dilluns, 4 de juny de 2012

Senyoooooo!!!




Ja hi tornem a ser… Full en blanc.
Full en blanc , i el tupi hiperactiu remenant idees, intentant ordenar conceptes, fent la tria entre la tristesa, l’ indignació, la ràbia, la lògica,i les pujades sobtades de “fogots”.
Cau la noticia al twitter de la mort d’en Cisco Casals…. Company de tertúlies, al principi impressionant, desprès en conèixer-lo  millor, mestre, sense pels a la llengua, i acceptant de bon grat la confrontació… Se’l trobarà a faltar, així com la seva” mala baba” en l’especialitat d’anar fent amics.
I parlant de politics compromesos:
Titulars que em revolten…
“No podria ser polític, soc massa honest” .
 Fàcil, massa fàcil Gabi… Això no es fa…
De moment, m’he esplaiat llargament sobre la família de l'entrevistat en qüestió…  Desprès resulta que el senyor ha estat guardonat amb el premi internacional Calvó-Armengol per la seva tasca en pro de la justícia social…Un senyor doncs, instruït i documentat, amb neguits, i altruista…
Doncs mireu ja en començo a estar fins els “dellonses”.
 Aquest assenyalar amb el dit als politics en general, em sembla de una covardia impressionant. La brometa facil... Perquè si els politics son els culpables de tots els mals, qui “diantre” els ha posat al lloc on son?
A l’època pre-revolució francesa en les famílies nobles se solia donar les terres i els títols a l’hereu de la casa, el germà cadet ingressava al servei armat del sobirà, i els mes petits entraven a les ordres religioses…De les filles ni parlar-ne  , eren moneda de canvi per a fer aliances en vista  d’ampliar o reforçar les esferes de poder…
Corre la llegenda per Andorra, que aquí el que es feia i es fa , es posar al germà astut i intel·ligent al front dels negocis o del patrimoni familiar, i el germà tontet , que es dediqui a la política,i les noies, ja les casarem…
Ja esta bé no?? Ja esta bé de descarregar totes les frustracions i la pròpia desídia sobre els altres!
A mi ja no em serveixen aquests discursos acusadors i buits.
Que ja no som en un pati d’escola: “Senyoooo… que el Pepito m’ha agafat la maquineta de fer puntaaaa..!”
O i tant que moltes coses no s’han fet bé! Doncs a sortir al carrer, a denunciar-les, i per damunt de tot a demanar responsabilitats.
Si un metge  en la seva practica comet un error, se l’investiga, se li demanen responsabilitats. Això no vol dir que sigui un mal professional, ni que hagi actuat obligatòriament de mala fe.
I ho trobem tant normal...
Si en sortir en cotxe d’un encreuament de camins, no avalues correctament la distancia, ni la velocitat del cotxe que arriba per la teva dreta, et fas responsable o co-responsable dels danys del sinistre.
I ho trobem tant normal...
Com la majoria de les coses a la vida, una decisió equivocada pot tenir conseqüències importants, i qui deliberadament i en ple coneixement de causa assumeix una responsabilitat també n’ha d’assumir els errors.
Potser es això el que ens ha faltat en aquest país, però segurament en molts altres, la idea que quan un accedeix a un càrrec, també n’ha d’assumir la responsabilitat, amb totes les conseqüències tant positives com negatives. Potser llavors no hi haurien tants candidats a la “cadira”.
En tot cas no depèn d’ells, dels elegits, canviar les coses, sinó d’aquells que per espolsar-nos la pròpia responsabilitat els hem posat allà dalt.
O no van així les coses?
Així doncs pareu ja de “taladrar” amb el “politics”, i comencem a designar els “responsables”.
I aquests senyors en general tant  virtuosos, tant honestos,tant....  tant, jo no els hi donaria premis, els posaria en situació... segurament el mon seria millor!
 O no ?
Per tota la gent, que en un moment o altre s'han involucrat en politica, perque hi creien de debó . Pels que s'han mullat encara que s'hagin equivocat ....
Dit això, prometo solemnement que aquest es el meu darrer al.legat a favor de la classe politica... Si aixo ha esdevingut una lluita de classes, canvio de camp, pero no al camp dels acusadors, sino al dels que exigeixen...


Per l’espai d’opinió del “Ningú es Perfecte” de Radio Valira 05-06-2012