dimarts, 17 de setembre de 2013

Desconnectada



L’altre dia, pel twitter, l’amic Joan marc Miralles em convidava a un “relaxing café con leche”, en contesta a una piulada meva inflada d’orgull fraternal. Vaig pensar, “home , I’m not so stressed, I’m only proud of my brother”...  Com que venia de posar-me un deliciós cafè machiatto, aquí va quedar la conversa...
Hores desprès de nou intentant seguir el fil de twitter, vaig entendre de que anava la cosa, una altra perla de la panda dels Aznar-Botella, els del Cafeconleche Party espanyol. He de confessar que alguna cosa havia captat sobre el  ridícul de l’alcaldessa de Madrid, però francament, si alguna cosa aprecio en el meu semi-exili Toulousain es la desconnexió total de segons quin tipus de noticies, i  siguem francs, dos segons de riure sardònic, no compensen la tranquil·litat de veure’s deslliurada de segons quins energúmens a les noticies diàries.
És curiós com segons el lloc en que trobis t’arriben noticies diferents, o tractades de manera molt diferent.
A Andorra, desert informatiu... Sort en tenim del discurs del Coprincep que ha vingut a obrir el debat en una rentrée que es prometia bastant avorridota. Ja s’ha acabat el gran circ de l’estiu, i goita tu, resulta que la cosa ha funcionat. En un mareig de xifres, hem tingut la demostració matemàtica  que gastar milions de salaris mínims en ha fet a tots més rics, més visibles....
Sort en tinc d’Internet. Us asseguro que aquí continuem tant invisibles com sempre. “L’Andorre, c’est super , vous avez les cigarettes et le Ricard moins cher!”
Vells topics que em fan pensar que res no ha canviat en trenta anys...
Catalunya, la Diada, la Cadena Humana per la Independència... Res. Un cop més he hagut de seguir els debats via Internet. Els Catalans, com els Andorrans aquí també son invisibles. El Mariano i la seva cort diabòlica, invisibles.
Direu : quina tranquil·litat!
Home, segons com es miri...
Al principi, el canvi en el temari s’agraeix, laïcitat, reforma de les pensions, Síria. Al principi penses que aquí si que parlen de temes seriosos! Fora els programes escatològics de tarda, en que uns, segons ells periodistes, s’escridassen, renten la roba bruta en públic, i a manca de víctimes famoses, la pròpia si convé...
Poc a poc t’adones que la dita aquella de “cada loco con su tema”, aqui també és valida. Si senyor, aquí també es miren el melic, preocupats com estan per ser el país d’Europa que consumeix més somnífers, o el que te més problemes de vista donada la despesa en ulleres...
En fi , que mai estem contents!
Mentre tu decideixes embrutir-te amb novel·la negra i series d’assassins, fins que t’agafa la mala consciencia per haver desconnectat del teu dia a dia habitual.
Et llences esmaperduda el teclat de l’ordinador, i acte seguit corres cap a la cuina a preparar-te una til·la. Decididament, caldrà fer un pensament , i mirar de substituir aquest “trasto” d’ordinador. Mitja hora per obrir els programes no es sostenible... La teva vida social en depèn...Si vols mantenir el contacte esta clar que caldrà mantenir una disciplina diària fèrria, de repàs continu de les teves llistes de twitter, lectura de blocs, portades de diaris...
Perquè el que si que m’ha quedat clar és que per molt que gastem en Circs, per molt que a casa remenem la informació una i altra vegada, fins  a la sacietat, fins creure que tot gira al voltant nostre, fora continuem sent invisibles...
Mira això és un bon tema. Que se n’han fet de les campanyes turístiques al Sud de França? Jo aquí no hi veig res... Però de debò es tracta només de campanyes turístiques? Ser petits, no ens ha d’impedir ser valents i posicionar-nos internacionalment. Ser un país amb una historia peculiar i molt interessant no ens hauria de condicionar, ans al contrari ens hauria de convertir en model, a condició de no enrocar-se en el passat, sinó només treure’n ensenyaments per avançar. Aprendre dels vells savis per a millorar la vida de la nostra gent.
La sensació és més aviat que hem passat tants anys fent l’Andorrà que hem aconseguit fer-nos invisibles.

Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” 17-09-2013