dimarts, 26 de març de 2013

I Deu creà la dona....





Arribar a casa, i obrir la nevera preguntant-te , per enèsima vegada, : que soparem avui?
Sents la porta de casa que s’obre, i de sobte:
“Carinyooooo!!! Mira que t’he trobat!”
Penses: mira que bé! Segur que m’ha trobat la darrera novel·la del Petros Markaris... o.. la funda aquella color verd poma per l’Ipad...
Que bonic , 20 anys de convivència, i encara aquests detallets... Al final no és tan neandertal com el feia!!
Apareix per la porta de la cuina, i em dóna la bosseta...
Limpiador para lavadoras del Dr Beckamm
Missatge subliminal: nena, la TEVA rentadora està més bruta que una reixa de confessor...
Siguem pràctics, i no  ens pugem per les parets...
Com a mínim vol dir:  una, que sap on és la rentadora, i dues, que s’hi ha acostat sense ferir-se...
Ja podeu riure, ja...
Memòria de peixet!  Ja fa anys que tinc avisats als homes de casa, que els estris de casa són comunitaris, que està prohibit regalar torradores pel dia de la mare, sota pena de no menjar calent en una temporada, però no hi res a fer!
 Ens persegueix  la maleïda educació patriarcal... Vivim en una societat laica pel que fa a la façana, però profundament impregnada per la cultura judeocristiana, que tot sigui dit no ha destacat mai per ser un model pel que fa a la igualtat de les dones i els homes.
“Dones sigueu submises als vostres marits, com al senyor. Perquè el marit és l’amo de la dona , igual que Crist és l’amo de l’església, ell, el salvador del seu cos. Com l’església és submisa a Crist , que les dones siguin submises en tot als seu marits.”
 Això és el que es pot llegir en el llibre més llegit del món: la Bíblia. Un text que té la finalitat de dirigir cap al bon camí els qui es reconeixen en els valors d’aquesta doctrina, el camí del senyor diuen.
El camí dels senyors no???
Ara em sortireu amb allò  de que aquí les dones no estem tan malament...
Que mira que a Aràbia Saudi no podries ni agafar el cotxe... Si visquessis a Afganistan no podries passar tantes hores llegint... A les Maldives et fuetejarien per haver estat violada...
Oh, i tant que els drets de les dones estan maltractats i rebregats arreu, i que cal denunciar-ho, i cal combatre-ho. Això no vol dir que ens haguem de conformar amb l’ estatus que nosaltres hem assolit.
Ser dona en la nostra societat occidental encara significa no ser l'igual de l’home en termes de drets, de llibertats. Any rere any ens estaborneixen les xifres de les desigualtats salarials, de les desigualtats a nivell d’oportunitats, de la violència de gènere, que no és més que la conseqüència  de segles de submissió de la dona per part de l’home.

Vells costums , que nosaltres les dones tolerem amb l’excusa que ,” ves, n’hi ha que estan pitjor...”.

Vegeu si no, l’espectacle denigrant d 'una dona, suposadament amb educació, passant per beneita, i declarant que ella no s’ocupa dels assumptes de diners, com en el cas Urdangarin. Que voleu que us digui, passar per ruca i estalviar-se d’anar a declarar davant d’un jutge.... Potser sí... Però quin magre favor a la pròpia dignitat!
I tothom ho troba normal!

Ser Dona en la nostra societat, significa haver d’estar sempre estupenda, sota pena de ser tractada de deixada, o en el millor dels casos “marimacho”.
Que ja se sap: a la dona per a casar, prima i neta busca-la, que grassa i bruta ja es tornarà.

En inscriure els fills a l’escola de la República , estendard del laïcisme, de la” llibertat , igualtat, fraternitat”, sempre prevalen les dades del pare, amb la “coletilla” de responsable financer, per damunt de les de la mare.
 Si el nen es troba malament, no hi patiu , que a qui telefonaran és a la mare, ella pot deixar la feina, per a cuidar la criatura, és el més normal...
En canvi si el fill fa el ruc a l’escola a qui criden és al pare: “vosaltres, les mames coveu massa als nens, aquest noi necessita una conversa seriosa d’home a home...”.
 També alguna perla de l’estil: “En aquesta orientació, hi ha més noies que nois, perquè porta a professions més femenines...”
Arghhh, aquesta era l’ensenyança igualitària??

Ser Dona en la nostra societat, també significa, tenir que ser avaluada, jutjada, examinada, advertida, alliçonada si per desgracia tens un embaràs no desitjat. Si goses reclamar la normalització d’una situació com la de l’avortament, consentit mentre no ho facis a casa, llavors treuen tota la cavalleria...

Els teus Drets són posats en la balança amb els d'una entitat , que ningú és capaç d’assegurar en quin moment pren cos, vida, consciència...

La defensa dels teus Drets és perillosa per a la societat, a partir del moment en que fa trontollar figures feudals... La defensa dels teus Drets seria contrària a la Constitució...
En canvi la Constitució diu clarament, que reconeix la dignitat humana, i garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona ja que aquests constitueixen el fonament de l’ordre polític, la pau social i la justícia. En què quedem, doncs?
 També ens assegura que totes les persones són iguals davant la llei i no poden ser discriminades , per raó de naixement, raça,sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social. Goita tu que bonic no???
 I ara ve la que mata: “Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives”. Aquí ja l’hem espifiat!!!

Pobra Constitució, els mateixos que et branden a la més mínima com si fossis un text sagrat, són els mateixos que se salten a la torera el que prediques!

I el summun , de ser una dona en la nostra societat: aquella ineludible presumpció d’histerisme , per a qualsevol fèmina que defensi alguna cosa de manera contundent.
Quan no es tracta d’un problema de mala higiene sexual... Ja ho sabeu, lo de les “malfollades”!

Francament , jo em pregunto si la histèria no es troba precisament de l’altra banda...


Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 26-03-2013