dimarts, 22 de gener de 2013

Com ser millors, i no morir en el intent..




Malgrat la natura en forma de neu s’entesti en intentar aturar-nos i fer-nos gaudir d’un temps , d’uns minuts de reflexió necessària, nosaltres continuem impassibles, capficats, en aquesta boja cursa cap endavant. Sembla que res pugui aturar aquest cercle infernal en el qual estem immersos, de critica poc constructiva i fàcil, d’incapacitat de contemplar alternatives….

No se perquè em poso filosòfica ara….

De fet portem una setmaneta  ben plena de noticies , cosa que m’hauria de donar prou joc per no escalfar-vos el cap amb les meves cabòries metafísiques de pre-menopausica…

Som hi doncs.

A França sembla que la proposta de llei sobre el matrimoni per tots, es a dir el dret a la família per tots, esta fent ressorgir el mes ranci de la societat veïna. Allà, ben al contrari del que va passar a Espanya, l'Esglesia, s’ha abstingut oficialment, però no aixi les organitzacions catòliques, ni els artistes frikis que han aprofitat l’avinentesa per muntar el numeret… 
A mi, que voleu que us digui, em sembla petit , molt petit, treure criatures al carrer per negar a d’altres persones un dret..  Molt constructiu si senyor !!!

De retruc, ha sorgit la polèmica a casa nostra. El PS proposaria ara unes lleis, la de l’avortament i la del matrimoni homosexual, que ni es van plantejar quan estaven al poder, i des de DA se’ls acusa de voler fer trontollar les institucions del país.. 

Que defensar la  igualtat de totes les persones, es pugui considerar un atac a l’Estat ….. La preeminència d’una institució a priori buida de poder, per damunt de la dignitat de les persones…. No se si es mereix tot plegat gaires comentaris..  Val a dir que una servidora va votar plenament convençuda la ponència que declarava els Verds l’únic partit republicà del país.. 

Tot plegat per evidenciar que efectivament, aquesta nostra Constitució,  s’ha quedat d'una certa manera desfasada … Recordar també que les lleis estan per satisfer la voluntat dels ciutadans, mai per sotmetre’ls…

I si no, que em diguin com ho arreglaran lo de les relacions entre Comuns i Govern… No conec gaire el nou Ministre Riberaygua, però l’aplicació sense estat d’ànims  de canvis organitzatius als Bombers en èpoques anteriors, em fa interrogar sobre si la seva voluntat serà tant intransigent davant dels 7 califats… Tant de bo. M’agrada que s’hagi envoltat del Cerni Escalé per fer aquesta feina, jove, preparat, de casa, i si molt no m’equivoco, amb idees clares pel que fa a l’organització administrativa del país…

Lo peis…

Trencar motlles que ja no ens convenen… Potser ja es hora que toqui.

Davant la impotència que sembla que tenim a capgirar la situació econòmica , degut a la incapacitat certa a influir en les economies que ens envolten i de les quals depenem de manera ineludible, sembla que ara si que seria el moment dels grans canvis, dels canvis estructurals, que ens hem negat durant anys a fer, encegats com estàvem per la lluentor de la prosperitat que ens envoltava.

Durant anys, ens hem dedicat única i exclusivament a enriquir-nos, a exhibir aquesta riquesa sobrevinguda, sense preocupar-nos en posar unes bases solides  a l’edifici de lluentons.

Portem un temps provant de tapar les escletxes que van apareixent, però sembla que inexorablement, n’apareixen de noves. Potser no estaria de més com es fa en algunes construccions, de tirar-ho tot a terra i començar de nou , construir uns fonaments sòlids, i anar pujant la casa amb parsimònia, amb els materials adients…

Ep ! però amb la participació de tots.. 

Se que alguns direu que el problema que tenim en aquests moments es l’econòmic.. Però que voleu que us digui, a mi no em cap al cap, que puguem posar la economia per davant de les persones, sempre he entès que és aquesta la que  ha d’estar al servei de les persones. 
Un país amb desigualtats és el caldo de cultiu de una economia de les desigualtats, no ? 
I la economia no es beneficiaria de un estat social fort ?

Digueu-me idealista, però entenc que la igualtat  i la dignitat de les persones, es un pilar imprescindible per a bastir una societat prospera. 
Que no ho dic jo només.... Fins i tot l'Obama ha gosat...

Quins il.luminats!!


Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 22-01-2013