dimarts, 10 d’abril de 2012

El mon esta boig ,boig, boig...




Avui ens llevem amb dues noticies relacionades amb les armes.
D’una part el net del Rei d’Espanya , de 13 anys, entrenant-se amb una escopeta, s’ha ferit al peu…D’una altra ens assabentem que al país basc ha mort un jove  a conseqüència de les ferides que li va provocar l’impacte d’una bala de goma. Fa pocs dies durant la vaga general a Espanya, van resultar ferits uns quants manifestants per les mateixes causes.
Això nomes per parlar de fets propers en l’espai i en el temps.

El cas es que a alguns ens ho han explicat des de petits , que les armes , i les armes de foc especialment, son perilloses.

Raonament simplista del dia: “les armes es van inventar per a matar, no???”

Doncs llavors no ens hauríem d’estranyar de res.

Ens diuen que les economies del mon occidental estan en crisi, i malgrat això, malgrat estem en recessió, els 100 fabricants mundials d’armes mes importants ( sense comptar els xinesos), van vendre al 2009 per valor de mes de 400 bilions de dollars de mercaderia. Segons l’ institut internacional de recerca per la pau això significava un augment de mes del 8%.
En particular els països europeus, entre ells Alemanya,Espanya, Finlàndia, França, Itàlia, Noruega, Regne Unit, Suècia i Suïssa  representen un 30% del total de les vendes d’armes al mon.
Així doncs estem en crisi?

El mon dels comerciants d’armes es a mes ben petit, i sovint trobem coincidències prou divertides , o no… L’informe del govern francès sobre les vendes del 2011, desvetllava que s’havien lliurat 90 milions de trameses de material armamentístic francès al gener del 2011 a Líbia, es adir un mes abans de que comencés la revolució contra el regim de Muamar El Gadafi.  Desprès va arribar l’ intervenció a Líbia….

Mentre les poblacions moren de gana, esta tenint lloc una carrera armamentística aquests darrers 5 anys , en països pobres, on els diners utilitzats per comprar armes, hagués pogut estar utilitzat amb mes seny. Però llavors que farien els països occidentals en crisi , i que tenen com a estàndard la seva industria armamentística?
Fet a tenir en compte, el volum d’exportacions alemanyes a augmentat de mes del 100%, a mateix temps que les exportacions franceses ho han fet de 30%aquests darrers temps.

L’important onada d’importació d’armes, representa un greu perill de desestabilització afegida en moltes regions.
Preo ells ni s’hi posen no, ells  no ajuden als rebels… nomes exporten les guerres , les desfetes i les victories, contra quatre barrils de petroli. I es que,  tant fa , mentre   venen armes s’enriqueixen, i en el moment en que es  decideix d’intervenir en un país , tindran l’ocasió de utilitzar les armes que hi ha en estoc en els països occidentals… Així va la vida….

Fa pocs dies es va celebrar els 20 anys de la guerra de Bòsnia, una guerra propera, amb persones del mateix color que nosaltres, i amb una cultura europea… Va ser una guerra sense vencedors ,ni vençuts, però amb milers de víctimes.  I com passa amb la majoria de les guerres, la majoria de les víctimes, varen ser civils. D’aquella guerra se’n responsabilitza als ultranacionalistes serbis.

 Ara a Espanya , i en plena època de retallades, ens assabentem de l’adquisició de gasos lacrimògens per part del govern. Potser estaven anticipant-se ja per donar resposta al creixent malestar de la ciutadania, davant de les contradiccions permanents en les que ens veiem sotmesos.
Les hordes defensores de la dignitat del fetus, son les mateixes que sense estat d’ànim assenteixen i defensen la industria nacional que armarà soldats per a matar nens en un país llunyà.

Malestar d’una civilització on s’ ens treu l’aigua de la boca per  satisfer  la  set de poder  d’alguns.

Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “ Ningu es Perfecte” de radio Valira 10-04-2012