dimarts, 19 de març de 2013

Habemus Papam




Definitivament, formo part d’ aquells que un tal Lombardi, es veu que li cal dir Monsenyor, anomena  anticlericals d’esquerres.
No ens confonguem però.  El dia desprès de l’elecció del Papa de Roma, ja em vaig esbatussar amb ma mare , per demostrar falta de respecte  cap el nou ídol dels catòlics apostòlics i romans….

Crec que lo meu és un problema de rebuig cap a les jerarquies en general…

No voldria que cap Catòlic convençut se sentis ofès per les meves paraules, crec de manera profunda en la llibertat religiosa, en la llibertat de culte … Per aquesta mateixa raó em molesten aquestes jerarquies eclesiàstiques , tan llunyanes  dels ciutadans , que a més pretenen imposar els seus pensaments, afirmant que no es tracta de democràcia o cap altre fenòmen depenent dels homes, sinó de l’esperit sant. Au va!

Confesso que vaig ser molt mala alumne pels professors de filosofia, això de donar-li voltes a les coses em mareja. No obstant , sí que em vaig quedar  amb la famosa aposta d’en Pascal:

“Teniu dues coses per perdre: La veritat i el bé, i dues coses a posar en joc: la vostra raó i la vostra voluntat, el vostre coneixement i la vostra beatitut; i la vostra naturalesa té dues coses de les que fugir: l’error i la misèria. La vostra raó no es veu més danyada , tant si tria l’un com l’altre, perquè d’una forma o d’altra haureu de triar. Ja tenim un dels punts buidats: i la vostra beatitut? Pesem els guanys i les pèrdues , prenent com a creu que déu existeix. Avaluem els dos casos : si guanyeu , ho guanyeu tot ; si perdeu, no perdeu res. Aposteu doncs que existeix , sense cap mena de dubte.”

Així per clarificar les coses, la teoria de Pascal vindria a dir :

Si aposteu per l'existència de deu:
-Si déu existeix , anireu al Paradís, per tant teniu tot a guanyar.
-Si déu no existeix , us en torneu cap al no res, és a dir que no hi perdeu res.

Si , al contrari aposteu per la inexistència de deu:
-Si déu existeix , anireu a l ’infern, o bé torneu al no res
-Si déu no existeix, torneu al no res…

Per tant, segons Pascal , vista la dificultat de determinar l’existència de Deu, ja que les dues hipòtesis tenen la mateixa probabilitat, es pot dir que creure en déu seria una solució estadísticament més avantatjosa vist els resultats.

Aplicar la Teoria de les probabilitats a l’existència de deu i els avantatges de triar una o altra opció…. Deu ser en aquest punt que també em va aparèixer l’al·lèrgia a les matemàtiques!

A més, pel que fa a temes d’apostes , admeto que sóc bastant patosa.... No recordo haver votat mai al partit guanyador!

Quan vaig néixer, estant encara a la Clínica, l’Abu em va agafar, em va fer fer els forats de les arracades i em va portar a batejar. Del meu bateig no hi han fotos. Sí que corren per casa les del bateig del Marcel, i només hi sortim les germanes grans, els padrins, els tiets i l’Abu. No ha estat fins fa pocs anys , que va sorgir en una conversa, i la mare ens va explicar, que el bateig es feia, ben bé després d’acabar de néixer, i que ella encara es trobava a la Clínica. Calia córrer ,  no fos cas que passés alguna desgrácia, ja que dels nens que moren sense haver estat batejats, en quedaríen les seves ànimes atrapades en una mena de llimbs.

Precisament , el que em molesta de tota aquesta parafernàlia de les religions és això: aquestes amenaces subjacents, l ’infern, els llimbs,els pecats, els càstigs…. Quina por!!!

La religió, sigui quina sigui, és plena de paradoxes que al meu parer alteren els vincles i les relacions entre els homes, sovint és utilitzada amb finalitats de dominació , i és una formidable eina de manipulació. Si els valors que porten unes i altres no hauríen de ser criticables en si, sí que ho són la manera d’aplicar-los.

Si no que em demostrin per exemple, que hi ha piadós en l’esperit patriarcal, la dominació masculina emparada per absolutament totes les religions, que justifiquen  que avui encara les dones siguin alienades pels homes, no gaudint dels mateixos drets tant a nivell de legislacions , com a nivell social , en la seva quotidianitat...
Val, ja he escoltat que el nou Papa vol apropar-se especialment dels pobres... Ara cal esperar que a més de paraules , passi als actes, i no només els simbòlics com en la tria del seu nom...
Però no em puc estar de pensar de manera  especial en el tema del sexe . Que no , que no vaig a ser irreverent de nou... Que ja ho sé que a l’església catòlica encara existeixen els vots de castedat... Encara que ben pensat, igual se’ls passaria alguna paranoia!!!
No. Em refereixo al tema home-dona com a individus iguals. Llegia una entrevista a Teresa Forcadas, i sembla  que també en l’església es cou, encara que sigui de manera tímida, algun canvi.
Mare , no t’enfadis amb mi . Si acabo a l ’infern, tindré l’avantatge d’haver gaudit de la vida tot el que hauré pogut, i hauré pecat fins embafar-me de gust.
Amén


Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de  Radio Valira 19-03-2013