dimarts, 21 de maig de 2013

Emprenedors





Des que vam entrar  en aquesta crisi implacable sembla que la nostra societat es vagi clivellant en múltiples esquerdes que separen de manera ineluctable a rics i pobres, perdedors i guanyadors, quiets i emprenedors...

Emprenedors. Gran paraula que no sabem ben be com definir, però que sentim repetir fins la sacietat, i que se suposa hauria de ser el estatus al que tots hauríem d’aspirar, sota la pena de acabar del costat dels pobres, dels perdedors...El mon pertany als emprenedors!
Des de la meva ignorància, segur que trobaré algun bon amic per corregir-me, el emprenedor es aquell animal que no s’arronsa per la crisi, que és capaç de crear riquesa malgrat aquesta, innovador, creador, i tot un reguitzell de qualificatius en positiu.

Però vet aquí que m’omplo de dubtes.
Tenia entès que el creador de riquesa per antonomàsia, ho hauria de ser no nomes per ell mateix, sinó que a més, el seu èxit es tradueix en un be per la resta de societat, sigui creant llocs de treball , o beneficiant d’una manera o altra al conjunt del veïnat.

El que em deixa perplexa però son algunes iniciatives que si be poden suposar un benefici per alguns, em pregunto amb quins criteris es poden considerar riquesa per el be comú.

Veig a les noticies, que un empresari esta fent prosperar un negoci de benzineres low-cost, i que aquestes funcionen tant be. La clientela esta molt contenta ja que estalvien en els costos de carburants. El secret de tot plegat, son unes estructures mínimes, pràcticament sense personal. Els sortidors son automàtics, i la benzina es paga directament a la maquina sense necessitat de dependents. D’una part, no protestaré perquè algú li faci la guitza a les grans multinacionals del petroli, i el consumidor i troba el seu guany en pagar menys car el omplir el dipòsit de carburant. D’altra part, creació de llocs de treball igual a zero pràcticament...

Llegia que una societat proposa la possibilitat de llogar un guia discapacitat per evitar les llargues files d’espera a les atraccions de Disney World. Pot semblar tragico-comic, ja que la societat es defensa al·legant que donen treball a persones amb discapacitats, i malgrat el semblant d’amoralitat, complirien doncs amb una fi social.
Que bonica és America !!!
Així, sii aneu a Disney World de Florida tindreu doncs tres solucions possibles:
-Si teniu molts diners i formeu part del 1% dels privilegiats amb capacitat per pagar 2000$ per dia, podeu comprar un Pass VIP Disney, que us permetrà riure-us del comú dels mortals, que com a bens esperen en les llargues cues.
-Si no tenim tants diners, però  ens podem permetre cruspir-nos 1300$ per dia, podem llogar un discapacitat.
-Si no tenim gaires diners, però els suficients per poder anar a Disney World de Florida , un país on el 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, ens tocarà prendre paciència, fins a dues hores en alguns ginys.
Al final , tot gira al voltant dels diners no?

Ni anomeno els grans empresaris que ens ofereixen productes a baix preu, tacats de la sang dels treballadors esclavitzats en els seus països d’origen. Però ja ho sabeu que soc una mica de mala fe, si aquests tenen un bon fons, ja que destinen una part dels seus beneficis per pal·liar la fam , la pobresa, i de pas aconsegueixen beneficis fiscals... Com diria Mr Spock: “Highly Illogical…..”

Si aquesta crisi econòmica ha de ser una oportunitat com diuen els gurus, que ho sigui per fer taula rasa amb els vicis que ens han portat on som: diner fàcil, oportunisme..  Sortir-ne mes grans, mes savis. Retrobar els valors com la solidaritat, la generositat. No jutjar als altres pel que tenen sinó per el que són. Fugir de l’acumulació i optar per la repartició.
No es tracta de trobar solucions o respostes prêt à porter , del estil d’un manual d’auto-ajuda “com fer la revolució?” El que cal es fer una critica crua i exhaustiva de la nostra societat i el que cal realment combatre. Fer que la gent s’interrogui, que la critica s’escampi .

A veure si ens aclarim d’una vegada. De que es qüestió? De moralitat? O es fonamentalment una qüestió de diners??


Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 21-05-2013