dimarts, 28 de gener de 2014

Eco de les galàxies...




Segons fonts properes, s’ha sabut que els extraterrestres estan perdent totalment la fe en la salut mental del habitants de la terra.
La raó de tot plegat, les estranyes reaccions als fets d’actualitat.
Frenesí mediàtic per les històries de faldilles d’un president, el cop d’estat en un club esportiu per dubtes en un contracte multimilionari, el Hara Kiri quotidià dels defensors de les monarquies ...  Nombroses espècies d’extraterrestres, es declaren extremadament xocats, per l’escala de valors de l’espècie humana.
“Teníem als humans com a ens dotats de raó, de seny, de capacitat de reflexió...”
La veritat és que és difícil d’explicar segons quines coses, i admeto que em sento bastant extraterrestre en aquest sentit.... Es veu que hi haurien dubtes sobre les clàusules del contracte  d’un jugador de futbol d’aquests galàctics, que en diuen. Tot plegat, es munta la de Sant Quintí, un soci ho porta a la justícia, el President dimiteix i se’n va a Londres, i resulta que l’assumpte agafa uns aires de guerra de secessió , Madridistes-borbònics, contra Barcelonistes-botiflers...
A fe de deu que no hi entenc res de res!
Que el futbol remena diners a cabassos , ja ho sabem tots, que els que mouen els fils i s’enriqueixen són els mateixos que ho fan en al resta dels àmbits econòmics, tampoc no em genera cap tipus de dubte. Tenim tants exemples d’abusos de poder, de tinglados destinats a eludir el fisc, d’enriquiments desmesurats a costa de les espatlles del ciutadà de a peu que hem arribat fins i tot a acostumar-nos-hi.
Fins i tot som capaços d’admetre o d’indignar-nos, quan aquests afers afecten a membres de la reialesa , als banquers que remenen el cotarro, als polítics corruptes... Això sí, sense moure un dit.
Però senyors, quan això toca a una sacrosanta institució  com el Barça, bressol de profetes i mitjos deus, ens pugem tots a la parra i fins i tot un sacrificat soci es posa les mans a la cartera per denunciar tan indigna  profanació!!!
I és que això del futbol té molta tela...
Recordo un 11 de Setembre on una delegació dels Verds vam baixar a Barcelona , a una reunió del Triangle de la Mar Blava, i vam participar a la desfilada i posterior ofrena al monument d’en Rafael Casanovas , invitats pels companys d’Iniciativa:
A mesura que la delegació anava acostant-se al monument , sentíem xiulets i protestes dirigides als representants dels partits polítics, que ni es van aturar en passar la delegació dels antics combatents de la República. En canvi , en arribar la delegació del Barça , tot van ser aplaudiments i visques...
Tot plegat acabes pensant que més val perdre el temps en introduir-te en el mundillo del futbol , que intentar canviar les coses des de la política.
Que uns treballadors protestin i xiulin per defensar el seu lloc de treball i els seus drets laborals, em sembla de lo més normal, que uns segons després, es posin a victorejar a quatre milionaris que juguen a pilota em sona esperpèntic!
Deia Karl Marx, que la religió era l’opi del poble, ara sense cap dubte ho diria del futbol...
Aquí a Andorra no, però... Aquí es veu que només perden l’oremus amb el futbol al Pas de la Casa. Deu ser l’alçada, i l’excés d’exposició als vents atlàntics...
Mentida podrida!
Com a mare soferta que he estat, he voltat els camps de futbol infantil del país, i us puc assegurar, que molts pares i mares mereixerien que els hi fessin una càmera oculta de la seva actitud a les grades...
Així anem donant exemple a la nostra descendència...
Difícil d’explicar als ambaixadors Vogon. Veig complicat que puguem tancar qualsevol tracte pel que fa la creació d’una via exprés hiperespaial , que es veu que en el seu traçat original podria afectar la Terra, provocant la seva destrucció pura i dura. Difícil de trobar arguments en favor de l’espècie humana, amb el seu absurd comportament, en front de la importància de les comunicacions intergalàctiques, i els avenços de les espècies superiors.

