dimarts, 7 de maig de 2013

Terapia de morros




Emprenyar-se , i demostrar que estats emprenyat, no deixa de suposar un esforç important, ja que implica treure’ns la careta i aguantar el retorn. Ens han educat en la cultura del no-conflicte, si mes no aquest es considera quelcom de negatiu.
 Potser que caldria revisar els clàssics, ja que ni el optimisme te perquè ser sempre positiu, ni el enfadar-se , sempre negatiu.
Llegia en algun lloc, que el “coaching” es l’art de orientar els altres amb glamour, i que la intel·ligència emocional es demostrar saber cabrejar-se amb els veïns, però això si,amb estil.
Sempre ens han repetit les mil i una raons assenyades i civilitzades per a no enfadar-se. Diuen que enfadar-se et fa sentir malament, et pot portar a dir o fer coses totalment estúpides sense adonar-te del risc d’autodestrucció que les acompanyen. Per això la gent s’esforça  per suprimir, redirigir o ocultar la seva ira. Tenim tendència a sentir el propi cabreig com a quelcom de irracional, i d’impresentable. Però no senyors i senyores, qualsevol cabreig per petit i ridícul que sembli te una missió , i pot ser utilitzat com a força positivadora.
Fem un petit exercici d’introspecció cadascun de nosaltres i probablement, retrobarem algun moment de cabreig , que ens va ajudar a millorar quelcom, a superar un mal tràngol, tant en la nostra vida professional, com personal.
 El valor de la ira, o els beneficis psicològics d’enfadar-se com una mona.
Cal tenir en compte doncs que la contrarietat pot ser un força motivadora, transformar la ira en energia positiva, de manera que estar enfurismat sigui un motor que ens propulsi endavant per aconseguir els nostres objectius davant dels problemes que puguin sorgir. Així doncs el cabreig constructiu pot fer que et sentís mes fort i amb poder per aconseguir el que vulguis.
Diuen que la gent emprenyada es mes optimista, encara que soni estrany els enfadats tenen mes coses en comú amb la gent feliç..
El cabreig pot beneficiar les relacions. La indignació es una reacció natural quan ens sentim tractats injustament pels demes, i suposa una via d’expressió d’aquest sentiment d’injustícia. Si aquesta expressió es fa de manera justificada i de manera constructiva, a la recerca de solucions, mes enllà de una simple venjança, pot arribar a fer-te guanyar simpaties, i comprensió.
El cabreig et dona una nova perspectiva sobre tu mateix. Et pot ajudar a conèixer-te millor. Si podem adonar-nos del motiu de l’emprenyada, i quan, pot ajudar-nos a millorar la nostra vida i a motivar el nostre propi canvi.
La indignació redueix la violència. Sovint associem el cabreig a els minuts que just precedeixen la violència física. No obstant seria mes aviat, una manera de minimitzar-la , en demostrar una senyal social significativa de la necessitat de resolució de una situació donada. Quan pressentim aquesta senyal, ens predisposem a actuar per a aplacar la part enfurismada. Imagineu un mon pla sense pujades de to, ni protestes , en el que la gent no tingues aquesta via escapatòria per demostrar la seva disconformitat amb una situació donada. Recorrerien directament a la violència sense preavís?
El cabreig com a estratègia de negociació, com a mètode legítim per aconseguir el que desitges.
En tot cas la clau per a un cabreig eficient rau en l’avaluació dels beneficis –riscos del mateix.
Tot sigui dit però , el cabreig es un luxe que no es pot permetre qualsevol, però a voltes podem i hem de exercir-lo amb convicció.

Que ja ho deia Miguel Hernandez: “ Como el toro, me crezco con el castigo”

I tu , amb qui t’enfadaràs avui?.

Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 07-05-2013