dimarts, 8 de maig de 2012

Crònica d’un cap de setmana quasi ordinari...



Dissabte a la nit tocava  Festa de la Multicultura al Pas de la casa. I allà estàvem , fidels al lloc, o com em van punxar alguns, portada per la mania aquesta que tinc de trobar-me en tots els “tinglados”.
I ,sorpresa agradable,contràriament al que esperava, dotze anys ja comencen a ser molts anys,vaig trobar-me en una festa molt semblant a les primeres edicions: molt casolana malgrat el nombrós públic que hi va assistir, i a mateix temps molt , com ho diria…, mundana.
Per unes hores estar  com en família, retrobant gent perduda de vista des de feia dies, comentant les darreres noticies politiques del país i de fora, les novetats sobre qui havia marxat , qui havia tornat, naixements, malalties, en fi , tot el que es comenta en reunions festives entre gent que comparteixen esforços, problemes i alegries.

La comunitat Hindu, com sempre tan elegants vestits de gala, amb els seus menjars com ho diríem … més exòtics!
El Jovent del Pas de la casa, entusiasmat pel protagonisme i l’autonomia que se’ls hi concedeix.
La comunitat espanyola, pendent dels nens i de que no se’ls hi passés l’arròs de la paella. L’associació de veïns, amb l’Antonieta, l’Oscar i el Michel sempre al peu del canó.
La comunitat Portuguesa, combinant les bromes sorolloses amb el so de l’acordió…
Aquest any potser vaig estar més pendent de les converses entre el Francesos, eleccions  obliguen…Té gracia, que l’ambaixada francesa faci l’esforç d’instal·lar una urna electoral per les eleccions al Pas, quan els comuns successius s’han negat reiteradament a fer-ho  per a qualsevol elecció d’àmbit nacional o comunal d’Andorra… Curiositats!

No ens vam poder  estar de comentar els resultats electorals de la primera volta de les eleccions…
Cal assenyalar, les nombroses intencions de renùncia a la nacionalitat francesa a favor de l’Andorrana en funció dels resultats. Val a dir , que ara coneixent els resultats definitius, la victòria de Hollande, semblaria ser que no tindrem l’allau de demandes de nacionalitat previst en aquells moments. Es curiosa la personalitat d’en Sarkozy, no existeixen mitges tintes en la seva valoració, el que l’admira, el defensa a mort, de la mateixa manera, que el que el critica ho fa al punt de renunciar al seu passaport.
Menció especial també a la valoració dels nombrosos vots a favor de Marine Le Pen al primer torn. Vaig arribar a sentir: “als francesos que vivim a Andorra ens haurien de prohibir votar”, reacció deguda a l’ irritació produïda pel sentiment, que un emigrant no pot votar a una força clarament anti immigració. “podria entendre a una persona que viu en una “cité” amb els problemes greus que s’hi troben, votés a Marine Le Pen, però un immigrant francès a Andorra…On no es troben problemes de seguretat ni de xocs culturals…”
De tota evidència aquests amics, diumenge a la nit estaven festejant la victòria de Hollande, tot i que com en el primer torn a Andorra majoritàriament es va votar al president sortint.

El cap de setmana , també ens ha deixat altres noticies politiques  com la caiguda estrepitosa dels partits que fins ara governaven a Grècia, i l’alerta general davant la inestabilitat que això podria provocar.
Que els grecs donin una bona plantofada als qui ,sotmetent-se a les ordres dels mercats financers, els han dut a la “debacle”, perdoneu, però em sembla una bona noticia.
Que els revers de la medalla és que ha entrat el partit neonazi al parlament grec? Potser si , encara que tinc seriosos dubtes a qualificar-ho com una novetat. Està clar que els moviments xenòfobs,  porten uns anys fent el seu camí a Europa. Que no ho haguem volgut veure, i ens haguéssim entestat en mirar cap una altre costat, és una altra qüestió...

En fi , que ja ho diu la meva “mentor”, que ningù  és perfecte....

Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningu és Perfecte “ de Radio Valira. 08-05-2012