dissabte, 17 d’agost de 2013

Una boda i dos funerals (de moment...)



Ja se que en direu humor negre però és el que hi ha quan es comencen a encadenar esdeveniments bons i dolents, sense demanar permis, sense avisar... Situacions tristes, plorar, consolar, acompanyar, somriure, celebrar,brindar, ballar, riure fins a les llagrimes (de nou)...
Ens fem grans, ens fem més savis (o no?), ens preocupem i tot seguit aquests dolços moments de irresponsabilitat (de nou).
Continuar endavant... Aires de déjà vu, però en el fons cada moment és unic...
Felicitats Laure i Gemma...
Adeu a un dels meus seguidors més critics, el que em posava missatges incendiaris al Google+ ( és el que te la confiança..), adeu Alegret!!!
Adeu al "Tio Juanito"... Sense ell el Pas de la Casa és una mica més orfe ...
I tots els adeus per venir...
Deu ser això la roda de la vida, l'instint de supervivencia de l'home: mentre plores a uns , s'endeguen nous projectes, noves trajectories..
Ho veieu??? Ja m'estic posant toveta, quan en realitat m'he llevat d'un humor genial. Em fan mal les cames, pesen els anys a més dels kilos, però ahir a la nit encara me'n vaig enrecordar de ballar!
Pixar-se de riure... La millor terapia!
Donar la volta a les situacions i convertir-les en experiencia...
Persones que et creues per la vida i que cadascuna deixa una petita empremta, un record...
Ainsi va la vie...