dimarts, 17 de juliol de 2012

Les mentides , que son moltes a la vida



Darrera opinió de la temporada pel “Ningú es Perfecte”…

Aquesta temporada, he agafat el costum de penjar el que us explico aquí al meu bloc personal: “Es que m’han dit que…” http://escodale.blogspot.com/
La temporada passada feia el mateix, però en el bloc del Verds d’Andorra, l’Espai Obert 2.0

El cert és que al principi de participar en aquest espai, les meves opinions, eren bàsicament temes relacionats amb la política. També val a dir que han coincidit diferents conteses electorals, en que com no podia ser d’una altra manera, he aprofitat per escombrar cap a casa…

Els que m’heu escoltat sovint, sabeu que penso , que la política es present de manera ineludible en les nostres vides, que qualsevol acte o decisió per personal que sigui, esta íntimament relacionat en les conviccions politiques, en  l’educació i les circumstancies personals de cadascú de nosaltres.

M’he trobat , però que passes sense adonar-te’n de parlar de ideologies , i de fer discursos més aviat politics, a despullar-te literalment .
No soc donada a les estadístiques, però al final t’acabes picant, i  et preguntes sovint que fa que una o altra opinió  ha estat mes llegida i comentada..
I mireu per on , sovint els posts mes personals , mes íntims, son els mes llegits….

Deia l’Alexandra  Grebennikova , que el que buscava en un article es que qui l’escriu pateixi el que diu.
Per ella , això era un requisit d’autenticitat.

M’agrada aquesta idea: l’autenticitat.
Defineix molt millor, en general tots els àmbits de la vida, que no la paraula veritat.

Sovint el problema, que hi han tantes coses per comentar, que es difícil ordenar les idees, tenir una opinió clara sobre els esdeveniments que ens envolten, i saber diferenciar entre el negre el blanc , entre les veritats i les mentires…

A la vida, hi ha mentidetes, mentides grosses i l’estadística, diuen. Tot plegat, falòrnies.

Crec que l’home es mentider de mena…
 Vull pensar que jo mateixa, tinc el costum d’anar de cara en les coses, però m’adono que això no t’impedeix caure en la trampa de les mentides…
Les mentides innocents  d’un nen, sense malicia, sense raó, només per “fabular”, o bé per estalviar-se una estirada d’orelles…
Les mentides  disfressades  d’eufemisme..
L’amnèsia, que sovint, es una mentida per omissió…
Mentir , de fet  ho fa tothom però n’hi ha que fan passar les mentires per veritats millor que ningú.
Crec que el problema , no es tant el mentir sinó el saber discernir quina és la veritat, ja que aquesta es vesteix de manera diferent segons els ulls en que la mires, segons les pors mes intimes de cada individu.

D’ on ens ve la por. De saber que les accions perden valor i que ens exigeixen coses que no podem complir?
Tenir por de les critiques o tenir por de perdre el bronzejat?
Tenir por de la pròpia por que no et deixa obrir els ulls ni tampoc reconèixer la veritat.

Amb aquest guirigall de inputs que rebem com voleu aclarir-vos??

Fet i fet , us deixo deures per als que feu vacances: A pensar...

Que ja ho deia Voltaire, que una col·lecció de pensaments ha de ser una farmàcia on trobar remei a tots els mals..


Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 17-07-2012