dimarts, 29 de gener de 2013

No en tinc ni idea, però en podem parlar




Avui  us podria parlar de futilitats….

Per exemple de com voler tapar quatre canes  sense anar a la perruqueria, i acabar demanant de genolls a la perruquera que esmeni el desastre sota pena de veure’t caure en una depressió de cavall…

Podria parlar de sexe…. Darrerament sol funcionar prou be …

Però no. No em passa gaire sovint , però ahir a la nit em va costar d’allò més agafar el son degut a l’accumulació d’idees en el tupi donant voltes… Te gracia com la concepció d’un mini relat com aquest s’assembla a vegades a la mateixa concepció de l’home. Milions espermatozoides a l’assalt d’un òvul esperant ser fecundat…
Però  de la mateixa manera que la fecundació de l’òvul  no és més que un primer pas en la formació del esser humà que esdevindrà, tots aquests projectes d’idees, d’opinions, no estan més que en fase de formació, pendents d’agafar forma , de créixer , d’esser influenciats per factors externs ...

Si ja ho sé...  m’estic enredant un altre cop...

El fet és que quan fa temps que dónes voltes a segons quines idees, i no acabes de fer-te’n  una opinió ferma, costa molt més d’expressar-se. En fi, us les llançaré “tal qual”, potser el fet de posar-les negre sobre blanc em permetrà veure-hi més clar, ni que sigui per poder-me fer enrere més tard...

Dels partits polítics:
Fa temps que barrino, sobre  quin ha de ser el seu paper. Queda clar aquí i arreu, que alguna cosa ha de canviar, que aquests estan perdent la confiança de la ciutadania, i que  no responen a les expectatives d’aquesta.
Jo he estat sempre una ferma defensora del sistema de partits. Entenc que permet agrupar-se sota el paraigua d’una ideologia, d’ unes línies d’actuació col·lectives. També són , o haurien de ser plataformes de debat de les idees, de creació d’opinió, d’adaptació als neguits de la ciutadania i per això haurien d’estar en continua evolució. Al meu parer, i estic disposada a discutir-ne , aquest és un dels principals problemes que pateixen... Solucions ? S’accepten propostes.
O deixo així... Ja en parlarem

Llistes obertes:
Seguint el raonament anterior, sempre he pensat que en una llista tancada, hi ha un factor de unitat ideològica, una mena de contracte entre tots aquells que la configuren per tirar endavant unes politiques pactades en un programa electoral. També pensava que un individu , pot ser més voluble, que un conjunt d’individus reunits entorn d’un mateix objectiu...
Ara bé , l’experiència em fa veure, que sovint tot això és pur idealisme. La realitat moltes vegades, és que primer s’ajunten un grup de persones, i tot seguit  segons les concessions  que estan disposats  a fer uns i altres, sovint segons els interessos, m’agradaria afirmar, ideològics, però sovint personals, configuren un pla de ruta acceptable per totes les parts.
D’altra part, és cert que moltes vegades deu ser difícil la confrontació entre disciplina de vot d’un grup , i les conviccions individuals d’una persona. El cas és que avui en dia a un polític , per a tenir possibilitat de ser elegit , li convé més estar de bones amb els responsables de fer les llistes electorals, que amb el ciutadà que se suposa que  l’ha de votar. Al final m’imagino que la pregunta és aquesta: et deus al partit-grup que t’ha posat en un lloc elegible a llista o al votant?
Fuuu... ja ho veieu que no ho tinc gens clar... Suposo que lo bo de debatre aquestes qüestions , és el d’escoltar tots els arguments en un o altre sentit.

Democràcia representativa:
Al final, la qüestió també hauria de ser ens hem d’enquistar en una única forma de democràcia? La ciutadania reclama a crits el poder opinar i influenciar les decisions dels seus representants, no únicament validant el programa electoral cada quatre anys, sinó també amb respostes als canvis importants que s’estan donant darrerament. Les noves tecnologies ens ofereixen un ventall ampli d’eines per arribar a una democràcia més directa.  I si ens ho plantegéssim? La democràcia directa no elimina la democràcia representativa. En tot cas, la reforça i la legitima.

Dimissions:
La dimissió sovint és la conseqüència, de la impotència que un percep a canalitzar el debat, a intentar dirigir el timó ...  Això és la meva experiència. Jo la vaig viure com un fracàs. Es important que aquells que estimem la política, no permetem que els nostres fracassos  s’encomanin a la ciutadania . La ciutadania no pot dimitir, com un pare tampoc ho pot fer davant dels fracassos en l’educació dels fills... Seria massa fàcil...


