dimarts, 27 de novembre de 2012

Prostíbuls




Avui com qui diu, tocava anàlisi polític de les eleccions catalanes...  Em feia una mica de mandra, de debò...
 De fet no puc més que alegrar-me del mastegot que han rebut Artur Mas i els seus, o de  l’augment del suport a Iniciativa, o de l’entrada de les forces anticapitalistes representades per les CUP al Parlament català...
 M’agrada que els catalans hagin apostat d’aquesta manera per anar a votar en massa. I per damunt de tot, m’agrada que hagin triat el partit que els hi feia més fila, apartant de manera obvia el fantasma de la governabilitat, aquella amenaça que esgrimeixen els partits majoritaris, i que mensteny cada vegada la pluralitat.
 No hi haurà ara excuses per no consultar als ciutadans , els dos terços dels electes s’han pronunciat per l’autodeterminació. Posats a fer, tampoc estaria malament consultar-los que en pensen de les politiques d’austeritat.... 
Ara el que cal esperar, es el més difícil, i alhora el més interessant: veure com s’estructura la legislatura, veure la capacitat de negociar, de pactar de uns i altres... Recordar que  les decisions consensuades, solen ser també aquelles que no satisfan gairebé mai a cap de les parts, però que sovint solen ser les més solides, ja que en l’elaboració del pastis cadascú hi aporta els seus ingredients... Per això , a qui li agradi més dolç, o més salat, haurà de conformar-se amb l’agredolç, que ves per on és un sabor que a voltes no esta tant malament...
És qüestió d’estar obert a noves sensacions...
Ho veieu perquè em feia mandra... Perquè fet i fotut, a mi tampoc m’acaba de convèncer tot plegat...
Ara toquen les quinieles, o les porres, per veure qui s’ajunta amb qui... I no vull ni pensar-hi. Només calia veure el trist espectacle de la nit electoral a TV3 amb els representants de cada partit...
Per cert us veu fixar  en qui , de tots els tertulians, portava el llaç violeta contra la violència de gènere? Es cert que per alguns, és més fàcil recórrer als eufemismes, i anomenar-ho “violència en el entorno familiar”...
De debò ... M’ho sembla només a mi o estem envoltats, de lo més ranci... 
Bé, més que rancis, potser la paraula seria eixelebrats, o  menystenidors de la dignitat aliena???
Mira que ben pensat, no cal mirar només cap a Espanya per a posar-se les mans al cap...
Diu el Consol d’Ordino ,( deu ser per allò de rellançar l’economia, o potser té a veure amb l’obertura al capital estranger?), que a Andorra hi ha molta demanda de serveis de prostitució, i que fora bo legalitzar aquest negoci.
Comentant la jugada amb l’Alexandra, hem arribat a la conclusió que els forasters veient escrit en lletres grosses ”Casa Comuna” , deuen fer la confusió i entrar a demanar companyia als Comuns...  Coses de l’ idioma....
Poques vergonyes!!! Confondre les nostres honorables institucions amb prostíbuls!!! Que no és el mateix persones publiques i pepes (es diu pepo??), ni  Cases Comunes i bordells (o potser si???)
No malpenseu, tot ve d’una bona intenció:  Protegir les treballadores del sexe (segur que tant bones intencions,tant progressistes, estan pensades per ambdós sexes...)
El cert és, que mancats com estem d’idees per fer calaix, a més d’un se li ha acudit que podria ser un bon encert per a diversificar l’economia... En aquesta no hi havíem pensat... Casinos, toros, més el diferencial de preus de l’alcohol i del tabac... Tot plegat molt adient!
Més ingressos a la CASS, i perquè no, pensar, que ja que venen a fer un “clauet”, els potencials clients  aprofitin per guardar ben segurs els calerons dissimulats a l’ hisenda del seu país, en el nostre “no Paradís Fiscal”.
 I l’atur??? Ospa! Podríem organitzar formacions entre els aturats , de manera a reciclar-los pel negoci dels bordells...
No us penseu, que és una idea particularment original. En realitat , és el nou adagi del neoliberalisme patriarcal, l’últim argument del post-feminisme: la llibertat de prostituir-se.
Encara que fet i fet, no hi res de innovador en això.
Darrere aquesta afirmació, s’amaga més aviat una teoria econòmica ben allunyada de  qualsevol  pensament novedós ,el capitalisme, i una organització política i social subversiva, el patriarcat.
 Tot es pot vendre, tot es pot comprar.  Mentre existeixi la llei de l’oferta i la demanda... El bon vell paradigma econòmic té la pell dura i les dents ben esmolades.
 Quina importància tenen les persones, mentre tinguin “calers”???
Triar prostituir-se lliurement , representa en aquest context, la cosa més visionaria i progressista haguda i per haver, ja que “llogar”  el propi sexe, el seu anus o la seva boca, per fer-n’hi comerç , equival a afirmar la pròpia llibertat sexual, tot disposant del seu cós com cadascun o desitgi.
 En la mateixa mesura, qualsevol idea de penalitzar els clients de la prostitució esdevé un atemptat a les llibertats individuals,a la “llibertat del consumidor”.
I aquí els tenim, els profetes  del feminisme modern,  elogiant una il·lusió que presenta la prostitució com  una elecció, una llibertat, una feina.
 La “llibertat de prostituir-se” no és altra cosa que una quimera més...
Senyor Espot, m’ha salvat l’opinió d’avui!
 Jo que em resignava a parlar de manera seriosa de política,d’aquella de la decidir, he descobert que a Andorra podem competir sense complexes amb Werts, Rouco-Varelas, i Botellas, que amb les seves genials sortides , tenen la capacitat de mantenir els Twitter-Lines en ebullició durant setmanes...
 Fins la propera.... Que visquin les conversacions carajilleres!

Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 27-11-2012