dimarts, 8 de gener de 2013

Aquest any si !!




Diuen que fins que no s’acaba el mes de gener, podem felicitar el nou any a tots als qui no ho haguem fet ja. Així doncs doneu -vos tots per al·ludits: molt bon any 2013 a tots!!!
M’imagino que tot i ser a dia 8 , encara hi som a temps també per a  fer una llista de bones resolucions, a complir durant aquest any que comença…És el que tenen les dates assenyalades, que permeten marcar  terminis, ni que tinguin alguna cosa d’artificial, al cap i a la fi , no es més que un nou dia , desprès d’una altra nit.
Així doncs, any nou . Fer repàs del any transcorregut, mirant d’analitzar-ne tant les coses bones com les dolentes…
El millor del 2012 : noves coneixences, nous compromisos…. El pitjor: alguna decepció….
Vist com ha començat el dia, amb guerra mediàtica  “cutre salsitxera”, millor que em centri, en l’àmbit personal, que sembla que hi han coses que no tenen remei a casa nostra.
Mirant enrere , i amb el perill de caure en l’autocomplaença, trobo  que no ho he fet tant malament  aquest any passat…
Desfer-me de cadenes , alliberar-me d’obligacions que ja no tenien res més a veure amb allò que em va motivar a assumir-les. Realitzar , que en l’entorn familiar , els rols han canviat, i això si que és llei de vida… Ara et toca protegir i estimar més que mai els pares, que sempre havien estat el teu refugi, el teu suport… Batallar, perquè els fills , ja adolescents, trobin el seu propi camí, assumir que per molt que els hi intentis aplanar, sempre  ensopegaran en aquella trista pedreta que ha quedat… Desitjar-los que tinguin tanta sort com la que tu has tingut amb els entrebancs que t’has trobat… Estimar-los.
Moments durs, moments dolços, i meravellosos moments de complicitat…  Ja us ho havia dit no,  que tinc uns amics genials, que em toleren tant els « baixons » com els « subidons » de moral, i que malgrat  tot, sempre hi són.
Anem doncs a lo pràctic , que tot i ser quasi perfecta , val la pena fer alguns retocs de cara al 2013 per millorar el “percal” , si es pot :
Cultivar, i cuidar les amistats, a tots aquells  que estimo i a tots aquells que m’estimen... Val a dir que tenen molt mèrit...
Esborrar, i oblidar les decepcions... Ja esta passat, i en tot cas prendre’n nota per la propera...
Això és una primícia: aquest 2013 deixaré de fumar. Estic farta que em titllin de hipòcrita per haver defensat una llei que considero justa i necessària, només pel fet de ser fumadora. Perdoneu però no entenc l’argumentació: dec ser tonteta.  La veritat és que m’emprenyen les etiquetes, però ara em passaré al bàndol dels talibans ex-fumadors. De fet , fa temps que ja no em fumo una cigarreta espatarrada al sofà... Apa , fuma a corre-cuita a la cuina sota  l’extractor,  surt a fumar al carrer mentre els teus amics talibans-exfumadors, s’ho passen de lo més be a taula, i qui sap si no aprofiten per parlar de tu... Llevar-te amb una tosseguera que sembla que hagis d’expulsar fins l’estomac i tot, entrar al cotxe i que l’olor de tabac fred et tiri enrere.... Res,  que això no es un plaer .... Es una addicció en tota regla...  Això si , no em pressioneu, ja us avisaré quan estigui fet!
Una de les excuses barates , per no deixar el tabac sol ser , que  diuen que el parar de fumar engreixa... Com que tot i continuar fumant , jo m’engreixo igual, un bon pensament per aquest 2013, seria el de aprimar-me... No creieu  que d’aquí a uns mesos us trobareu davant la Barbie Pas de la Casa, no. El cas és que a part d’una qüestió de volums, es tracta d’un tema de pressupost: o m’aprimo , o he de renovar tot el vestuari... Bé em quedaria la opció de continuar vestint-me amb les úniques peces que encara aconsegueixo encabir-me sense que m’agafi aquell color blavós: el xandall.
Mentre , no aconsegueixi el objectiu anterior, i donat que ja vaig vestida d’esport  per la força de les coses, estaria be plantejar-me el començar a fer esport... Ep, ep, ep... No us emocioneu!!! No penseu que ens creuarem suant la cansalada de bon mati per aquests caminals de deu, com fan molts dels meus amics. No , la idea seria més aviat començar per una mica de natació, de bon matí, que és quan estic més espitosa... M’han dit que a les 7 del mati, a les piscines del país, s’hi troben totes les padrines, és hora d’anar-se integrant , i d’anar fent activitats en acord amb la meva edat... Deixeu-me quadrar horaris i trajecte a la feina, potser no estaria de més un GPS, per trobar el camí del gimnàs... Ja us tindre al corrent!
Havia pensat també comprar-me unes sabates de talons, ja que m’he quedat la més baixeta de casa, però crec que mentre no em pugui treure el xandall, no és una bona idea... Només em faltaria la “peineta” per assemblar-me a la Martirio ...
També m’he proposat no deixar els deures per ultima hora.... Aquesta és molt difícil... No reservar els atacs de geni pels de casa, no defugir les confrontacions, ser menys assertiva,no patir tant per tot i per res...
Potser m’he posat el llistó una mica alt... Uixxx , que això queda gravat i escrit!!!
En fi , que un nou any , ha de servir per agafar un nou impuls, i la sort amb els anys passats , es que ja no tornen...
Ja en parlarem...

Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 8-01-2013