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” 28-01-2014

dimarts, 21 de gener de 2014

Políticament incorrecte.




Tinc a la Noe avorrida... Porto tota la temporada sense fer una sola opinió a l’avança. Irresponsabilitat? Probablement. T’arrisques setmana si , setmana no a que et surti un imprevist de darrera hora i no sàpigues que explicar... Potser és el gust del risc , de l’aventura, el cada cop més difícil. Vindria a ser un posar-se a prova permanent, un desafiament al sentit comú... Seràs capaç una setmana mes de parlar de tot i de res ?
Suposo que en una època on tot son obligacions , on tens la impressió que res del que estàs vivint ho tries tu, i que son els esdeveniments els que et porten en una o altra direcció,  aquesta és la concessió que fas al teu ego més rebel...
De tota manera , heu d’admetre que tot i que estem vivint trasbalsos importants en el nostre entorn a nivell polític i social, la sensació continua sent de que res no avança, de que tot segueix igual que sempre... O això és el que voldrien fer-nos creure, que seguim en aquell estat plàcid i semi-inconscient que ens provoca la rutina.
El cert és que fins el twitter es avorrit... Que dos consellers generals, s’esbatussin via twitter, te la seva gracia, però això si , per que els soferts seguidors ens enganxéssim a la discussió s’agrairia una miqueta més d’humor... I ho dic amb el tot el carinyo, que tots dos em cauen prou be. Però si continueu amb tant poca gracia, us faré un unfollow com una casa, que no ens podeu envair el twitter, amb discussions estèrils, i sense cap mena de sal ni de picant... Be al menys us heu guanyat una noticia sobre la batussa al Diari...
Com deia , de canvis deu ni do els que sense adonar-nos-en ens van caient al damunt.
Ahir vaig aconseguir fer la liquidació de l’IGI  via l’oficina virtual. No se m’ha quedat cara de gilipoies, com al amic Miquel, estic molt orgullosa de mi mateixa! Que tot plegat és un caxondeo com diu ell, no ho dubto... El problema és que tenim tendència a mirar massa als veïns, si ell no paga , perquè ho hauria de fer jo, i teories simplistes de l’estil, que s’han anat repetint fins a fer entrar ben endins del tupi la idea que qui compleix és ruc...
Ei que a mi com a tots, m’ha costat moltes hores de discussió amb clients i proveïdors tot plegat. Com el proveïdor de serveis de manteniment que m’acaba de trucar dient-me que hi ha una diferencia entre la factura, i el pagament. Un cop més expliques que si , que li has retingut el 10% corresponent a l’Impost de No Residents, que no pateixi, que li faràs arribar en breu el rebut acreditatiu del pagament. Que li tornaràs a enviar tota la informació sobre la llei relativa a l’INR... Batalles quotidianes. 
Ho admeto.  Era molt més senzill obrir la caixa i posar-se els diners a la butxaca, sense haver de justificar ni d’apuntar res enlloc... Potser d’un altre costat, aquesta és part de la causa de les dificultats de molts negocis, la manca de planificació, el ja ho faré quan ho facin els altres, el si ells ho tenen jo també ho vull...
Ho veieu amics com han canviat les coses en poc temps? Que ha passat la crisi entremig? També, però no només. Poc a poc ens anem fent grans i anem encarant canvis estructurals, dolorosos alguns, però imprescindibles.
També hi han els incomprensibles, o si més no difícils d’entendre donada la manca de transparència en la seva implementació.
Diu el director del SAAS, que qui diu que la reforma del sistema sanitari va cap a la privatització desconeix el sistema. Off course que desconeixem totalment el sistema cap el que volen anar, si ens fiem de la poca informació que s’està donant, és el més normal. És normal que tot plegat ens creï dubtes, informació al comptagotes, basada bàsicament en declaracions a la premsa , focs creuats... Com volen que hi entenguem res ?
El normal és que davant la manca d’informacions concretes s’aixequin suspicàcies i sospites...
Que a professionals que treballen a l’hospital, se’ls doni permís d’exercici lliberal sense possibilitat de signar conveni amb la CASS, en aquest exercici lliberal, a mi em recorda més la famosa medecina a dues velocitats que es troba a Espanya... Qui vulgui ser atès mitjançant servei públic haurà de passar per l’hospital, si vols que t’atenguin ràpid, vas pel privat, si en tens els mitjans....
Però no em feu cas, que a voltes soc una mica mal pensada, i probablement soc desconeixedora del sistema, al menys aquest tant opac que ens volen vendre...
Parlant d’opacitat sobta que en l’enquesta del Diari hi hagi gent contraria a fixar per llei les incompatibilitats per exercir un càrrec públic.
Després diuen que soc jo la políticament incorrecta....