Ja ho veieu moltes reflexions, però poques conclusions... Aquí us ho deixo.

Fet i fotut, potser millor que haguéssim parlat de sexe... Si no hi ha final feliç sempre pots simular....
 Oh siii, si, siiii!!!


Antònia Escoda
Per l’espai d’opinió del "Ningú és Perfecte" de Radio Valira 29-01-2013

dimarts, 22 de gener de 2013

Com ser millors, i no morir en el intent..




Malgrat la natura en forma de neu s’entesti en intentar aturar-nos i fer-nos gaudir d’un temps , d’uns minuts de reflexió necessària, nosaltres continuem impassibles, capficats, en aquesta boja cursa cap endavant. Sembla que res pugui aturar aquest cercle infernal en el qual estem immersos, de critica poc constructiva i fàcil, d’incapacitat de contemplar alternatives….

No se perquè em poso filosòfica ara….

De fet portem una setmaneta  ben plena de noticies , cosa que m’hauria de donar prou joc per no escalfar-vos el cap amb les meves cabòries metafísiques de pre-menopausica…

Som hi doncs.

A França sembla que la proposta de llei sobre el matrimoni per tots, es a dir el dret a la família per tots, esta fent ressorgir el mes ranci de la societat veïna. Allà, ben al contrari del que va passar a Espanya, l'Esglesia, s’ha abstingut oficialment, però no aixi les organitzacions catòliques, ni els artistes frikis que han aprofitat l’avinentesa per muntar el numeret… 
A mi, que voleu que us digui, em sembla petit , molt petit, treure criatures al carrer per negar a d’altres persones un dret..  Molt constructiu si senyor !!!

De retruc, ha sorgit la polèmica a casa nostra. El PS proposaria ara unes lleis, la de l’avortament i la del matrimoni homosexual, que ni es van plantejar quan estaven al poder, i des de DA se’ls acusa de voler fer trontollar les institucions del país.. 

Que defensar la  igualtat de totes les persones, es pugui considerar un atac a l’Estat ….. La preeminència d’una institució a priori buida de poder, per damunt de la dignitat de les persones…. No se si es mereix tot plegat gaires comentaris..  Val a dir que una servidora va votar plenament convençuda la ponència que declarava els Verds l’únic partit republicà del país.. 

Tot plegat per evidenciar que efectivament, aquesta nostra Constitució,  s’ha quedat d'una certa manera desfasada … Recordar també que les lleis estan per satisfer la voluntat dels ciutadans, mai per sotmetre’ls…

I si no, que em diguin com ho arreglaran lo de les relacions entre Comuns i Govern… No conec gaire el nou Ministre Riberaygua, però l’aplicació sense estat d’ànims  de canvis organitzatius als Bombers en èpoques anteriors, em fa interrogar sobre si la seva voluntat serà tant intransigent davant dels 7 califats… Tant de bo. M’agrada que s’hagi envoltat del Cerni Escalé per fer aquesta feina, jove, preparat, de casa, i si molt no m’equivoco, amb idees clares pel que fa a l’organització administrativa del país…

Lo peis…

Trencar motlles que ja no ens convenen… Potser ja es hora que toqui.

Davant la impotència que sembla que tenim a capgirar la situació econòmica , degut a la incapacitat certa a influir en les economies que ens envolten i de les quals depenem de manera ineludible, sembla que ara si que seria el moment dels grans canvis, dels canvis estructurals, que ens hem negat durant anys a fer, encegats com estàvem per la lluentor de la prosperitat que ens envoltava.

Durant anys, ens hem dedicat única i exclusivament a enriquir-nos, a exhibir aquesta riquesa sobrevinguda, sense preocupar-nos en posar unes bases solides  a l’edifici de lluentons.

Portem un temps provant de tapar les escletxes que van apareixent, però sembla que inexorablement, n’apareixen de noves. Potser no estaria de més com es fa en algunes construccions, de tirar-ho tot a terra i començar de nou , construir uns fonaments sòlids, i anar pujant la casa amb parsimònia, amb els materials adients…

Ep ! però amb la participació de tots.. 

Se que alguns direu que el problema que tenim en aquests moments es l’econòmic.. Però que voleu que us digui, a mi no em cap al cap, que puguem posar la economia per davant de les persones, sempre he entès que és aquesta la que  ha d’estar al servei de les persones. 
Un país amb desigualtats és el caldo de cultiu de una economia de les desigualtats, no ? 
I la economia no es beneficiaria de un estat social fort ?

