dimecres, 29 d’agost de 2012

Armstrong



Armstrong, je ne suis pas noir
Je suis blanc de peau
Quand on veut chanter l'espoir
Quel manque de pot
Oui, j'ai beau voir le ciel, l'oiseau
Rien rien rien ne luit là-haut
Les anges...zéroJe suis blanc de peau

Aquesta setmana passada ha desaparegut Neil Armstrong el primer home que va trepitjar la lluna... El que havia de ser: "un petit pas per l'home, un gran salt per a la humanitat".


Armstrong, tu te fends la poire
On voit toutes tes dents
Moi, je broie plutôt du noir
Du noir en dedans
Chante pour moi, Louis, oh oui
Chante chante chante, ça tient chaud
J'ai froid, oh moi
Qui suis blanc de peau

També vam saber que a en Lance Armstrong, li retirarien tots els titols i  seria sancionat a perpetuitat, desprès que el ciclista decidis abandonar la llarga cursa judicial pels carrecs de dopatge que pesen sobre seu.

Armstrong, la vie, quelle histoire?
C'est pas très marrant
Qu'on l'écrive blanc sur noir
Ou bien noir sur blanc
On voit surtout du rouge, du rouge
Sang, sang, sans trêve ni repos
Qu'on soit, ma foi
Noir ou blanc de peau

Louis Armstrong, es reconegut per la seva musica , l'unic mitjà per a un negre , en la seva epoca i en el seu pais, de sortir del cercle viciòs de la desigualtat d'oportunitats, com els toreros ho podien ser a Espanya.

Armstrong, un jour, tôt ou tard
On n'est que des os
Est-ce que les tiens seront noirs?
Ce serait rigolo
Allez Louis, alléluia
Au-delà de nos oripeaux
Noir et blanc sont ressemblants
Comme deux gouttes d'eau

Anys 60, Guerra del Vietnam,Guerra Freda, dictadors arreu del mon... El gran salt per la humanitat, semblava ser una llum... Amb el 80, semblava que per fi tot havia d'anar millor. Ens podiem dedicar a crear nous idols que no fossin els politics. Esportistes a qui public, esponsors, publicistes, portavem a anar més enllà de l'esforç , a cremar la propia salut per uns minuts de gloria.
Amb el segle XXI, caiguda d'un model de societat... 

dimarts, 21 d’agost de 2012

La revolució... és pura especulació


Lo curiós d'anar revisitant posts antics és que , t'imagines que els haurás d'adaptar i posar a l'ordre del dia... Lo trist és que t'adones que malgrat la sensació d'evolució permanent, i de que tot va molt rapid, en realitat poques coses canvien... Lo pitjor de tot és que quan fas recompte lo unic que pots veure és que les victimes cada dia són més , els necessitats augmenten, i els acaparadors no en tenen mai prou...







