dimarts, 2 d’abril de 2013

Nacions Unides?






Avui , tenim visita important al nostre petit país. El Secretari General de les Nacions Unides , el senyor Ban Ki-Moon, passarà unes hores per Andorra, el temps just de prendre contacte amb les nostres institucions.
Tot s’ha de dir, s’hi entretindrà més que no ho va fer el que va ser Copríncep d’Andorra, Nicolas Sarkozy...
Ahir el senyor Ban Ki-Moon es trobava de visita a San Marino, coincidint amb la investidura dels dos Cap d’Estat, o Capitans-Regents, de la República. El secretari de les Nacions Unides, va felicitar  la república més antiga del mon , pel seu sistema democràtic. Un dia m’ho hauré de mirar com s’ho fan a San marino, elegir els Cap d’Estat cada sis mesos... Quina pressió!
“la lliçó principal és que cada país hauria d’adoptar el model democràtic que li convingui, mentre aquest permeti una participació veritable de tots els ciutadans”. Va dir el Sr Ban Ki-Moon.
Tinc curiositat per sentir el que en dirà dels Cap d’Estat Andorrans, quan sàpiga que no els triem els ciutadans d’Andorra...
L’Organització de les Nacions Unides , és una organització intergovernamental mundial, que es va crear desprès de la segona guerra mundial, amb la finalitat de mantenir la pau. El 24 d’Octubre de 1945 , l’ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides, per part dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat, i la majoria  dels altres 46 membres .
 Les relacions internacionals han estat en un procés de construcció permanent, i encara que el mon conforma avui un sistema social i polític en interacció permanent, no hi ha un marc de referència institucional global per a la societat internacional.
Amb la pau de Westfalia, al 1648, es va establir el principi d’igualtat sobirana dels Estats. El Congrés de Viena, del 1815, va establir el principi de jerarquia de les grans potencies. A les conferencies de La Haia, el 1899, i 1907, es va establir la universalitat del dret internacional, i la Societat de nacions, al 1919, el valor suprem de la pau. Finalment amb la creació de les Nacions Unides al 1945, es va prohibir de manera general l’amenaça o l’ús de la força armada, i es va donar prioritat al respecte de la dignitat humana i la lliure determinació dels pobles.
Tot plegat una convivència de valors contradictoris, d’igual valor jurídic, que dificulta l’aplicació real de tots aquests.
Si la finalitat de les Nacions Unides era de mantenir la pau, i promoure la cooperació econòmica , cultural, social i humanitària; Si la finalitat era de garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d’igualtat, i d’autodeterminació; Si havia de vetllar pel respecte dels drets humans; Com pot ser que tot plegat es basés en la supremacia de unes grans potencies?
Si les grans potencies de cada moment històric han tingut un paper preponderant en la fixació de les regles del joc, com es pot parlar de igualtat sobirana, o de principis d’autodeterminació?
Actualment 193 estats del mon , inclosa Andorra , conformen les Nacions Unides, a més de tres observadors  permanents, el Vaticà (goita tu!), l’Orde Sobirana i Militar de Malta (bufa!), i l’Estat de Palestina (que no parlàvem d’autodeterminació?)
La imposició de un ordre internacional al marge del consens universal, l’abús exagerat de posició de les grans potencies a favor dels propis interessos, fan que existeixi un desequilibri cert quan parlem de relacions internacionals. A tot això afegir-hi el poder d’altres organismes transnacionals, com poden ser les multinacionals, les màfies econòmiques i terroristes, la carrera armamentística, el tràfic internacional de persones, de drogues....
Les relacions entre estats , com les relacions humanes son de caràcter cíclic. Si bé desprès de cada xoc bèl·lic, ens omplim de bones intencions, amb això no n’hi ha prou. Les ferides de una guerra no es curen amb una de nova... Estaria bé no oblidar-ho.

Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 2-04-2013