dimarts, 10 de setembre de 2013

Caldra tornar-s'hi a posar...



Caldrà tornar-s’hi a posar. 
Caldrà  guardar a l’habitació dels mals endreços aquesta mandra que ens entra quan deixem una activitat de costat temporalment, sigui per vacances, sigui per overbooking personal. Es el que te la rentrée. S’han acabat les excuses!
La veritat és que , probablement aquesta mandra també és fruit de l’avorriment que provoca el repetir sempre les mateixes coses, discutir sobre els mateixos temes, amb la sensació de pedalar en buit , com en una bicicleta estàtica.
Com que no soc gaire donada a la practica de l’esport, i menys en sala, caldrà trobar una manera de sortir d’aquest etern “ tornem-hi, que no ha sigut res”.
I no , no és que no passi res. Ben al contrari , el mon al voltant nostre s’està movent , i molt. I nosaltres ho mirem , com allò que no te res a veure amb nosaltres mateixos. De fet, de mica en mica ens deixem arrossegar per aquesta mandra, deixem que ens vagin espoliant la voluntat. Ens deixem arrossegar pel destí sense oposar la més mínima resistència. 
La manca d’una resposta contundent i general de rebuig per tot el que succeeix és el símptoma que ens hem deixat submergir poca a poc per la por, la submissió, la mandra, el conformisme.
Però ningú no te el Dret de posseir la voluntat d’un altre, ni pares, ni esposos, ni professions, ni cap deu , ni tampoc la mateixa societat que t’empara.
I que dir doncs de les Esglésies. Precisament ahir a la nit tornaven a repetir per la televisió La Missió, paraules que es repeteixen, penitencia, redempció...
Sempre he pensat que les religions s’han basat en supersticions abominables, contes de terror que capellans o altres religiosos inventen per mantenir aterrada a la gent. I d’un altre costat la promesa del Paradís... Si féssim un anàlisi psicològic de les vides dels sants per exemple, hi trobaríem totes les abominacions de les que és capaç l’esser humà. Aprofitant la manca de cultura de la gent, que ja s’han encarregat els poderosos que han guanyat les guerres, de procurar que la gent no adquireixi saviesa, que continuïn tant nus de coneixement com a l’instant en van nàixer. Distraccions fútils, programes escatològics, que ens porten a una regressió infantil, dia si , dia també.  Una bona jugada, així tot continua igual, gent suant la cansalada, treballant per l’amo, sense cap mena de instrucció que no sigui la que afavoreix al mateix amo. I si la gent de cop i volta aprengués i s’adonés que les coses no tenen perquè ser sempre així? Fora, fora,els llibres  sempre han estat eines subversives... Cremem-los !!!
Fins ara hem estat persones adoctrinades, hem viscut atemorits, cosa que ens ha fet ser vassalls. La Església catòlica (i per extensió qualsevol altra) ens ha estat dient el que tenim que fer en matèria d’educació, de sexualitat de maneres d’entendre la vida. Ells poden opinar, però no es pot tolerar el pretendre educar en una sola religió. Hem de passar de ser súbdits a ser ciutadans.
L’article 1 de la constitució de la UNESCO diu que s’ha de formar a les persones lliures i responsables. La Declaració Universal del Drets humans, es basa en la dignitat de manera igualitària dels essers humans. Els problemes del mon desapareixerien en el mateix moment en que s’assolís la igualtat en la dignitat.
En fi, països que no podran aspirar mai a la modernitat, mentre no s’enderroquin totes les esglésies, mentre no es fonguin tots els calzes i les patenes per donar-ho als necessitats.
Rebel·lar-se contra la realitat que ens han imposat. Qüestionar el sentit del be i del mal  amb el que  ens volen fer  combregar. Deixar de comportar-nos , nosaltres la majoria social, com si fóssim minoria. Ells son els minoritaris encara que continuïn amb els mateixos fums.
A mi no m’estranya gens per exemple que alguns bisbes catalans hagin prohibit el repic de campanes a les seves diòcesis per la cadena humana de l’Onze de Setembre. Que volen aquesta gent? Volen decidir. Volen que ningú els imposi qui han de ser, que volen ser...
Tampoc  m’han xocat les declaracions del nostre Coprincep-Bisbe. Que us esperàveu?
A copia de barrejar les coses ens passa el que ens ha de passar: res.
Que els representants d’un estat laic hagin de fer el paperina en una missa de manera oficial no em sembla gens congruent. Precisament, és exposar-se a situacions com les de la Diada de Meritxell. El Coprincep-Bisbe ho ha dit i repetit reiteradament: dins del seu paper de Cap d’Estat no renuncia als preceptes de ser home d’església. Fins aquí tot correcte. El problema rau  en que els nostres governants facin prevaldre la voluntat de un sol dels dos Coprínceps a l’hora de fer avançar legislativament el nostre país.
Ho sento, però la Constitució no ho deia això.
Caldrà posar-s’hi doncs.

Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 10-09-2013