dimarts, 15 de maig de 2012

Socialdemocràcia , no gracies!



El 10 de maig de 1981 cap a les 10 de la nit, desembarcava del  Parisien, el tren  directe de l’Hospitalet-Pres -L’Andorre a Paris,a l’estació de Toulouse-Matabiau.

Corrien vents de canvi, per primer cop en la cinquena República,el representant del Partit Socialista Francès  guanyava les eleccions presidencials.
De la mateixa manera que per milions de francesos, aquella va ser una nit màgica per a mi. 16 anys i la sensació que era partícip d’un canvi, de quelcom d’excepcional…

Aquella elecció va suposar una tempesta que va remoure Europa, ja que arribava en un moment on el mon occidental, amb Tatcher i Reagan al capdavant, es llençava al buit i sense xarxa, en l’ultra liberalisme, que ens ha deixat les seqüeles actuals.

Recordo l’any següent, l’estiu del 1982, passejant per Madrid, de veure uns cartells amb el mapa de França tenyit de roig i amb la frase: “Francia ha caído, no caigamos”. Doncs aquell auguri es va complir i les eleccions generals de l’Octubre de 1982 a Espanya , les va guanyar el Partit socialista Obrer de la mà de Felipe Gonzalez.

I així podria anar enumerant, la segona victòria de Mitterand, i de Felipe Gonzalez, ja més en mitges tintes,la victòria de Rodiguez Zapatero desprès dels anys Aznar, fins arribar a la victòria del partit Socialdemòcrata a Andorra, amb Jaume Bartumeu al capdavant a les eleccions generals del 2009.

La victòria Socialdemòcrata a Andorra!!! En aquelles eleccions, malgrat la pròpia derrota dels Verds, en unes eleccions en les que havíem posat moltes esperances, confesso que hem va fer alegria aquest possible canvi per Andorra , desprès de catorze anys de govern liberal. Jo també m’ho vaig creure!

Per la gent d’esquerres, cada cop  que guanya un dels nostres, enteneu algú que posa  les persones per davant dels interessos econòmics, no deixa de ser, si no una festa, com a mínim un alleujament….. Deu ser un vici que tenim els esquerranosos, o la mateixa resignació congènita, que al cap i a la fi en conformem amb el que hi ha, o en el que pensem ser un mal menor.

I així eleccions rere eleccions…

El problema es que a mi personalment, cada cop em costa mes creure-m’ho… Son masses ja les esperances decebudes.

La cosa comença ja amb el meu admirat Mitterand, qui va ser en el fons el primer que es va doblegar a la llei dels mercats,  del sistema financer, de l’economia per l’economia, a la llei de la jungla… Van començar les privatitzacions, i al mateix temps, la caiguda del bloc soviètic, la construcció europea…
La construcció Europea, construcció tancada en fals, ja que nomes van saber construir l’Europa econòmica, “ningunejant” descaradament l’Europa del pobles, l’Europa social…
 El socialisme revolucionari amb l’home com estandard, relegat per la socialdemocràcia al servei dels poders econòmics.. Algú deia que la socialdemocràcia no es mes que la ma Esquerra del poder econòmic i financer…

Per això, avui  em costa festejar la victòria de François Hollande a la presidencial francesa. Ni la seva personalitat, ni tant sols el seu partit, em generen la confiança i la il•lusió que em va omplir d’alegria aquell 10 de maig d’ara fa 31 anys…
En triar Mitterand llavors, els francesos expressaven un forma de resistència a aquell sistema depredador representat pels ultraliberals. Ell s’hi va sotmetre de la mateixa manera que s’hi han anat avesant les diferents forces socialdemòcrates d’arreu quan han accedit a governar.

Voldria creure que en fer guanyar Hollande , els francesos ho han fet pensant que la seva política serà mes justa, menys desigual, mes respectuosa, que les circumstancies necessiten mes unió i menys tancament sobre un mateix, mes internacionalisme i menys nacionalisme, mes generositat pel futur, i menys  limitacions en el present…

I els mercats ? Els mercats, no s’han alterat, la borsa no s’ha enfonsat… Així doncs el nou president també els hi esta bé,senyals inequívoques, que  aquest resultat és convenient per els seus interessos…

Doncs creieu-me… aquí no canviarà res….

Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú es Perfecte” de Radio Valira 15-05-2012