dimarts, 16 de juliol de 2013

Es mira , es comenta, es critica, però no es toca.



Entre amics sempre m’he queixat que habitualment rebo pocs comentaris als meus blocs. Aquests comentaris a més solen ser bastant benèvols cap  al que he escrit i cap a la meva persona, cosa que sempre m’ha facilitat la tasca de moderació d’aquests. Confesso que quan m’han arribat critiques, també les he rebut de bon grat. Que avorrit seria que tots penséssim el mateix!!! Sempre he defensat que això dels anònims , no deixa de ser una mena de teràpia alliberadora per a gent que a priori se sentiria  amenaçada en cas de dir el que pensa amb noms i cognoms. També hi ha qui li agrada posar farineta als debats, com també els que es diverteixen  endossant personalitats mil.  Hi ha  però, límits que crec que no es pot traspassar. Ahir, en el meu bloc del Foc i Lloc del Diari d’Andorra, vaig rebre un comentari, que a part de denunciar no se sap quina conxorxa de gent esperonada per la “la pasta”, es dedicava a insultar, o més ben dit a amenaçar una bona amiga. Fins aquí hem arribat! Comentari eliminat!!! O més ben dit, guardat en nevera per si cal actuar d’alguna manera....
Hi ha gent que realment s’ho hauria de fer mirar. Si totes les energies que malgasten en publicar missatges malèvols , les utilitzessin en argumentar les pròpies idees, potser veurien les coses d’una altra manera...
O potser es que realment ens estem tornant una societat malalta. O potser en realitat no és que ens hi tornem, sinó que amb la crisi i el malviure, reapareixen vells vicis , que ens fan constatar que els avanços en les llibertats individuals de les persones no eren més que un miratge, enganyats com estàvem per la sensació de tenir la panxa ben plena.
Considero  que estic feta d’una pasta bastant habitual, gaudeixo amb la majoria d’activitats que procuren plaer als meus sentits.  Escoltar musica, acariciar matèries suaus o rasposes, olorar aromes més aviat frescos, però segons les circumstancies apetitosos o sensuals,mirar coses boniques, assaborir coses noves... M’agrada menjar, i per conseqüent si tenim en compte la teoria de la Noe, també gaudeixo amb el sexe, i com tothom , m’imagino també tinc els meus fantasmes , que avui no us explicaré, que estem de vacances, i es pot considerar horari infantil.
Justament , parlant de vacances, posaven l’altre dia a la televisió una pel·lícula d’aquestes d’electroencefalograma pla, les de les tardes d’estiu. Anava un pobre noi,corrent, perseguit per una horda d’amazones que es volien casar amb ell. I no és la primera escena de l’estil que recordo. El pobre noi suava, i patia, tot i que, segons l’argument de la pel·lícula, ell les havia convocat per a triar núvia... Provocador!!!
Deu ser fruit d’aquesta mena de fantasmes l’actitud  que es veu que tenen les hordes de borratxos , que per les festes del Sanfermins , es llençaven com a llops assedegats a sobre unes pobres noies, magrejant-les i arrencant-lis la roba. Diuen que elles son les que provocaven, que s’ho estaven passant be... El cert és que hi ha hagut denuncies d’agressió sexual pels fets. Senyal que no eren tant consentidores com diuen...
Encara tenim molt camí per recórrer...
Arriba la calor, i a cada cantonada et trobes homes sense samarreta. Vas a la piscina o a la platja i et passa al costat el efeb de torn, amb els abdominals ben marcats, amb l’eslip aquell blanc tant sexy , marcant paquet. Per molta mirada concupiscent que pugui arribar a tenir, mai, mai, mai de la vida se m’acudiria fotre-li mà al paquet! Lo dit , es mira , es valora, es critica, però no es toca!
O potser soc rara...
Ja ho sé ! La culpa és d’haver freqüentat platges nudistes... La veritat  però , és una experiència que recomano  ara que som estiu a tota aquesta colla de mal follats. Nu com et van portar al mon. Al primer moment, si ets neòfit, nomes veus genitals  i mamelles per tot arreu, minúsculs, petits, normalets, grans, enormes... Al cap de pocs minuts, la mirada se’t va tornant horitzontal, mires la gent als ulls...  Sense vestits , sense marques de pertinença, sense vels darrera els que amagar el teu anonimat...

Apa! Bon estiu!!!

Antònia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 16-07-2013