dimarts, 7 de gener de 2014

Descansa en pau Mikhail...




Aquests darrers dies del 2013 han vist la desaparició de Mikhaïl Kalachnikov, l'inventor del famós fusell d’assalt que tants morts ha fet arreu del mon. Ferit en els primers combats entre les forces nazis i soviètiques, va ser evacuat i va començar a treballar en la fabricació del que esdevindria l’AK 47 , l’arma portàtil més letal que l’Home hagi inventat. Els secrets de tal joguina? Una manipulació senzilla , i una eficàcia d’enterramorts, que qualsevol soldat, inclús sense formació prèvia pot utilitzar per matar amb la facilitat que el botxí tallava el cap a un condemnat a mort.
 En una entrevista, Kalashnikov deia haver estat  molest en veure una imatge de Bin Laden brandant una Kalashnikov, ell assegurava que havia creat aquella arma per a defensar les fronteres del seu país. El cert és que l’inventor de l’Automativ Kalashnikova , no ho va fer recercant qualsevol profit personal, l’arma va ser creada per la grandesa de les forces armades.  Inclús després de la caiguda del comunisme , no li va significar a en Mikhail més que gloria o orgull, ni un trist benefici econòmic, tot i que es veu que els seus descendents, volen aprofitar el nom per a vendre merchandising de la marca Kalashnikov, venent paraigües , encenedors i altres andròmines.
Concebuda per a combatre els Alemanys, la Kalashnikov però  no va ser utilitzada mai en un conflicte dels dits tradicionals Es podria dir inclús que va escapar-se-li de les mans al seu creador per seguir un camí inesperat que porta a interrogar-se sobre el paper que ha jugat en la psicologia de les guerres i de la societat.
El cas es que un dels territoris on la Kalashnikov va fer més mal va ser en les guerres d’alliberació de nombrosos països africans , sota el pes de la colonització, com Angola, Moçambic, Algèria, Namíbia, o Àfrica del Sud. Fins aquí podríem dir, que es podrien considerar legitimes (al menys pels que es van considerar alliberats!) .... Potser llavors hagués estat be una jubilació de l’estri...
Avui en dia l’AK es troba per tot arreu i ha trasbalsat profundament les regles de la guerra moderna ja que dona a bandes de combatents mitjanament entrenats i amb pocs recursos , el poder d’afrontar i de vèncer alguns dels exercits mes rics i millor entrenats del mon. Fort de la seva eficàcia, l’AK s’ha imposat en qualsevol conflicte, en ser sovint més convincent que les famoses taules de negociació. Es pot dir inclús que hi ha una certa veneració, si noteu que al menys 6 països l’honoren en les seves banderes... Des de la dislocació de la Unió Soviètica, i el posterior desmembrament de Iugoslàvia, la Kalashnikov ha esdevingut territori exclusiu de les xarxes mafioses, el fusell de Stalin es una arma  que qualsevol pot aconseguir, inclús per internet.
Llegia en un blog, que per culpa de Mikhail Kalashnikov, els cementiris son plens d’homes, de dones i de nens innocents, que per culpa de la seva invenció han reeixit cops d’estat, que gracies a la seva joguina tothom ha après a matar... Pobre Mikhail!!! Que fàcil és responsabilitzar a una sola persona de tant d’horror...
Potser fora bo , per començar l’any de bon peu , intentar anar més enllà de la informació que ens destil·len, i que absorbim sense qüestionar-la.
Si, els conflictes armats, es cobren moltes vides cada any. Que hi ha darrera de cada conflicte? Uns dolents, i unes víctimes? Seria senzill no , poder designar els dolents i quedar-nos tant amples. El problema és que no hi ha res senzill. Darrere de cada conflicte armat, s’amaguen guerres de poder, interessos econòmics, aliances estratègiques , negocis comercials... Tot plegat un tauler d’escacs, on s’afronten els grans poders fàctics d’aquest mon. Una veritable xarxa de crim organitzat, que si be ens deixen respirar per festes, vetllen a que qualsevol esperança de llibertat mori dins l’ou.
Diuen que al mon hi ha suficient menjar perquè totes les persones puguem disposar dels aliments necessaris per gaudir de una vida sana i productiva.  De fet , segons els càlculs de la ONU es produeixen  aliments  per a alimentar 12000 milions de persones. I cada any moren de gana 3,1 milions de nens...
Les xifres son contundents. El model que ha triat la humanitat no funciona, o més ben dit, nomes funciona per a alimentar la voracitat de una minoria. Amb el beneplàcit de governs i organismes internacionals, les corporacions i multinacionals especulen amb el més basic, els aliments, decidint qui ha de menjar i qui no, qui ha de viure i qui ha de morir.
Assassinats massius, provocats per la fam, desigualtats, gent privada de dignitat, violència generalitzada.... Gent que un bon dia potser triarà el Kalashnikov... Ves que has de fer, quan no tens res més a perdre, quan has vist morir de gana els teus fills...
Descansa en pau Mikhail... Mentre uns traficaran i s’enriquiran gracies a la teva invenció, d’altres continuaran acceptant les regles del joc, i entre tots perpetuarem la matança, que ja som 7000 milions , i aquí no hi ha lloc per tots...

Apa , que acampi qui pugui!!!

Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 7-01-2014