dimarts, 2 de juliol de 2013

Fer soroll...


Fer soroll , picant fort sobre el teclat no acredita la eficàcia del teu treball.

Es tracta de un estudi americà que desmunta tota una sèrie de creences. Fer soroll voluntàriament i de manera marcada  picant fort les tecles , no et fa ser mes eficaç en un 78% dels casos.
Aquesta noticia la vaig llegir fa un temps en un bloc, ara no em feu dir de qui , i l’atribuia a l’edició americana del Huffington Post. Es veu que molta gent creuria això, que si piques fort el teclat ets mes eficaç. Jo hauria jurat que es tracta mes aviat de ser torpe , i no ho hagués lligat mai amb l’efectivitat. Ves per on cada dia s’aprèn alguna cosa nova, encara que no se si realment aporta alguna cosa. Be,com a mínim els que creien en aquesta llegenda urbana s’estalviaran  algun esguinç de les articulacions dels dits, o el que si segur que estalviaran, és en reparacions del teclat ( que ja se sap , avui en dia ho fan tot de nygui nyogui!).

Be, tornem al nostre estudi. Aquest afirma que en realitat maltractar el teclat tindria l’efecte contrari al desitjat.  La major part dels nostres conillets d’índies no s’han revelat físicament mes eficaços que si haguessin picat de manera normal subratlla el Dr Vorshack de l’Universitat de Princeton. De fet no hi ha cap tipus d’impacte sobre la productivitat, a la pantalla les lletres apareixen de la mateixa manera, pot ser un pèl mes ràpidament , però fet i fet , això no canviaria res. A més segons l’estudi, la intensitat de les lletres de la pantalla tampoc es veu modificada segons la manera d’utilitzar el teclat. Fava! Això si que seria una sorpresa!

 En serio que hi ha gent que es dedica a estudiar coses d’aquest tipus ? I els hi paguen ? Caic de cul!
Fins on aniran les patronals per mesurar l’eficàcia dels treballadors?

Un altre aspecte de l’estudi : sembla que cada cop que piques fort, es produeix a més una molèstia afegida per la gent que ens envolta. De debò ??
Quan la persona esta sola en una habitació , no  es detecta el problema (faltaria mes!), però quan el subjecte esta al costat de una altra persona, el soroll sembla provocar un incordi important als veïns. Punyeta ! No m’ho hagués pensat mai!
Es tractaria de un destorb sonor, que a més podria augmentar de manera exponencial quan posem varies persones en un mateix espai , i que aquestes es dediquen a martiritzar el teclat, picant sorollosament de manera simultània. Val a dir que en aquest cas , tampoc no s’observa  estrictament cap millora de l’eficàcia , ni de la productivitat, podem doncs concloure, que no hi ha cap tipus de lligam entre una i altra cosa, segons subratlla l’estudi.

Ah , a més l’estudi s’ha fixat en una sèrie d’ actituds que segons les creences populars estarien relacionades amb la eficàcia, com escurar-se la gola de manera repetida, fregar-se les mans, o beure el cafè de manera concentrada fixant la pantalla, accions que no canviarien absolutament res en la productivitat de la feina.
Francament, cada dia em sorprenc llegint segons quin tipus de noticies. Vull creure que en realitat es tractaria d’una noticia d’aquestes destinades a prendre el pèl als càndids i innocents addictes a les xarxes. Confesso que he estat incapaç de contrastar-la, entenc que ho ha fet el  qui ho ha escrit. O no? Val doncs aposto per que sigui un fake d’aquests que es duen ara...

En tot cas,  falsa o certa, son d’aquelles coses que et fan cavilar.

Si és certa, et preguntes en que estem pensant , estudiant coses que no ens aporten absolutament res. Jo, admeto que soc del gremi dels martiritzateclats, però us asseguro que no ho he fet mai amb ànim de recerca de la eficàcia. Diria més aviat que és la herència de una pobra antediluviana, que es dedicava a picar amb força sobre la maquina d’escriure , pensant que així m’estalviaria el haver de canviar la cinta ja mig resseca. També admeto que em feia molta gracia el ball dels braços quan pitjaves fort i acompassadament les tecles. I quan per casualitat en pitjaves varies de cop? Totes entortolligades i tu posant-te els dits perduts per desfer el nus. I això que solia picar amb un sol dit! Per`que hi farem... Quan una neix maldestra...
Quant de mal que fa la nostàlgia a vegades....

En fi, tornem al present, i al nostre estudi.
Parlàvem de la possibilitat de la existència real d’aquest estudi... Doncs amics, això si que és per llogar-hi cadires! Però no seria el primer estudi inútil i insubstancial, en el que perd el temps  i calés,
gent suposadament assenyada i amb estudis.
Anem doncs per la segona possibilitat: això és un fake com una casa!
Aquí doncs entraria el criteri del qui rep la noticia , i del qui la transmet.
Quants cops t’has posat les mans al cap per una ruqueria repiulada, o una animalada en algun mur de Facebook? Però tot s’ha de dir: qui estigui lliure de culpa , que tiri la primera pedra...
La noticia sobre l’estudi sobre la eficàcia  en la productivitat de la força de  xoc sobre els  teclats al cap i la fi , te la importància que se li vulgui donar. Tant si es certa com si no poca cosa ens canviarà.

El que es calla i el que es vol dir. Com s’explica. Com es presenta. Quina preeminència se li dona. La veracitat de la informació.
Per mes voltes que hi dono em costa visualitzar on esta el límit entre lo ètic i acceptable, i lo inútil, lo groc, el pur safareig...

Al final , això de fer soroll , seria probablement una manera de cridar l’atenció segons les teories Freudianes.

 O parlar per parlar...


Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 2-7-2013