dimarts, 15 d’octubre de 2013

Rebutjar la misèria....




Els que em coneixen, saben que soc descreguda en extrem pel que fa als temes de religió... És més diria que tinc una clara tendència a l’anticlericalisme. Alguna cosa de genètica hi deu haver, quan a casa sempre hem tocat ferro quan apareixia algun membre de l’església a l’horitzó... Imagineu-vos el show , passejant per alguns monuments, o llocs turístics d’origen religiós...
No m’he donat cap cop al cap, no...  Però potser  tants anys de veure una església allunyada de les preocupacions de la gent del carrer, predicar en sentit contrari de les necessitats de la gent, volent dirigir la manera de viure de la gent, m’han fet oblidar que entre la gent d’església també hi ha bons i dolents, com a qualsevol casa...
Potser és aquest nou Papa, que diu que vol estar al costat dels pobres. Potser la Teresa Forcades, que amb un parell , opina, es posiciona, es manifesta, sobre tot el que li sembla...
Que no, tranquils, que no ... Que no he cremat encens, ni he fumat res d’estrany... Continuo pensant com deia Marx, el Karl, no el Groucho, que “la religió és l’opi del poble”. Com les drogues, la religió no és només una il·lusió, sinó també una mena de resignació, un verí que ens impedeix rebel·lar-nos contra allò que ens fa sofrir, tot i fent-nos desitjar un remei als nostres patiments, vaja, falses solucions, per a problemes reals...
El cas és que no us volia parlar de religions ni d’esglésies avui...
Avui tocava parlar del Dia Mundial de l’eradicació de l’extrema pobresa  segons l’ONU, o com amb molt encert  diuen alguns, el dia del rebuig de la misèria, que se celebrarà aquest 17 d’Octubre.
Perquè m’he “liat” a parlar de capellans? Doncs perquè fent recerques, he après que aquest dia del rebuig de la misèria, es celebra a iniciativa de un capellà, el Pare Joseph Wresinski, que fa trenta anys ja, lluitava per dignificar la vida dels més pobres, i va proposar una estratègia global de lluita contra la misèria.
El setembre del 2012 els Principis directors: “Pobresa extrema i Drets Humans” van ser adoptats pel Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides. En aquests principis, els estats membres afirmen que l’eradicació de la pobresa extrema és a més de un deure moral, una obligació legal, mitjançant les lleis sobre Drets Humans.
El lema d’aquest any per la jornada és “Junts vers un mon sense discriminacions”.
Des de fa uns anys, anem encadenant crisis econòmiques, i a cadascuna ens anem arronsant, anem observant com van caient uns i altres. Com al joc de les cadires: quan para la musica, algú més s’ha quedat tirat a terra... Fins que et toqui el torn...
Conèixer l’experiència i les vivències d’aquells que s’han quedat sense cadira, o aquells que no n’han tingut mai, provar d’entendre’ls, escoltar el que tenen que dir aquells que viuen en la misèria.... Ben al contrari , no tenen res a dir, els ignorem, no juguen... I això és una discriminació flagrant, una negació de la seva dignitat, dels drets de les persones que viuen en la pobresa.
Parlem d’ells sense escoltar el que tenen que dir-nos. Parlem de desenvolupament, és sostenible si oblidem a la meitat de la planeta? Les persones en situació de pobresa haurien de poder participar en igualtat a la concepció i realització de les polítiques de desenvolupament....  El nul pes polític, la manca de capital  financer, l’exclusió social fa que aquestes persones continuïn invisibles per sempre més.
Que ja hi tornem a ser.... Somiatruites!!
Perquè escoltar-los si no fan més que demanar? Banda d’assistits!
Encara gracies , que els que encara tenim cadira, som tant generosos  i caritatius, que som capaços de perdre un mati de dissabte al any per fer una col·lecta, preparar un menjar popular, omplir un carretó de supermercat de pasta de marca blanca que alimenta molt , pels pobres...
Que ja ho sabem tot. Que no hi  res a escoltar. Que es la fatalitat....
Ja m’estic posant cínica altre cop... Tant be que havia començat avui!
Tanta cura d’humilitat per part meva no pot ser bona... Reconèixer que dins l’església també hi ha hagut  resistents, revolucionaris, gent que no s’alinea automàticament amb els poders, que esta prop de de les persones, ha estat esgotador... Amen!
Per cert, com també va de Drets Humans la cosa, recordar-vos que divendres 18 i Dissabte 19, teniu l’ocasió de participar al Primer Curs de Drets Humans a Andorra, al Centre de Congressos. L’Institut de Drets Humans d’Andorra ha convidat a personalitats rellevants en el tema.
Veniu, escolteu, apreneu.... I després practiqueu!

Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 15-10-2013