Revolució

Avui 7 de Desembre, es el dia de la Revolució. O al menys es el que estan predicant grups a les xarxes socials, reprenent la iniciativa liderada per Eric Cantona , ex jugador de futbol del Manchester United i conegut com un dels “infants terribles” del futbol.
Aquesta revolució tracta de posar els bancs contra la corda , anant a treure tots els estalvis el mateix dia, per així fer caure el sistema financer.
Però de debò la gent  anirà a treure tots els seus estalvis del banc avui?
Es difícil de creure-ho. La majoria de comentaris a les xarxes, tot i estar d’acord en l’idea de castigar al sistema financer, fan entreveure que la majoria de la gent continuen atemorits pel poder del bancs. Uns s’hi senten lligats , ja que d’ells depenen les seves hipoteques, d’altres ho farien de gust si realment tinguessin diners al banc.
El fet es que hi comença a haver una inquietud  per part del sector financer, ja que una acció d’aquesta mena podria desestabilitzar el ja ferit sistema financer europeu.
A Europa si un banc pateix un fenomen de retirada de fons simultània ,existeix un fons de garantia  de uns 20.000€ de mitjana segons el país, per persona i per establiment bancari adherit al Fons. La qüestió no es en realitat quants diners retiraran, a menys que tots els seguidors tinguin la mateixa quantitat de diners en el seu compte que Cantona, la qüestió es saber si pot provocar una dinàmica de retirades en cadena , saber si la gent s’encomanarà al veure llargues cues davant dels bancs, i si això pot generar un “bankrun”. Un bank run  que provoqui un pànic bancari, cosa que sol passar quan els clients ja no confien en la solvència d’un banc i decideixen de treure el seus diners , tots al mateix temps. El sistema , en temps normal, esta basat en la confiança, ja que en realitat els establiments bancaris no tenen mai a disposició  en líquid , l’integralitat dels seus dipòsits.
 En aquests moments, ens equivocaríem si nomes tinguéssim en compte  el possibilisme del projecte. L’important es al meu parer, l’ interès que està  despertant. Es la prova  que el descontent manifestat pels carrers aquests últims temps es lluny d’haver-se apagat. Malestar per la situació econòmica i per la manca de solucions dels governs arreu d’Europa.
La ciutadania d’Europa està farta de veure plans d’austeritat imposats amb la motivació de tranquil•litzar els mercats financers.
 La crida a la revolució d’Eric Cantona es irresponsable ? Potser que si.
 Però  qui es responsable d’aquesta  irresponsabilitat?
 Per una vegada, aquells que han jugat amb els diners dels altres, i negat amb cinisme que les tombarelles dels mercats fossin controlades , tindrien un cert càstig.
Hi ha algun especulador, ni que sigui un sol , que hagi demanat excuses, o que hagi mostrat penediment per el patiment social que ha causat, per l’atur que ha provocat, per les despeses que s’ha hagut de consentir per a salvar el sistema?
Per una vegada el ciutadà, demostraria el cost d’ignorar el sentit comú.
La mobilització dels ciutadans , s’ha de desenvolupar per exigir el càstig ala bancs que han actuat com a depredadors i lluitar per afavorir l’emergència de bancs alternatius, solidaris, i ecològicament responsables. Cal rellançar l’ interès pel bancs ètics, ciutadans..
Cal acabar amb el sistema bancari que funciona per la por que li tenim, i per la submissió dels governs als bancs. Cal acabar amb els banquers que transformen les salles de banc en casinos.
Aquesta iniciativa te doncs l’ interès d’obrir el debat sobre la funció dels bancs. Podria  redibuixar el paisatge bancari europeu .
I jo, que voleu que us digui, només de veure tremolar els banquers, ja em reconforta una miqueta!!
      
Per l’espai d’opinió del Ningú es Perfecte 7-12-2010

dimarts, 14 d’agost de 2012

Xenofobia

Dos anys aviat, des que vaig escriure el seguent post... Dos anys despres, es continuen desmantellant campaments de Roms a França tot i que amb govern de sensibilitat progressista...

Res que en temps de crisi de manera més exacerbada, el que és diferent és perillós...




Xenofobia

“Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista
,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.”

Martin Niemöller
Aquest poema  d’en  Martin Niëmoller ens podría semblar de una época ja molt llunyana, pero,malhauradament, la dirección que esta prenent la nostra societat occidental el fà d’esgarrifosa actualitat.
A França, aquests dies, s’esta procedint a l’expulsió de Rumans del col.lectiu Rom, sota la denominació eufemística de “retorns voluntaris”, saltant-se “a la torera”, els acords que emparen als ciutadans europeus.
Això s’esta fent amb l’excusa d’evitar la inseguretat, ja que semblaria que es un co.lectiu avesat a la delinquencia…
També a França es volen fer canvis en el Codi Penal per a poder retirar la nacionalitat francesa als ciutadans que la tenen des de fà menys de deu anys, i que han comès crims contra policies ,advocats, guardies jurats,….
Realment millorará la seguretat nacional criminalitzant a certs col.lectius?
Els experts diuen que la Llei jà conté tots els elements per a treballar contra la inseguretat; el que falten no son esmenes de tipus xenofob, sinó , donar als agents de la justicia i de l’ordre, els mitjans per a poder aplicar-la.
Aixó també obre el debat sobre la classificació dels ciutadans de manera arbitraria, segons, l’origen, les creences religioses, la clase social,……
Mentre, als nostres admirats Estats Units, un pastor crea polémica organitzant una “cremada” d’Alcorans, i la gent es volca al carrer per impedir que es contrueixi una mesquita prop de la “zona zero”.
Els nostres veins d’Espanya no es queden enrrere:
Els lectors del mundo relacionen directament la relació de la tasa d’aturats  amb el nombre d’immigrants en un 77%.
El señor Hermann Tersch a l’ABC parla de “bondades nefastas” en relació als que defensen la tolerancia, aquells “pijoprogres”, que gosen criticar en Sarkozy, i acusa directament als “gitanos balkanics” de delinquents.
I jo em pregunto:
No será que és mes fácil despertar els instincts mes baixos de la gent, promocionant la xenofobia, per així tenir-los ocupats i evitar aixi, que s’organitzin per demanar millores de caire social i economic  i social,que beneficiessin a tots , independenment del col.lectiu al qual pertanyin?
Espai d’opinió Radio Valira 14-09-2010

dimarts, 7 d’agost de 2012

Aqui mano jo!