Digueu-me idealista, però entenc que la igualtat  i la dignitat de les persones, es un pilar imprescindible per a bastir una societat prospera. 
Que no ho dic jo només.... Fins i tot l'Obama ha gosat...

Quins il.luminats!!


Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 22-01-2013

dimarts, 15 de gener de 2013

Let it snow, let it snow, let it snow...




Ja la tenim aquí: LA NEVADA
Ja la tenim aquí , just a temps per recordar-nos que a vegades els homes del temps també l’encerten…
Per recordar-nos, que la desobediència civil l’hauríem d’utilitzar per altres finalitats que no el desentendre’ns de les crides que van passar tot el dia ahir pel Pas avisant de la gran nevada i demanant a tothom que guardes els vehicles a l’aparcament en previsió.
Desentendre’ns també hivern rere hivern, de les recomanacions d’equipar-nos a partir de l’octubre, i d’evitar agafar els vehicles particulars a favor del transport en comú.
Evitar tenir els magatzems buits, i estalviar als repartidors la perillosa tasca d’escalar els munts de neu acumulats per les llevaneus, intentant mantenir l’equilibri i no perdre res pel camí.
Intentar  empatitzar amb els treballadors de la neu , i no arriscar-se a esdevenir un obstacle més enmig de la calçada, dificultant les tasques de uns i altres. I perquè no, posats a fer col·laborar en aquestes.
Col·laborar, netejant la teva vorera, no esperar que vingui l’administració a fer-t’ho, que per això els paguen, i anticipar-se als problemes de caigudes, nervis pels retards, i altres...
Anticipar-se, heus aquí una gran paraula... de que ens serveixen les cada cop mes acurades previsions, l’adquisició de tecnologies cada cop mes punteres, si desprès no els hi fem ni el mes mínim cas?
Com definir-ho? Prepotència, imprudència?
M’agrada quan la natura ens torna a posar a lloc ni que sigui nomes per unes hores...
Saber que hi han imponderables, que malgrat l’home s’ha fet l’amo de la terra i l’ha intentat adaptar a la seva conveniència, maltractant-la, torturant-la, espoliant-la, aquesta de tant en tant es revolta i ens recorda  que a ella no la domina ningú...
Stephen Hawking  deia que els ciutadans necessiten tenir uns coneixements basics de les qüestions científiques, de manera a poder decidir de manera informada, que era fonamental tenir una societat més critica, menys crèdula, més racional i científica en definitiva.
Be pel que fa les qüestions científiques, que dir-vos... cada cop estem més equipats tecnològicament parlant, però escoltem el que ens diuen els científics , només quan ens interessa. Avui , ja sortiran per exemple els negacionistes del canvi climàtic , per recordar-nos, que això dels canvis de temps es quelcom de cíclic, que no hi tenim cap responsabilitat.
Una societat més critica? Deu ni do lo crítics que podem arribar a ser. Però una critica sense propostes alternatives, sense voluntat de construcció no ens porta enlloc.
Una societat menys crèdula...  ejem, ejem... Millor ni ho comento... Com deia l’Isaac Asimov, acontentar-se en creure ens evita la penible necessitat de pensar...
Mes racional? Racional seria , tenir en compte les coordenades del problema , analitzar-les , i actuar en conseqüència, no???
Doncs apa , esta clar que no hem entès res....
Oblidar que el nostre país es un país de muntanya, i no intentar convertir-lo en un parc temàtic, però esta clar que quan encomanem la feina  a gent que no es coneixedora del que significa l’alta muntanya, no anem enlloc...
I una nevada com la d’avui es el que te... aquest poder de paralitzar per unes hores un país. I que? Potser deu ser que enyoro aquells temps, on no intentàvem lluitar contra lo impossible. Ens retrobàvem tots al Cimes i passàvem el dia fent timbes, tots barrejats ,turistes i nadius.
Que no passa res .... Que en compte de lluitar contra la natura, el que hauríem de fer es intentar adaptar-nos-hi. Aprofitar aquests moments de parèntesi per pensar (uix no que això no convé), per preparar l’endemà, per construir, ni que siguin relacions humanes al voltant d’una Botifarra...
Apa va no us queixeu, que el nostre país esta preciós avui.... Un ninot de neu, una batalla de boles de neu, una bona sessió de pala .... Que demà torna a ser la guerra!

Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 15-1-2013

dimarts, 8 de gener de 2013

Aquest any si !!




Diuen que fins que no s’acaba el mes de gener, podem felicitar el nou any a tots als qui no ho haguem fet ja. Així doncs doneu -vos tots per al·ludits: molt bon any 2013 a tots!!!
M’imagino que tot i ser a dia 8 , encara hi som a temps també per a  fer una llista de bones resolucions, a complir durant aquest any que comença…És el que tenen les dates assenyalades, que permeten marcar  terminis, ni que tinguin alguna cosa d’artificial, al cap i a la fi , no es més que un nou dia , desprès d’una altra nit.
Així doncs, any nou . Fer repàs del any transcorregut, mirant d’analitzar-ne tant les coses bones com les dolentes…
El millor del 2012 : noves coneixences, nous compromisos…. El pitjor: alguna decepció….
Vist com ha començat el dia, amb guerra mediàtica  “cutre salsitxera”, millor que em centri, en l’àmbit personal, que sembla que hi han coses que no tenen remei a casa nostra.
Mirant enrere , i amb el perill de caure en l’autocomplaença, trobo  que no ho he fet tant malament  aquest any passat…
Desfer-me de cadenes , alliberar-me d’obligacions que ja no tenien res més a veure amb allò que em va motivar a assumir-les. Realitzar , que en l’entorn familiar , els rols han canviat, i això si que és llei de vida… Ara et toca protegir i estimar més que mai els pares, que sempre havien estat el teu refugi, el teu suport… Batallar, perquè els fills , ja adolescents, trobin el seu propi camí, assumir que per molt que els hi intentis aplanar, sempre  ensopegaran en aquella trista pedreta que ha quedat… Desitjar-los que tinguin tanta sort com la que tu has tingut amb els entrebancs que t’has trobat… Estimar-los.
Moments durs, moments dolços, i meravellosos moments de complicitat…  Ja us ho havia dit no,  que tinc uns amics genials, que em toleren tant els « baixons » com els « subidons » de moral, i que malgrat  tot, sempre hi són.
Anem doncs a lo pràctic , que tot i ser quasi perfecta , val la pena fer alguns retocs de cara al 2013 per millorar el “percal” , si es pot :
Cultivar, i cuidar les amistats, a tots aquells  que estimo i a tots aquells que m’estimen... Val a dir que tenen molt mèrit...
Esborrar, i oblidar les decepcions... Ja esta passat, i en tot cas prendre’n nota per la propera...
Això és una primícia: aquest 2013 deixaré de fumar. Estic farta que em titllin de hipòcrita per haver defensat una llei que considero justa i necessària, només pel fet de ser fumadora. Perdoneu però no entenc l’argumentació: dec ser tonteta.  La veritat és que m’emprenyen les etiquetes, però ara em passaré al bàndol dels talibans ex-fumadors. De fet , fa temps que ja no em fumo una cigarreta espatarrada al sofà... Apa , fuma a corre-cuita a la cuina sota  l’extractor,  surt a fumar al carrer mentre els teus amics talibans-exfumadors, s’ho passen de lo més be a taula, i qui sap si no aprofiten per parlar de tu... Llevar-te amb una tosseguera que sembla que hagis d’expulsar fins l’estomac i tot, entrar al cotxe i que l’olor de tabac fred et tiri enrere.... Res,  que això no es un plaer .... Es una addicció en tota regla...  Això si , no em pressioneu, ja us avisaré quan estigui fet!
Una de les excuses barates , per no deixar el tabac sol ser , que  diuen que el parar de fumar engreixa... Com que tot i continuar fumant , jo m’engreixo igual, un bon pensament per aquest 2013, seria el de aprimar-me... No creieu  que d’aquí a uns mesos us trobareu davant la Barbie Pas de la Casa, no. El cas és que a part d’una qüestió de volums, es tracta d’un tema de pressupost: o m’aprimo , o he de renovar tot el vestuari... Bé em quedaria la opció de continuar vestint-me amb les úniques peces que encara aconsegueixo encabir-me sense que m’agafi aquell color blavós: el xandall.
Mentre , no aconsegueixi el objectiu anterior, i donat que ja vaig vestida d’esport  per la força de les coses, estaria be plantejar-me el començar a fer esport... Ep, ep, ep... No us emocioneu!!! No penseu que ens creuarem suant la cansalada de bon mati per aquests caminals de deu, com fan molts dels meus amics. No , la idea seria més aviat començar per una mica de natació, de bon matí, que és quan estic més espitosa... M’han dit que a les 7 del mati, a les piscines del país, s’hi troben totes les padrines, és hora d’anar-se integrant , i d’anar fent activitats en acord amb la meva edat... Deixeu-me quadrar horaris i trajecte a la feina, potser no estaria de més un GPS, per trobar el camí del gimnàs... Ja us tindre al corrent!
Havia pensat també comprar-me unes sabates de talons, ja que m’he quedat la més baixeta de casa, però crec que mentre no em pugui treure el xandall, no és una bona idea... Només em faltaria la “peineta” per assemblar-me a la Martirio ...
També m’he proposat no deixar els deures per ultima hora.... Aquesta és molt difícil... No reservar els atacs de geni pels de casa, no defugir les confrontacions, ser menys assertiva,no patir tant per tot i per res...
Potser m’he posat el llistó una mica alt... Uixxx , que això queda gravat i escrit!!!
En fi , que un nou any , ha de servir per agafar un nou impuls, i la sort amb els anys passats , es que ja no tornen...
Ja en parlarem...

Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 8-01-2013

dimarts, 1 de gener de 2013

War is over




Matinar el dia de Cap d'Any, pot semblar una experiència surrealista per a alguns. Pels que ens toca treballar de tota la vida , es a dir una part important de la gent que treballem al sector turístic i de serveis,  pot ser un exercici esgotador si ens entestem a aguantar la nit abans fins els raïms, esperpèntic si empalmem, o gairebé místic si com qui diu no vam arribar a les postres.
Místic és llevar-se a les 6 del mati sense necessitat de despertador, i descobrir com la neu comença a empolsinar a Arans, circular sol per les carreteres, tot preguntant-te , si hi han supervivents, o  et trobes sola per afrontar el nou guió d'aquest "mecanoscrit del segon origen"....
Llavors arribes  a La Massana, i veus cua davant la xurreria, gent encorbatada, vestida de lluentons, amb sabates que els fan descriure estils perillosissims damunt la neu recent caiguda...
Et pares a Escaldes a recollir els nebots, i ja comences a patir, en anar-te arrambant els cotxes tot pitant i felicitant al mon sencer...
Només sortir en direcció a Encamp, la carretera esta emblanquinada, a Valira Nova sobta la foscor (com cada mati) que contrasta amb l'excessiva il·luminació del túnel de Radio Andorra, i el nucli d'Encamp...
De Canillo en amunt, comences a trobar companys de viatge, treballadors de les pistes d'esqui , amb cares ressacoses, resignades...
A Incles la nevada ja és consistent, i en passar Soldeu, aquella sensació de dia que s'obre a mateix temps que la vall,  et permet ja omplir-te els ulls i l'anima  de serenor.
Quan surts de la negror del Tunel d'Envalira (aquest és de pagament, però esta menys il·luminat que el dels Dos Valires o el de Radio Andorra), el Pas de la Casa... Blanc, preciós!
La neu  ho te això, tapa les misèries, les traces d'una nit agitada, els excessos de l'explotació mercantil del poble, i de les persones....
Tanta blancor, tanta tranquil·litat, et permeten imaginar, recuperar la il·lusió, que tot allò brut, que ens ha empastifat aquest any passat, quedi cobert per aquesta capa  i que realment ens trobem davant de la pagina en blanc, i que tot queda per fer , tot per dibuixar...

Perdoneu-me, aquestes dates no sabria dir perquè, son com una revista de premsa de l'any transcorregut, i darrerament costa destacar-ne bones noticies. És com si l'apatia general, el pessimisme econòmic , a més d'arruïnar-nos econòmicament parlant, ens hagin arruïnat la moral, la consciencia....

Prou doncs, com la neu que neteja la cara a la terra, traiem-nos del damunt els pensaments tristos, les perdues, els dols, i encarem el nou any com una nova oportunitat.

Malgrat ens manquin els diners, i la salut a vegades, no deixem que ens robin els moments feliços, l'alegria...
Diuen que aquest any sera pitjor.... Això sera a condició que els hi permetem!

Desitjo que aquest any quedi la ruina econòmica  ofegada per un mar de solidaritat....

Feliç 2013 per als qui pateixen pels qui tenen al costat, perquè al cap i a la fi si pateixes pels altres , vol dir que ets persona, i això s'ha de celebrar!!!!!