dimecres, 15 de maig de 2013

Talents




Tots els nens tenen talent i el malgastem implacablement. Tots els nens neixen artistes, el problema es seguir sent artistes mentre creixem.
La creativitat es tan important en l’educació com l’alfabetització i se li hauria de donar el mateix estatus.
Malhauradament, el segle 21 s’ha convertit en una cultura de copiar enganxar.  Mireu si no: pretenem sortir de la crisi fent exactament el mateix que ens va conduir a ella però amb menys recursos. De la mateixa manera pretenem que un nen amb un rendiment deficient a classe aprovi el curs fent exactament el mateix que el va portar a suspendre, però amb menys autoestima i sense els seus companys de classe, és a dir, repetint curs.
Això funcionava abans, quan els canvis es produïen a tant llarg termini que els aprenents podien descobrir gairebé tot del ofici dels seus Mestres, com els fills aprenien dels pares pel que fa a la vida i com els alumnes aprenien dels docents pel que fa als coneixements.
 Però ens agradi o no les coses ja no son així.
Les xifres del atur juvenil a Europa, amb el argument  que hi ha excés de titulats per un costat, i  per l’altra part, un dèficit de formació en aquelles habilitats que requereixen els nous llocs de treball, afegits a  la carència de creativitat, sigui quin sigui el sistema educatiu que ens posem a experimentar. Tot plegat ens porta a pensar   que el mon ha canviat,  però el sistema no.
El debat educatiu es el mateix que el debat econòmic, parlem de producció, de formació, de productivitat, de empleabilitat, es una discussió econòmica, lluny de la discussió que hauria de ser, sobre valors .
Potser caldria revisar aquella tant repetida pregunta, “Quin mon deixarem als nostres fills?”, per , “quins fills deixarem al nostre mon?”
 Estem creant una altra forma de crisi?
Caldria potser fer la diferencia entre  la professionalització dels adults que pugen, amb el que significa ser un ciutadà educat.
 La educació hauria d’afavorir  en una persona la emancipació i no la dependència. El gran programa de la UNESCO era l’alfabetització i la educació bàsica. Això ja esta desfasat. Amb l’educació bàsica t’assegures que els nens esdevinguin bons súbdits, no uns bons ciutadans.
 Per això es indispensable considerar la educació per tots al llarg de la vida. Hem d’estar sempre oberts a aprendre, i ho em d’afavorir en els joves, no surt tan car.
 El que surt car son les guerres. El que surt car, son el 4 mil milions de dollars al dia , que es gasta arreu del mon en armes. La educació per a tots es possible. El mon canviaria...
El futur dels països depèn de la qualitat de la seva educació.
Quan es va crear la societat de nacions , es pensava en els principis i en els valors democràtics, fins que varen arribar els grans productors d’armes  i van dir que res de res.
Al final de la segona guerra mundial es va voler anar mes enllà,  desprès de patir la desolació , l’holocaust, el genocidi, es va pensar en una nova manera de fer les coses,  en unes pautes de desenvolupament, d’ajuda , de solidaritat,al voltant de una paraula màgica: compartir.
Res , paper mullat al cap i a la fi.
La carta de les nacions unides comença dient: “Nosaltres els pobles”, també diu“ a partir d’ara construirem la pau”, i per que ? , per les generacions futures.
Una solidaritat intergeneracional  fantàstica, amb un fons educatiu ,una nova etapa que s’havia de presentar generosa amb nous valors ...
Bonic, molt bonic..
Tot plegat per trobar-nos a dia d’avui amb conflictes arreu, xenofobia creixent, desequilibris socials cada cop més marcats...

 La experiència es un tresor inexplorat. El mateix passa amb l’educació. Cada mestre es un pou d’experiències, d’errors i encerts.
Evolució es el que ens ensenya la natura, significa canviar algunes coses i conservar-n’hi d’altres. I això es el que cal fer , i no jugar amb el foc, mantenint sempre les mateixes formules d’ahir per als problemes d’avui.
Les formules d’avui ens les haurem d’inventar. El problema és que no semblem haver estat educats, per a crear, imaginar, somniar aquestes noves formules.
« Problemes sense precedents , necessiten solucions sense precedents” (AMIN MAALOUF)

Antonia Escoda
Per l’espai d’opnió del “Ningu és perfecte”  14-05-2013