Apa un altre de vell, que ja s'acaba el descans estiuenc!!





Recordo quan estava embarassada del meu primer fill, amb la fal·lera  de ser una mare perfecta, llegia tot el que em queia a les mans , i en el que es parlava d’educació. No calia pegar als nens calia explicar-los hi tot, calia dialogar , negociar....
A vegades culpabilitzo per no haver seguit al peu de la lletra aquelles recomanacions, i haver tirat massa sovint del: aquí mano jo.
Però ,es cert que es la tendència que es veu al carrer.
Tot es mirar la premsa, I posar-te com una moto.
Avui mateix ,l’OCDE diu que es insuficient jubilar-se  als 67,que el que cal es abaratir l’acomiadament. Es molt còmode dir-ho ,quan tens un  sou milionari, i quan et posen al carrer es amb tots els honors i amb una indemnització d’or.
La mateixa PIMEC de Catalunya, ve a Andorra a criticar la reforma de la Llei Sindical, utilitzant paraules com “reforma traumàtica”,  o “regulació inabordable”. I jo que em pensava que  estàvem a anys llum en quant a condicions laboral de Catalunya. Be , de fet el que es veu que no es diferencia gaire es el to de les patronals....
No entenc  la por que hi ha a tenir uns sindicats forts i representatius, això el que pot es millorar el diàleg...Encara que realment ,la patronal Andorrana es un interlocutor vàlid?
Jo començo a tenir els meus dubtes, ja que hem viscut recentment el resultat de les negociacions amb Govern sobre els horaris comercials...Un cop aconseguit el que perseguien, el no tancament dels diumenges, s’han afanyat a dir que el pacte firmat amb Govern de donar uns diumenges de festa al seu personal fins a final d’any, no era d’obligat compliment.
Realment hem de creure que el paternalisme  ,si be funcionava fins fa poc, probablement perquè parlàvem de patrons-treballadors, pot continuar existint, i tenint content a tothom?
Jo crec que es hora de plantejar-se que aquí no hi ha ni bons ,ni dolents, ni amics, ni enemics, que avui en dia han de desaparèixer els AMOS , a favor de patrons, conscients que el principal capital de la majoria de les empreses es el capital humà.
La o les patronals, no poden inhibir-se a participar en el debat de la conciliació de la vida laboral i familiar, com el treballador no es pot inhibir en la bona marxa de l’empresa.
Ara bé no es pot apel·lar al sentit d’empresa del treballador nomes quan van mal dades i fer-li portar tot el pes de la crisi.
En aquest darrers anys ha canviat i molt el panorama econòmic del nostre país, per això cal posar-hi tots  el millor que podem donar. Per això es important poder contar amb totes les aportacions, totes les visions, tots els esforços de uns i altres.
Per això es de vital importància que ens organitzem, que trobem mecanismes de diàleg, de treball, perquè ningú té la exclusiva de la preocupació per la crisi que patim al país, i ningú te la formula màgica per sortir-ne.
Però clar, quan els mateixos polítics , defensen línies polítiques totalitaristes, i rebutgen les vies del diàleg, de la negociació, de la discussió, es fa difícil transmetre a la societat aquestes maneres d’actuar.
Als que defensen  el sistema de majories absolutes, els diria , si que es difícil governar amb minoria, fent concessions, acceptant les aportacions dels contraris, però les decisions que es prenen d’aquesta manera, tenen mes valor, ja que recullen una majoria de tendències.
Quan es funciona per majories absolutes hi ha una limitació del debat, desapareix  la negociació política , i facilita que s'estableixin tics autoritaris, antidemocràtics i, fins i tot, corrupteles de tota mena.
Ningú té la veritat absoluta, i en cadascú de nosaltres existeix  una part d’aquesta veritat , per això hem de ser mes modestos i acceptar les aportacions d’altres, més en un moment com l’actual.
Tots ens hem beneficiat durant aquests anys de bonança, ara ens toca a tots posar-hi el coll.


Pel "Ningu es Perfecte" de Radio Valira- Desembre 2010