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira  21-01-2014

dimarts, 14 de gener de 2014

Fast and Furious



Perdoneu si darrerament us semblo lleugerament desquiciada...
 Ho confirmo, ho estic de debò...
Aparentment no sóc l’única, des de l’atalaia on escric aquesta humil opinió veig un grupet de quatre muntanyencs que van donant voltes sobre si mateixos dubtant entre quin camí  agafar per arribar a la pista.  Dubte existencial important si tenim en compte que estan en un punt equidistant  de totes les sortides possible del pàrquing...
El meu germà fa una trucada. No sé de què va , però sento que demana una adreça mail, i veig amb estupor com apunta un número de telèfon. Torna a trucar i demana el número de fax , li dóna l’interlocutor una adreça mail....
Està clar que el dia ha començat tort.
 De bon mati he anat  a buscar al meu estimat a l’Hospitalet , mig histèric que estava per la por d’arribar tard a la feina. Un tràiler s’ha saltat una corba a la nacional 20 a les quatre del mati i la carretera promet estar tancada per una bona part del dia. No ens en sortirem amb aquest accés a França... Una via important , on circulen quantitat de camions de gran tonatge, però que només ens preocupa quan es tanca.
 Es cert que era més important reivindicar només les millores d’accés pel sud, no fos cas que no poguéssim fornir de clientela els prostíbuls  de la Seu i els seus voltants, tan publicitats en els diaris del país...
 Parlant de prostitució , ara resulta que a alguns pobres hotelers els hi ha colat enmig de totes les publicitats, propostes marranes  per als clients russos... I tots ens quedem bocabadats! Coi de comunistes! Arriba la depravació amb ells...
Diuen  que més estira un pèl de figa que  una corda d'espart. Que sàvies són les dites populars! Ara es veu que ens ha sortit un nou copríncep pillin... Com són aquests francesos! Mira per on , el President Hollande que tothom anomenava Flamby, fent referència a un caràcter tou  i dèbil, resulta ser que té alguna més ferma que les seves conviccions d’esquerra o la seva fidelitat sentimental. Ves qui ho havia de dir... El president normal , li fa el salt a la primera dama! Tot plegat per convèncer-nos que  allò de l’eròtica del poder no és un mite...
 Ja els hi he dit sempre als companys dels Verds que no anirem mai enlloc, entestant-nos a ser tan poc glamurosos!
Que visqui la llibertat sexual!
Val a dir que probablement aquesta llibertat serà l'única que ens quedarà... Almenys a alguns. I la llibertat del comerç. La llibertat de comerciar amb el cos dels altres, la llibertat de , mitjançant pagament i viatge turístic inclòs , tenir o no descendència... Vaja que ja me’n torno a anar de l’olla!!!!
