dimarts, 3 d’abril de 2012

Amos i serfs



Mas sola tú de entre los muertos sales,
única y levantando a los caídos,
¡Revolución!, para matar la guerra.
Rafael Alberti.

L’ajuntament de Huercal-Overa a Almeria a decidit retirar el nom de Rafael Alberti a un teatre. Segons l’alcalde , del PP, el nom del poeta no ven suficientment bé la imatge del poble, i afegeix que a mes el nom no ser escollit de manera democràtica.

"Rafael Alberti "no vende" bien la ciudad..." potser  no saben que era poeta i no comercial de turisme.

Des que va arribar al poder el PP a la veina Espanya, no es aquest l’únic cas. Sembla una voluntat ferma d’anar “renacionalitzant” els carrers de pobles i ciutats, eliminant tota  menció a politics, personatges  o artistes relacionats amb moviments revolucionaris  o simplement d’esquerres  com Tierno Galvan, Pablo Iglesias, Pablo Neruda, Miguel Hernandez o Pilar Bardem.

Em sembla increïble , inútil, inclús vexatòria aquesta febre revisionista que s’ha apoderat d’aquests càrrecs electes, que donen l’ impressió de prendre els seus poders , com qui ha guanyat una guerra, amb  esperit de revenja i d’amenaça...

Es  l’etern esperit dels vencedors sobre el vençuts , que sembla que retorna d’uns temps llunyans. Dels amos sobre els serfs...

Llegia, en un article cóm actua una persona dominada en front del seu  amo, i cóm el temor a una reacció capritxosa i arbitraria del amo va donant forma al seu comportament fins el punt de configurar el propi caràcter del dominat.

 Per exemple, la dominació de la dona. Inclús en el cas de un marit que no maltracta a la muller,  el sol fet de saber  que socialment es lícit pegar a les dones,  farà que aquesta dona  es relacioni amb el seu marit de manera diferent a com ho faria en una societat on es mal vista la violència de gènere.

Encara que el nostre “senyor” sigui benvolent i no interfereixi, sempre tindrem una cura especial quan serem  al seu davant , sigui per la raó que sigui.

I aquesta recança, aquesta por es la diferencia entre la persona que es lliure i la que no ho es.

 En una societat en la que existeix una dominació, es a dir, en la que hi han persones sotmeses al poder del amo, el caràcter moral de dita societat es degrada. El llenguatge es va complicant per a dir sense dir res, que es la manera mes segura de viure  en aquestes societats.

 Fins i tot el llenguatge corporal de una persona sotmesa es diferent del de una persona lliure..
 Una persona lliure no ha d’abaixar la mirada davant de ningú, parla amb franquesa i viu i es relaciona amb els demes amb la confiança del que no te por, del que no te que actuar amb cura.

El qui es sotmet a un amo , sotmet també el seu caràcter. Es torna tant adulador del seu senyor, com temorós de si mateix. Amb la adulació tracta tant de protegir-se de la  reacció del cacic, com de manipular-lo, per portar-lo paulatinament allà on esta interessat el subjecte servil.

En les societats, en les empreses, en les organitzacions politiques, en les que hi ha dominació, es a dir poders arbitraris, sempre hi ha gent que sap com “fer-s’ho”, que mai arrisca que es doblega i es torça, fins a perdre la dignitat si es necessari , per tal d’estalviar-se una fuetada que deshonora tant al qui la fa com al qui la rep , encara que dolgui.

I tot plegat  perpetua la roda...
 Avui em domines tu i abaixo el cap....
Dema.... Dema serà el meu torn.

Com deia Voltaire, amb la veu de Candide: “Tout est pour le mieux dans le meilleur des mondes.”


Antonia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú es Perfecte” de Radio Valira 3-04-2012