dimarts, 12 de març de 2013

Mòmies






Igual que altres dirigents o famosos , el cos de Hugo Chavez s’ha embalsamat per a poder exposar-lo al públic i permetre que els seus seguidors li retin homenatge.
No serà la primera mòmia famosa, també ho van ser Tutankhamon, Lenin, Evita, Lady Di i molts altres…  Jo quan em mori vull ser incinerada, i de debò , no cal que perdeu el temps triant la urna, sigui ecològica o no, llenceu les meves cendres de manera que s’escampin ben lluny. Al cap i a la fi el cos no es mes que un  embolcall, i es corromp amb el temps. No he tingut mai culte al cos en vida, nomes faltaria , que algú altre el tingues  després de la meva mort.

Que voleu que us digui tot plegat et fa una mica de iuiu… Els que han marxat , els cal recordar ben vius i  sobretot cal recordar el seu esperit, les seves lluites. Penso que la majoria d’aquests il·lustres personatges no estarien  d’acord amb la iniciativa. Entenc que es tracta de una manera de fossilitzar una herència ideològica això de voler associar-la a un cos incorrupte.

Exvots, mòmies , museus de cera, braços incorruptes… de debò, monstruós! Deixeu els morts en pau , i no els convertiu en un sòrdid espectacle públic!

El cas es que sembla  inherent a bona part de la humanitat aquesta necessitat de retre culte a les persones  o a la seva imatge, per damunt de allò que representen , les seves ensenyances , les seves ideologies, les seves conquestes... Deus omnipresents , per sobre del be i del mal, per sobre de la natura i la mateixa humanitat...

Però que rucs que som no?? I si creguéssim millor en la gran massa de les persones, des de la seva humilitat, la seva humanitat, els seus defectes i les seves mancances??

No. Sempre estem a la recerca del Líder Suprem. Jo a aquests líders, ja els hi respecto el seu lloc a la historia, les seves ensenyances, però em nego a retre’ls-hi qualsevol mena de culte.

Val d’acord, a casa presidia el menjador un retrat de Lenin i un altre del Ché. Si trobo una samarreta amb la imatge d’aquest darrer segur que me la compro, probablement  més per identificar per on van els tirs , quina és la meva ideologia, que en homenatge a la persona que fou. Admeto que cada cop que passo per Cotlliure faig un tomb al cementiri a veure la tomba d’en Machado, però és més un peregrinatge d’infantesa que altra cosa. També em va fer molta gracia, al visitar Dresden a l’Alemanya encara no reunificada, anar a passejar pel carrer de Julian Grimau... 

Ves quines coses...

D’acord, tots, siguem de dretes , d’esquerres o del mig tenim els nostres ídols, politics, estrelles de cinema , cantants, famosos per no se sap que , toreros, monarquies de pandereta i rancis  cossos eclesiàstics...

He d’admetre però, que no em fa cap gracia aquesta convergència en el folklore, els rituals i fanatismes de uns i altres... Es com si teméssim tots plegats que aquesta idea que defensem , no sigui valida sense el líder que l’ha abanderat.

Els personalismes , els cultes a la personalitat, o els agrupaments contra una personalitat donada, lo únic que demostren al meu parer, es que darrere no hi ha res mes.

 M’agrada quan es parla de Revolució Bolivariana, te un significat. M’agrada quan es parla de comunisme , de socialisme, no m’agrada personalment el liberalisme, però també te un significat.

No m’agrada, i per mi no vol dir res, el Chavisme, però encara em fa més grima el Antichavisme. Això no son debats ideològics.

No entenc que em parlin de Jaumistes, i de AntiJaumistes. No entenc aquests debats al voltant de les persones. On para la Socialdemocracia en aquest guirigall. Encara que de fet tant me fa, no he estat mai propera a la socialdemocracia...

Però no em feu cas , probablement no hi entenc res...

Suposo que d’aqui em ve també aquesta incomprensiò pel tema de les llistes obertes... 

Individus si. Personalismes no. Quin cacao!!!

Més enllà del circ, subsisteixen les idees, els avenços...  O haurien de subsistir ...


Antonia Escoda
Per l'espai d'opiniò del "Ningù és Perfecte", de Radio Valira 12-02-2013