Mires al Nord , mires al Sud, i tot plegat et sembla una enorme mascarada... és cert que aviat és Carnaval ...
I tu et preguntes si t’estàs tornat lel·la , o és que sempre ho has estat...
A França s’ha aprovat la llei que penalitza  als clients de la prostitució, i a la pietosa Espanya , ja es freguen les mans , pensant en el negoci que faran els bordells de la Jonquera.... Potser això els permetrà de sortir de la crisi. A més, si alguna meuca eixelebrada es queda prenyada, sempre podrà passar la frontera en sentit contrari als seus clients, i anar a interrompre el seu embaràs a França, que ja se sap, en això del intercanvis comercials sempre  hi ha d’haver una contrapartida...
Pobres francesos, no poden cardar lliurement, i ara resulta que no se'n podran ni riure del jueus!!! Punyeta amb el Flamby. Volage com diuen els francesos, i amb ministres que li treuen la vedette.
El ministre Valls, després d’atacar-se a la invasió Rom , no rieu  que 16000 persones  poden fer molt mal, s’ataca ara a la llibertat d’expressió o no, d'un còmic... A mi el Dieudonné aquest em cau de lo més malament. La seva deriva antisemita, ve de lluny, i l’administració ha tingut múltiples ocasions anteriorment, de sancionar els fets i gestes d’aquest senyor, que , en reiterades ocasions ha vulnerat la llei. Per què cal recordar que a França l’antisemitisme és un delicte. La prohibició dels seus espectacles arriba tard i malament, ja que en nombroses ocasions, anteriorment hi ha hagut matèria a persecucions penals , que no s’han dut a terme...
Lo positiu del fet, és obrir un debat important a França , ja no sobre la llibertat d’expressió, que també, però sobretot sobre aquesta tendència a la xenofòbia i el racisme, que ha valgut l’augment dels suports a Marine Le Pen, i la deriva populista dels partits de dreta i centreesquerra clàssics.
Tot plegat perquè en el fons ens ha preocupat més el glamur i la farandula que la igualtat real de tots.
Si realment visquéssim en una societat tolerant, i igualitària, no ens hauríem de posar les mans al cap cada cop que sentíssim un acudit sobre negres, blancs, grocs, belgues, leperos, rosses, nans, maricons, moros, catòlics, acudits masclistes, sobre mestresses de casa, i qualsevol cosa que ens passi pel cap.
Us faig por?
Deu ser la meva vena catalana garrepa , la meva part femenina i tonteta, la meva formació d’infermera lleugereta, el meu utòpic comunisme, el meu ateïsme diabòlic que avui m’ataquen les neurones....
 Que avisats estàveu.... que tinc el dia creuat!


