoria absoluta si-us-plau!
La veritat és que no sé cap on anem. Societats amb antigues fissures que sembla que cada cop es van accentuant més, i on n’apareixen de noves de manera incessant. Països on fil-ferros amb punxes invisibles protegeixen a grups de privilegiats , cada cop menys nombrosos, de aquells que van expulsant en la marginalitat, dones, homosexuals, aturats, la massa dels que no són com ells creuen que cal ser.
Heus aquí el problema, no poden controlar sistemàticament als altres i, doncs, els marginen. Els condemnen a un rol  que ells han decidit , i s’envolten de totes les lleis possibles per a conservar aquests privilegis que s’han autoatribuit.
Que les lleis de la biologia fan que has nascut amb els cromosomes XX o XY, que la teva pell sigui més fosca, el color dels teus ulls, no predetermina el teu rol en una societat, ni la teva sexualitat, ni si tens dret a formar, o no, una família, i quan  ho vols fer.
Estic enfadada. Estic dolguda. I per damunt de tot estic perplexa, indignada, que la gent pugui donar crèdit a falòrnies segons les quals uns valem més que els altres, segons el lloc on hem nascut, segons el nostre sexe, segons la nostra orientació sexual, segons el nostre origen...
Com diria Mr. Spock: "Fascinant", una civilització de extremòfils....

Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte”  de Radio Valira , 04-02-2014