dimarts, 25 de juny de 2013

Realpolitik



Heu tingut mai la temptació en obrir l’ordinador i veure el Facebook del vostre fill connectat, de fer una ullada a les seves conversacions amb els amics? Res, una repassadeta breu, en serio, sense arribar a fer espionatge barroer...
Doncs si no ho heu fet mai, us ho desaconsello vivament.
D’entrada et quedes corpresa, esmaperduda... Bàsicament, per la quantitat de faltes d’ortografia.. ( I us ho diu una , que es incapaç d’escriure un trist post sense faltes!) Un reguitzell sense fi d’onomatopeies, i et preguntes: en que devia pensar quan ho escrivia?? El cas es que dona tota la impressió que ells si que s’entenen. Llavors és quan t’adones que realment estàs fora de joc, no pesques absolutament res del llenguatge entre adolescents. O potser és un codi secret que s’han inventat a prova de pares. El cas és doncs que encara et quedes més intrigada, i el pitjor de l’assumpte és que no pots demanar explicacions, que això és com les escoltes il·legals, no és poden utilitzar en contra dels acusats...
Això si, sobretot el que no cal és culpabilitzar. Tanta historia  amb la ètica, la moral i pamplines mil... Que no se us acudeixi sentir-vos malament per la lletjor del gest. Que no li heu haquejat la contrasenya ni res de tot això. El compte estava connectat, i nomes us en heu adonat quan ja havíeu llegit algun missatge. Quina culpa tinc jo si tenim tants amics en comú amb els nens?
A més , no ens enganyem, això d’espiar diuen que no és tant dolent. Segons els Estats, i principalment els que abanderen la democràcia, això d’espiar és la cosa més normal del mon. Ja se sap , tot plegat és amb finalitats preventives , o defensives més ben dit. Doncs si noi, lo del Facebook , és exactament la mateixa cosa.
Els documents filtrats per WikiLeaks, o les revelacions sobre l’espionatge a que sotmeten als ciutadans els estats, són importants perquè posen de manifest que avui, mentir, enganyar, manipular la informació, si més no, ja no està sotmès a la impunitat del secretisme. Sempre hi ha algun pocavergonya demòcrata i puntillós amb la ètica que ho acaba revelant.
Llavors és quan et diuen que espiar , no només és legal, sinó a més és el propi dels alts càrrecs i intel·lectuals del món polític, i que els qui ho denuncien son els terroristes, els malfactors. Qui gosa enfrontar-se a  aquesta normalitat es perseguit, acorralat com l’enemic públic numero 1.
I tu , a qui posaries en una llista de organitzacions terroristes? Als que asseguren impunitat a dictadors? Als qui fomenten i emparen guerres per poder mantenir la industria armamentística? O als qui ofereixen asil a aquests terribles assassins que divulguen les vergonyes dels estats dits democràtics?
Doncs si senyors!
Es la política de la realitat, la Realpolitik, la política basada en interessos pràctics per damunt de la teoria i la ètica. Aquella que predicava Nicolas Machiavel en El Princep, on sostenia que la única preocupació d’un príncep havia de ser la de buscar i retenir el poder sense preocupar-se per consideracions ètiques o religioses.
L’avantatge que jo veig  a tots aquests assumptes, és el reconeixement de tots els qui fins ara actuàvem d’amagatotis quan controlàvem l’hora en que entraven a casa els veïns (ahir van tornar a fer cap a casa a les tres de la matinada...). No, no ho fem per xafarderia. Ho fem a fins preventius , potser formen part de alguna cèl·lula islamista. Que no van anar a Djerba de vacances l’estiu passat? Potser estaven en un camp d’ensinistrament de jihadistes...
Fora broma.
En realitat tots aquests assumptes revelen la radical absència de principis de tots plegats. Estem en una mena de dictadura global, que ens vigila, que ens espia, i que liquida i assetja al dissident.
Caldrà estar al tanto ... Tot el que diguis pot ser utilitzat a la teva contra!

Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 25-06-2013