dimarts, 3 de desembre de 2013

La reforma sanitària: quin guirigall!




Hi ha dies  carregats de bones intencions, sense núvols, sense  gota de vent. Et lleves , i emprens amb les tasques quotidianes, gairebé amb empenta, allunyant aquell mal humor que et provoquen tantes feines repetitives. Puges dalt del cotxe, i et dius que tens molta sort de començar el dia amb vistes...
 Poses la radio, i ja comença a girar-se’t la cosa. Que a les set del mati et facin el repàs de la premsa esportiva és com una tortura xinesa, plors i laments a veure qui es mereix la pilota d’or, o el premi al millor esportista, o no sé quines tonteries més. Que no és premi suficient les milionades que cobren??
Passem a les coses series, les que toquen al país.... Quin guirigall no trobeu, això de la reforma sanitària?
Portem dos anys  de polèmiques  al voltant  de la ja famosa reforma sanitària, i com més avancem , més dubtes i incògnites , per no dir rebuig  i preocupació, es van desvetllant. En uns  temps , on uns reclamen transparència, on els altres s’omplen la boca de transparència, no hi ha tema  de la legislatura que s’hagi portat amb més obscurantisme que aquest.
La cosa va començar atacant  el complex dossier de la CASS. Que si culpabilitzem als usuaris, que si culpabilitzem als prestadors de serveis, ara als administradors.... Tot plegat un pati d’escola : dolent!!!, I tu més!!!, No, tu més!!!
Debats estèrils, infantilitzadors, acusacions creuades que no porten enlloc, dades incomplertes, o dades filtrades sense solta ni volta i sense cap mena de coherència...
Fet i fotut, més incertesa per a tothom, més pors i més angoixes en època de crisi...
Quan tots vam quedar convençuts, que ens havíem portat molt malament, que la culpa era nostra i que per tant i com a just càstig perdríem drets i no cobraríem jubilació, llavors els focus es van girar cap al SAAS i l’ hospital. Era obvi que si parlàvem de racionalització de la despesa sanitària, també calia  fer un cop d’ull al tema.
Llavors sí que la vam fer bona!!!
Es va armar la de Sant Quinti! Assessors vinguts de fora a dir-nos que allò que pensàvem que funcionava medicament parlant, era en realitat una olla de grills. Passions desencadenades, històries de traïcions i d’odis personals, una veritable telenovel·la  barata. Nosaltres tan convençuts com estàvem de la gran qualitat del nostre hospital, descobríem amb estupor que l’esport més practicat en els passadissos són les travetes i les punyalades traperes.
El cas és que poc semblen tenir a veure, les relacions personals dins de l’hospital, amb la racionalització de la despesa. O sí???
Mutatis mutandi, caure sempre en les relacions íntimes i personals d’uns i altres.
Ara per fi, segons les declaracions del director del SAAS, sembla ser que entrem en una fase nova de relacions entre Ministeri , SAAS i CASS, que hi ha bona entesa , i que la col·laboració entre els tres principals organismes relatius a la salut va en bones vies....
Perdoneu la ignorància, però jo cada dia entenc menys cap a on anem... De fet , m’adono que tampoc tinc ni idea de on venim...
Si tots semblàvem estar d’acord en que necessitàvem una reforma sanitària, per millorar la qualitat assistencial, per garantir la sostenibilitat del sistema, per coordinar els diferents actors, per satisfer les necessitats en salut de la població, he de confessar que jo cada dia ho veig tot més obscur.
Potser fora bo que d’una vegada, ens expliquessin detalladament i de manera entenedora pel comú dels mortals, quin és el diagnòstic d’aquesta  estranya malaltia que pateix el nostre sistema sanitari, i quin és el tractament que ha de seguir . Ho dic sense segones, si ens expliquessin les coses de manera més didàctica , potser cadascú de nosaltres podria ajudar a curar el malalt, en la mesura de les seves possibilitats.
Però sembla que aquí no hi ha res de clar. Només ombres, rumors, insinuacions...
La veritat és que la manca de transparència fa que sorgeixin tot tipus de sospites al voltant de massa temes sensibles. No donar a conèixer  dades objectives dóna la sensació que s’estan prenent decisions  arbitràries, parcials i potser, contràries a l'interès general.
I a mi ara m’ha entrat un dubte: si em prenc una aspirina , per aturar el mal de cap, que em generen tantes cabòries, m’hauré de sentir culpable d’agressió al sistema sanitari?


Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 3-12-2013