dimarts, 21 de gener de 2014

Políticament incorrecte.




Tinc a la Noe avorrida... Porto tota la temporada sense fer una sola opinió a l’avança. Irresponsabilitat? Probablement. T’arrisques setmana si , setmana no a que et surti un imprevist de darrera hora i no sàpigues que explicar... Potser és el gust del risc , de l’aventura, el cada cop més difícil. Vindria a ser un posar-se a prova permanent, un desafiament al sentit comú... Seràs capaç una setmana mes de parlar de tot i de res ?
Suposo que en una època on tot son obligacions , on tens la impressió que res del que estàs vivint ho tries tu, i que son els esdeveniments els que et porten en una o altra direcció,  aquesta és la concessió que fas al teu ego més rebel...
De tota manera , heu d’admetre que tot i que estem vivint trasbalsos importants en el nostre entorn a nivell polític i social, la sensació continua sent de que res no avança, de que tot segueix igual que sempre... O això és el que voldrien fer-nos creure, que seguim en aquell estat plàcid i semi-inconscient que ens provoca la rutina.
El cert és que fins el twitter es avorrit... Que dos consellers generals, s’esbatussin via twitter, te la seva gracia, però això si , per que els soferts seguidors ens enganxéssim a la discussió s’agrairia una miqueta més d’humor... I ho dic amb el tot el carinyo, que tots dos em cauen prou be. Però si continueu amb tant poca gracia, us faré un unfollow com una casa, que no ens podeu envair el twitter, amb discussions estèrils, i sense cap mena de sal ni de picant... Be al menys us heu guanyat una noticia sobre la batussa al Diari...
Com deia , de canvis deu ni do els que sense adonar-nos-en ens van caient al damunt.
Ahir vaig aconseguir fer la liquidació de l’IGI  via l’oficina virtual. No se m’ha quedat cara de gilipoies, com al amic Miquel, estic molt orgullosa de mi mateixa! Que tot plegat és un caxondeo com diu ell, no ho dubto... El problema és que tenim tendència a mirar massa als veïns, si ell no paga , perquè ho hauria de fer jo, i teories simplistes de l’estil, que s’han anat repetint fins a fer entrar ben endins del tupi la idea que qui compleix és ruc...
Ei que a mi com a tots, m’ha costat moltes hores de discussió amb clients i proveïdors tot plegat. Com el proveïdor de serveis de manteniment que m’acaba de trucar dient-me que hi ha una diferencia entre la factura, i el pagament. Un cop més expliques que si , que li has retingut el 10% corresponent a l’Impost de No Residents, que no pateixi, que li faràs arribar en breu el rebut acreditatiu del pagament. Que li tornaràs a enviar tota la informació sobre la llei relativa a l’INR... Batalles quotidianes. 
Ho admeto.  Era molt més senzill obrir la caixa i posar-se els diners a la butxaca, sense haver de justificar ni d’apuntar res enlloc... Potser d’un altre costat, aquesta és part de la causa de les dificultats de molts negocis, la manca de planificació, el ja ho faré quan ho facin els altres, el si ells ho tenen jo també ho vull...
Ho veieu amics com han canviat les coses en poc temps? Que ha passat la crisi entremig? També, però no només. Poc a poc ens anem fent grans i anem encarant canvis estructurals, dolorosos alguns, però imprescindibles.
També hi han els incomprensibles, o si més no difícils d’entendre donada la manca de transparència en la seva implementació.
Diu el director del SAAS, que qui diu que la reforma del sistema sanitari va cap a la privatització desconeix el sistema. Off course que desconeixem totalment el sistema cap el que volen anar, si ens fiem de la poca informació que s’està donant, és el més normal. És normal que tot plegat ens creï dubtes, informació al comptagotes, basada bàsicament en declaracions a la premsa , focs creuats... Com volen que hi entenguem res ?
El normal és que davant la manca d’informacions concretes s’aixequin suspicàcies i sospites...
Que a professionals que treballen a l’hospital, se’ls doni permís d’exercici lliberal sense possibilitat de signar conveni amb la CASS, en aquest exercici lliberal, a mi em recorda més la famosa medecina a dues velocitats que es troba a Espanya... Qui vulgui ser atès mitjançant servei públic haurà de passar per l’hospital, si vols que t’atenguin ràpid, vas pel privat, si en tens els mitjans....
Però no em feu cas, que a voltes soc una mica mal pensada, i probablement soc desconeixedora del sistema, al menys aquest tant opac que ens volen vendre...
Parlant d’opacitat sobta que en l’enquesta del Diari hi hagi gent contraria a fixar per llei les incompatibilitats per exercir un càrrec públic.
Després diuen que soc jo la políticament incorrecta....

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira  21-01-2014