dilluns, 17 de juny de 2013

Addiccions




260.000! Havia aconseguit estalviar-ne 260.000!
Però en un sobtat atac de consumisme delirant, ho he fet! M’he comprat un surf super-rapid  i megaxufliguay! Estava estalviant per comprar-me el Brody que en costa 350.000, però no me n’he pogut estar... Llavors en la tirada m’he gastat els 120.000 que costava la Zoe, la zombie amb un ull a la virulé (perdoneu l’expressió però a part de l’oeil au beurre noir, no se com més dir-ho  ara mateix). Tot s’ha de dir , ha estat una bona compra. Quina crack aquesta Zoe: m’ha permès complir amb uns quants reptes més , per a poder comprar Mystery Boxes, a veure si em surten els xirimbolos que em falten per a desbloquejar el Yutani.
Se que esta mal fet , però al cap i la fi me’ls havia guanyat jo soleta. Total, una tarda més de estampar-me barreres, havent aconseguit prèviament els patinets per a no morir en l’ intent, recol·lecta de JetFlash, imans, multiplicadors, i supersneakers ja tornerem a tenir la caixa ben plena,i podrem anar a pel Prince K, i el mega accessori que no pot faltar:el Low Rider, el patinet que et fa gravitar... Ah , i no oblidar-se de recuperar claus per a poder vestir “à la page” a la Tricky i el jake!
Allo! Allo! La unitat de conductes addictives????
Com que no soc ni de la generació X , ni tant sols de la Y, no vaig néixer amb els videojocs. Cap al final de la meva adolescència, van començar a aparèixer (ojo al que em pregunti si també vaig viure el naixement de la corda de saltar, amb l’edat de les senyores no s’hi juga!)
Doncs si recordo jugar allà al Bar Flipper , al Pas de la casa, al Pac Man, als Space Invaders , o al Pong. Això era probablement ben be abans que nasquessin els pares de Call of Duty o Assassin’s Creed. Res, com sempre acabem parlant del juràssic!
Avui en dia , em limito a jugar a cosetes bàsiques tipo Tetris ( si, si encara hi ha dinosaures que hi juguen!) o Biotronics. Ami aquests jocs més complicats amb massa comandes i utilitaris em provoquen mal de cap, potser son senyals ja de una coordinació motriu deficient...
No puc evitar però passar davant el televisor i veure els meus ganàpies enganxats a la pantalla renegant  i esbroncant-se  a veure qui és el més fort. Llavors és quan et preguntes , si realment són aconsellables aquests jocs on es dediquen a estomacar-se, a matar el més gran nombre de contrincants possible, a esbudellar tothom que se’ls hi posa pel davant? I si fos veritat allò que els nens fan el que veuen? És cert que alguns son molt violents, però també ho son les imatges que ens repeteixen als telenotícies, i això és el món real. Llegia  que la pitjor matança en una escola als Estats Units, va tenir lloc l’any 1927. Hi havia videojocs ja? I en realitat no són més els que condueixen borratxos cada dia , que els que intenten emular els videojocs?
Parlant de moralitat potser també hauríem de revisar els clàssics...
A mi que m’expliquin quina moralitat te el Monopoly: un joc que te com a finalitat arruïnar el teu adversari , fent-te el més ric possible, i mirant d’evitar els impostos i la presó???  I el Cluedo? Assassins una mica rancis, que li trenquen el cap a la gent amb un candeler, o t’enverinen de la manera més vil. Tot plegat a partir de 8 anys i més...
Val, tornem a les addicions. Els jocs de societat a priori no en provoquen... O si ? I les cartes?  Jo he conegut alguna amiga de la família, que organitzava timbes de parxís fins a altes hores de la matinada a pesseta per mort...
De tota manera els que tenim tendències addictives , les tenim per a qualsevol cosa : el menjar,el tabac, els medicaments, la col·lecció de segells, la velocitat, la lectura o l’aquariofília...
Els videojocs, tenen l’avantatge que ben utilitzats desenvolupen la concentració i els reflexes psicomotors. Quan s’utilitzen malament .... Doncs això , que estan mal utilitzats. Igual que tota la resta...
Jo que soc addicta entre altres coses als llibres de policies i lladres, no m’he posat mai a robar... Be, a part de les hores de son, que després pago cares durant tot el dia...
Ho veieu... Encara queda esperança!
Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 18-06-2013