dimarts, 22 de maig de 2012

El show de Truman




Us he de confessar ,que mai no he vist la pel•lícula d’en Peter Weir, el Show de Truman, malgrat haver estat nominada a tres Oscars, un d’ells el del millor guió original. Suposo que es deu a la meva aversió al actor protagonista, en Jim Carrey,amb les seves ganyotes i gesticulacions exagerades..
 Però no, no us volia parlar dels meus gustos en matèria de cinema, sinó de la historia del protagonista, en Truman, un home que ha viscut des del seu naixement sota la mirada de milers de càmeres ocultes, i que s’adona que tot al seu voltant es fictici.

Que el mon que ens envolta es fictici? Alguna cosa hi ha, quan veiem l’actualitat i el mon que ens envolta, nomes a traves del prisma que ens senyalen els grans mitjans i els poders establerts.
Perquè sinó, qualsevol veu dissonant, o contraria a l’ordre establert, es titllada de boja, extremista, d’ovella esgarriada, idealista, o radical en el sentit pejoratiu de la paraula?
Però, bé deixarem aquesta discussió per un altre dia, perquè el que ens ocupa avui es el tema de la privacitat.

Té gracia no, que en la era de twitter , facebook, i multitud d’altres xarxes socials, on la gent es despulla literalment, explicant el que pensen, el que mengen, on son i la roba que porten posada, ara ens preocupem per la nostra privacitat.
Mireu sinó com a la televisió i les revistes triomfen els qui més exposen la seva pròpia vida. Que potser es que la nostra , de vida es tan poc interessant? O que veient les misèries dels altres ens ajuda a sentir-nos millor?
El problema es que el que podem percebre com a una frivolitat, aviat pot traspassar  la ratlla del que ens fa gracia, al que ens fa grinyolar les dents.

Fa unes setmanes la portada del diari La Razon  , portava les fotografies de 5 estudiants, amb noms i cognoms, i amb el currículum acadèmic i laboral adjunt, estampades en una paret com si es tractés d’un avis de caça i captura en el mes pur estil de l’oest americà.
 Quin pecat havien comès per a veure exposats els seus resultats acadèmics, o la seva situació laboral en primera pagina de un mitjà nacional?
 Senzillament estaven “wanted”, per agitadors,per cridar a la participació en manifestacions i vagues contra les retallades en matèria d’educació, per protestar contra l’augment de les matriculacions a la universitat publica espanyola, tot plegat actes regulats, i normals en un suposat estat democràtic.
 Uixx aquí ja comencem a jugar amb foc... O potser també posaran en primera pagina als que vulneren les llibertats, als xoriços, als corruptes? Nooo, aquests tenen dret a la privacitat!

Ull! Que quan no hi ha resposta política possible a les protestes de la ciutadania s’imposa una resposta repressiva. El problema ja no es més de les politiques, sinó dels activistes i dissidents. I si no, vegeu els intents de control de les xarxes pels governs d’arreu…

Aquí a Andorra , som més casolans. Ara resulta que des del 1999 la policia gravava trucades de línies telefòniques. Qui ho havia de dir que aquí també tenim un « Gran Hermano » !
Entre els possibles afectats per les escoltes, l’excap de govern, i dos ministres de l’Interior, tot plegat un bon embolic. Digueu-me candida, i de fet no n’entenc de tècnica, però crec que si algun cop a la vida he tramat alguna conspiració, no ho he fet via telefónica, ni tant sols per mail. probablement el que mes s’assemblaria a un complot es la preparació d’alguna festa sorpresa per algun amic o amiga. La resta… del domini de lo públic.
No em feu cas , de fet estic una mica decebuda per no ser prou important per a ser escoltada….
M’hagués agradat veure la cara del suposat espia, en sentir com li explicava el color de les caques del nen a la meva mare, per a comprovar si tot estava en ordre, o bé l’explicació dels detalls suculents del darrer assumpte pecaminós de la meva amiga Pepeta.

Però ara fora bromes, des de la meva ignorància, creia que una escolta telefónica nomes la pot autoritzar un Batlle, i de manera justificada. O es que encara som més sapastres del que em pensava? Un bon dia un senyor, va anar i va instal•lar tot el “tinglado”, i el dia que va marxar no se’n va enrecordar d’emportar-se’l?

Doctor , cada vegada estem pitjor! Per rucs o per mala fe?


Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú es Perfecte” de Radio Valira  22-05-2012