dimarts, 7 de febrer de 2012

Rutines



Sempre ens queixem de la maleïda rutina…. Però  dia rere dia continuem repetint els mateixos gestos, caminant pel mateix camí, passant per les mateixes dreceres,repetint una i altra vegada les mateixes paraules, donant lliçons, caient en els mateixos errors….
No us penseu que us faré avui una classe de filosofia. No ha estat mai lo meu , m’he considerat sempre una persona amb uns ideals molt utòpics  potser, però alhora tocant de peus a terra , molt practica, i molt conscient dels límits de la capacitat dels homes a fer qualsevol canvi, per petit que sigui en la seva manera de viure, en les seves rutines personals....
Doncs bé , diumenge a la tarda, em vaig equivocar... Seguint la meva rutina quotidiana, vaig plegar de la feina, i sense pensar-m’ho dues vegades , vaig enfilar Port amunt per a tornar cap a casa...
I llavors...La catàstrofe.
Quant me’n vaig adonar estava dins el cotxe , ben blegat, fumejant , amb els air-bags  com convidant-me a una festa, i el clàxon sonant  ininterrompudament , com una alarma , dient-me : “nena l’has pifiat!”
Per la meva defensa, he de dir que el cotxe , que a vegades sembla que tingui vida pròpia, ja fa el camí solet , com la mula del meu iaio que resignadament  agafava el camí del tros. També us puc assegurar que anava equipat d’acord a les condicions que hem d’afrontar hivern darrera hivern....
A la meva contra... Vaig agafar la decisió equivocada , passant pel Port en compte d’emprar el Tunel d’Envalira, i més tenint en compte, que jo només pago mitja tarifa.... O potser el pitjor es que no vaig prendre absolutament cap decisió, em vaig deixar portar per la rutina, per aquella inconsciència amb que fas les coses quan les repeteixes un cop darrera l’altre....
En fi que no patiu.... que la sang no va arribar al riu...
El cas es que com sempre passa  , si no hi ha danys personals a lamentar, nomes et queda enrabiar-te pels danys materials.
Diuen que els gossos s’acaben assemblant als amos.... Doncs ara que el veig ben xafat i malferit, m’agafa un sentiment  similar amb el meu cotxe....
M’agrada conduir, i de fet nombroses opinions que us serveixo en aquest espai, han estat gestades mentre anava al volant, producte de la gran activitat mental que es té conduint, escoltant la radio, o algun CD d’aquells que et produeixen pensaments o emocions sobtades o reiteratives.
M’agraden els cotxes, però no em fixo especialment en el disseny, ni el color, ni la potencia, ni la velocitat que poden assolir. Em trobo a gust en qualsevol vehicle, sigui gros o petit,” fardon” o normalet. Senzillament el cotxe es un element més de la meva vida quotidiana, imprescindible, acollidor i tant semblant a mi mateixa.... No es gaire gran , mes aviat rabassut, amb tracció a les quatre rodes, ben calçat, i ple de la majoria de coses que pots necessitar.....Com jo.
Hi trobaríeu , roba ,guants, gorres, mocadors de paper, arracades, llibres, sabates, una manta, tot el que us pugui mantenir l’escalfor, o que et permeti arreglar-te en un moment donat, i ulleres,antiinflamatoris, CD’s..... CD’s en  una varietat, per adaptar-se a qualsevol humor del moment...de la Maria Dolores Pradera a Queen , passant pel Moustaki, el Johnny  Clegg, o les revolucionaries de Zebda...
En fi , tot danys materials, però amb un regust de personal, que se n’han anat en orris, per culpa de la maleïda rutina...
Avui m’ho pensaré dues vegades al reprendre el camí...
De tota manera, com diu el meu company tinc una estranya habilitat a colonitzar els vehicles , a deixar-hi la meva empremta personal, ni que sigui en forma de ratlladeta en una porta,o oblidant-hi  qualsevol objecte personal....

Espai d’opinió del”Ningú es Perfecte “ a Radio Valira 7-2-2011