dimarts, 24 d’abril de 2012

Memòria de peixet



Sempre he sentit dir que els peixos tenen una memòria tan insignificant que serien incapaços de recordar qualsevol cosa mes enllà de tres segons. Anem a trencar topics doncs. Ara resulta, segons un laboratori de recerca Israelià, que els peixos , entrenats per a respondre a certs sorolls en captiveri ho segueixen fent quan es troben enmig d’un sistema natural.

Anem a trencar mes topics... diuen que el que diferencia l’home dels animals es que a mes de tenir memòria, te la capacitat d’anàlisi suficient per a poder treure lliçons de les situacions en que es pugui enfrontar al llarg de la seva existència.

El passat 10 d’abril, va morir a França Raymond Aubrac, el darrer dels grans Caps de la Resistència francesa  a l’ocupació alemanya i al regim de vichy durant la segona guerra mundial.

El 31 de Març també ens va deixar Lise London, darrera de les Brigadistes Internacionals. En una de les darreres entrevistes que li van fer, el periodista li va preguntar si parir els seus fills en una presó, haver estat deportada en camps d’extermini nazi, haver estat condemnada a mort, i separada del seu company pel regim stalinista txec, si totes les seves lluites  havien valgut la pena. Ella va arreplegar totes les seves energies per cridar “per descomptat que va valdre la pena,varem combatre per la llibertat d’ Europa. Va valdre la pena!”

El 14 d’Abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola, que va finalitzar amb la victòria a la guerra civil espanyola de les tropes del General  Franco . Amb el triomf a les urnes del Front Popular, les forces mes conservadores es van decantar per l’ insurrecció militar el recolzament a la dictadura  Franquista.

De la defensa de la República Espanyola, als camps d’extermini nazis, en la clandestinitat de les ciutats o emboscats en alguna muntanya feréstega , als tancs de la primavera de Praga, molta gent va lluitar per la llibertat. Mai es van rendir.

Poc a poc els testimonis d’aquestes lluites ens van deixant els uns darrere els altres, i poc a poc, l’historia es va fent mes òrfena.

Gairebé seixanta anys desprès d’Auschwitz,  d’Hiroshima, de  62 milions de morts, de deportació , de fam, de pobresa , de fred ,ja ningú no sembla  recordar-ho. Desprès de la guerra tothom es va tornar golafre , la única obsessió avui sembla ser el confort, i basicament , el confort individual.

Aquest any es recordarà el 14 d’Abril , com el dia en que va trontollar la monarquia espanyola. Curiosament , el dia en que es celebra la proclamació de la República, el Rei d’Espanya, aquell que el mateix dictador ,va tenir cura de posar , destapava el seu costat mes frívol.
 I, coses de l’oblit, aquesta generació, que pateix retallades, i reformes laborals, ja no recorda aquell famós 23 de febrer del 81, quan ens van vendre la “moto” , que l’ intent de cop d’estat d’en Tejero no  va prosperar gracies al Rei... O al menys això deien...

En Raymond Aubrac , i la Lise London, no han hagut de sofrir, que en les eleccions presidencials franceses, la extrema dreta , revisionista de la historia, xenòfoba, i anti -europeista, ja  tingui el suport de una cinquena part dels francesos...

Però l’amnèsia es una mentida per omissió i el passat torna a picar a la porta dels records amb força un dia o  altre i de manera inesperada.....

Diuen que no tenim memòria a llarg termini, tampoc quan parlem de climatologia. Estiu rere estiu repetim  el mateix “mantra”: ”la sequera d’ enguany no s’havia vist des de feia 30 anys”, quan en realitat dos anys endarrere n’ havíem viscut una de pitjor.
 I es que climatològicament parlant, la gent nomes es  recorda de la calor asfixiant quan la pateix, del fred quan li piquen els penellons , i de Santa Bàrbara quan trona.

Lo dit poca memòria, o potser patim d’una  ceguera programada com a Men in Black:
 “l’home sempre vol veure el que vol veure” i veure “marcianitos” pel carrer, ara no toca....

Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú es Perfecte” de Radio Valira 24-04-2012