Antònia Escoda
Per L’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira  14-01-2014


dimarts, 7 de gener de 2014

Descansa en pau Mikhail...




Aquests darrers dies del 2013 han vist la desaparició de Mikhaïl Kalachnikov, l'inventor del famós fusell d’assalt que tants morts ha fet arreu del mon. Ferit en els primers combats entre les forces nazis i soviètiques, va ser evacuat i va començar a treballar en la fabricació del que esdevindria l’AK 47 , l’arma portàtil més letal que l’Home hagi inventat. Els secrets de tal joguina? Una manipulació senzilla , i una eficàcia d’enterramorts, que qualsevol soldat, inclús sense formació prèvia pot utilitzar per matar amb la facilitat que el botxí tallava el cap a un condemnat a mort.
 En una entrevista, Kalashnikov deia haver estat  molest en veure una imatge de Bin Laden brandant una Kalashnikov, ell assegurava que havia creat aquella arma per a defensar les fronteres del seu país. El cert és que l’inventor de l’Automativ Kalashnikova , no ho va fer recercant qualsevol profit personal, l’arma va ser creada per la grandesa de les forces armades.  Inclús després de la caiguda del comunisme , no li va significar a en Mikhail més que gloria o orgull, ni un trist benefici econòmic, tot i que es veu que els seus descendents, volen aprofitar el nom per a vendre merchandising de la marca Kalashnikov, venent paraigües , encenedors i altres andròmines.
Concebuda per a combatre els Alemanys, la Kalashnikov però  no va ser utilitzada mai en un conflicte dels dits tradicionals Es podria dir inclús que va escapar-se-li de les mans al seu creador per seguir un camí inesperat que porta a interrogar-se sobre el paper que ha jugat en la psicologia de les guerres i de la societat.
El cas es que un dels territoris on la Kalashnikov va fer més mal va ser en les guerres d’alliberació de nombrosos països africans , sota el pes de la colonització, com Angola, Moçambic, Algèria, Namíbia, o Àfrica del Sud. Fins aquí podríem dir, que es podrien considerar legitimes (al menys pels que es van considerar alliberats!) .... Potser llavors hagués estat be una jubilació de l’estri...
Avui en dia l’AK es troba per tot arreu i ha trasbalsat profundament les regles de la guerra moderna ja que dona a bandes de combatents mitjanament entrenats i amb pocs recursos , el poder d’afrontar i de vèncer alguns dels exercits mes rics i millor entrenats del mon. Fort de la seva eficàcia, l’AK s’ha imposat en qualsevol conflicte, en ser sovint més convincent que les famoses taules de negociació. Es pot dir inclús que hi ha una certa veneració, si noteu que al menys 6 països l’honoren en les seves banderes... Des de la dislocació de la Unió Soviètica, i el posterior desmembrament de Iugoslàvia, la Kalashnikov ha esdevingut territori exclusiu de les xarxes mafioses, el fusell de Stalin es una arma  que qualsevol pot aconseguir, inclús per internet.
Llegia en un blog, que per culpa de Mikhail Kalashnikov, els cementiris son plens d’homes, de dones i de nens innocents, que per culpa de la seva invenció han reeixit cops d’estat, que gracies a la seva joguina tothom ha après a matar... Pobre Mikhail!!! Que fàcil és responsabilitzar a una sola persona de tant d’horror...
Potser fora bo , per començar l’any de bon peu , intentar anar més enllà de la informació que ens destil·len, i que absorbim sense qüestionar-la.
Si, els conflictes armats, es cobren moltes vides cada any. Que hi ha darrera de cada conflicte? Uns dolents, i unes víctimes? Seria senzill no , poder designar els dolents i quedar-nos tant amples. El problema és que no hi ha res senzill. Darrere de cada conflicte armat, s’amaguen guerres de poder, interessos econòmics, aliances estratègiques , negocis comercials... Tot plegat un tauler d’escacs, on s’afronten els grans poders fàctics d’aquest mon. Una veritable xarxa de crim organitzat, que si be ens deixen respirar per festes, vetllen a que qualsevol esperança de llibertat mori dins l’ou.
Diuen que al mon hi ha suficient menjar perquè totes les persones puguem disposar dels aliments necessaris per gaudir de una vida sana i productiva.  De fet , segons els càlculs de la ONU es produeixen  aliments  per a alimentar 12000 milions de persones. I cada any moren de gana 3,1 milions de nens...
Les xifres son contundents. El model que ha triat la humanitat no funciona, o més ben dit, nomes funciona per a alimentar la voracitat de una minoria. Amb el beneplàcit de governs i organismes internacionals, les corporacions i multinacionals especulen amb el més basic, els aliments, decidint qui ha de menjar i qui no, qui ha de viure i qui ha de morir.
Assassinats massius, provocats per la fam, desigualtats, gent privada de dignitat, violència generalitzada.... Gent que un bon dia potser triarà el Kalashnikov... Ves que has de fer, quan no tens res més a perdre, quan has vist morir de gana els teus fills...
Descansa en pau Mikhail... Mentre uns traficaran i s’enriquiran gracies a la teva invenció, d’altres continuaran acceptant les regles del joc, i entre tots perpetuarem la matança, que ja som 7000 milions , i aquí no hi ha lloc per tots...

Apa , que acampi qui pugui!!!

Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 7-01-2014