dimarts, 7 d’agost de 2012

Aqui mano jo!


Apa un altre de vell, que ja s'acaba el descans estiuenc!!





Recordo quan estava embarassada del meu primer fill, amb la fal·lera  de ser una mare perfecta, llegia tot el que em queia a les mans , i en el que es parlava d’educació. No calia pegar als nens calia explicar-los hi tot, calia dialogar , negociar....
A vegades culpabilitzo per no haver seguit al peu de la lletra aquelles recomanacions, i haver tirat massa sovint del: aquí mano jo.
Però ,es cert que es la tendència que es veu al carrer.
Tot es mirar la premsa, I posar-te com una moto.
Avui mateix ,l’OCDE diu que es insuficient jubilar-se  als 67,que el que cal es abaratir l’acomiadament. Es molt còmode dir-ho ,quan tens un  sou milionari, i quan et posen al carrer es amb tots els honors i amb una indemnització d’or.
La mateixa PIMEC de Catalunya, ve a Andorra a criticar la reforma de la Llei Sindical, utilitzant paraules com “reforma traumàtica”,  o “regulació inabordable”. I jo que em pensava que  estàvem a anys llum en quant a condicions laboral de Catalunya. Be , de fet el que es veu que no es diferencia gaire es el to de les patronals....
No entenc  la por que hi ha a tenir uns sindicats forts i representatius, això el que pot es millorar el diàleg...Encara que realment ,la patronal Andorrana es un interlocutor vàlid?
Jo començo a tenir els meus dubtes, ja que hem viscut recentment el resultat de les negociacions amb Govern sobre els horaris comercials...Un cop aconseguit el que perseguien, el no tancament dels diumenges, s’han afanyat a dir que el pacte firmat amb Govern de donar uns diumenges de festa al seu personal fins a final d’any, no era d’obligat compliment.
Realment hem de creure que el paternalisme  ,si be funcionava fins fa poc, probablement perquè parlàvem de patrons-treballadors, pot continuar existint, i tenint content a tothom?
Jo crec que es hora de plantejar-se que aquí no hi ha ni bons ,ni dolents, ni amics, ni enemics, que avui en dia han de desaparèixer els AMOS , a favor de patrons, conscients que el principal capital de la majoria de les empreses es el capital humà.
La o les patronals, no poden inhibir-se a participar en el debat de la conciliació de la vida laboral i familiar, com el treballador no es pot inhibir en la bona marxa de l’empresa.
Ara bé no es pot apel·lar al sentit d’empresa del treballador nomes quan van mal dades i fer-li portar tot el pes de la crisi.
En aquest darrers anys ha canviat i molt el panorama econòmic del nostre país, per això cal posar-hi tots  el millor que podem donar. Per això es important poder contar amb totes les aportacions, totes les visions, tots els esforços de uns i altres.
Per això es de vital importància que ens organitzem, que trobem mecanismes de diàleg, de treball, perquè ningú té la exclusiva de la preocupació per la crisi que patim al país, i ningú te la formula màgica per sortir-ne.
Però clar, quan els mateixos polítics , defensen línies polítiques totalitaristes, i rebutgen les vies del diàleg, de la negociació, de la discussió, es fa difícil transmetre a la societat aquestes maneres d’actuar.
Als que defensen  el sistema de majories absolutes, els diria , si que es difícil governar amb minoria, fent concessions, acceptant les aportacions dels contraris, però les decisions que es prenen d’aquesta manera, tenen mes valor, ja que recullen una majoria de tendències.
Quan es funciona per majories absolutes hi ha una limitació del debat, desapareix  la negociació política , i facilita que s'estableixin tics autoritaris, antidemocràtics i, fins i tot, corrupteles de tota mena.
Ningú té la veritat absoluta, i en cadascú de nosaltres existeix  una part d’aquesta veritat , per això hem de ser mes modestos i acceptar les aportacions d’altres, més en un moment com l’actual.
Tots ens hem beneficiat durant aquests anys de bonança, ara ens toca a tots posar-hi el coll.


Pel "Ningu es Perfecte" de Radio Valira- Desembre 2010