dimarts, 31 de gener de 2012

La borsa o la vida



No m’hi havia fixat mai gaire abans...Suposo que era  perquè,  el tema de la borsa sempre m’havia semblat reservat a uns quants.
En una d’aquelles vegades  en que aconsegueixes fer un raconet , i on el teu banquer et proposa de invertir en tal o tal valor, sempre havia pensat que allò no era per a mi , que la millor inversió , en el fons, era gaudir-ne...
De fet sempre m’ha semblat un enganya-tontos, i la única manera que jo conec de fer diners es treballar , i cobrar , es clar!
Però vet aquí , que sense ni adonar nos en, el mon de la borsa i de la finança ha anat entrant i envaint les nostres vides...
I deu ni do quin patiment...Ara es noticia obligada diàriament, que si puja, que si baixa, que si esta deprimida, que si esta optimista, que si esta nerviosa... Quin patiment, pobra borsa!!!
Quan es va crear, la borsa tenia la funció de permetre a les empreses d’obtenir diners del públic per finançar-se.
Als que invertien, ja fossin petits o grans se’ls hi suposava una certa confiança  en l’empresa i en la seva capacitat de créixer en el temps. S’implicaven en el projecte.
La motivació de ser accionista d’una empresa, de petits tenidors, bancs i fons d’inversió es basava en  un desenvolupament de l’empresa sa i harmoniós , en que  el curs de l’acció de l’empresa continues pujant i que cada any repartissin dividends. Els dividends son els beneficis que es reparteixen els accionistes,  per lògica doncs, perquè hi hagi dividends l’empresa ha d’anar bé. A priori  les accions d’una empresa pugen si aquesta funciona: el risc sembla mes feble i  doncs, mes gent es susceptible de animar-se a pujar al tren.
Mes endavant l’afany de guany va conduir algunes  persones a invertir en períodes cada cop mes curts desplaçant el seu capital d’una societat a l’altra per captar alces puntuals, maximitzant així els ingressos anuals. L’evolució dels valors esdeve directament lligada a les perspectives de guany a curt termini.
Aquesta especulació s’ha anat generalitzant, i els banquers s’han inventat allò que anomenen instruments financers, que permeten fer tota mena d’apostes amb l’evolució de les accions, fins i tot apostant a la baixa.
El que especula a la baixa d’un valor pot guanyar diners inclòs si van mal dades per a l’empresa.
Així doncs ens adonem que el sistema   esta completament esgarriat. Els accionistes que s’amoïnen de debò per un bon funcionament  de l’empresa a llarg termini, son pocs. De fet sovint, la majoria no en saben gran cosa del funcionament de l’empresa, o ni tant se val de la seva activitat.
O be volen vendre les accions, tant bon punt pugen prou, o bé en guarden les necessàries, per tenir influencia sobre les decisions que es prenen, i no pas per l’activitat que s’hi duu a terme, perquè aquesta es desenvolupi harmoniosament, sinó perquè l’empresa els pugui repartir un bon paquet de dividends mentre siguin accionistes, encara que això impedeixi finançar-ne el desenvolupament futur i que la posi en perill. I es que  ara ens trobem amb empreses gestionades de manera a servir els interessos dels accionistes en detriment del mateix funcionament de l’empresa a llarg termini .
El que interessa es donar bones xifres, bones estadístiques, volum de negoci, rendibilitat, nocions, que sovint ara es deslliguen de les perspectives i de la sostenibilitat del negoci a llarg termini.
Des que la borsa ha esdevingut un casino, ens oblidem de la seva funció principal, i sobretot ens hem oblidat que darrere aquestes empreses amb que juguen a la ruleta hi ha persones de carn i ossos, i en particular els seus treballadors...
Deixeu –me ser cínica.... El cas es que quan sento a grans empresaris, i a manuals d’estudi, omplir-se la boca amb nocions de responsabilitat social corporativa i altres terminologies, que sonen tant bé....Em pregunto si no s’han inventat per a pal·liar la mala consciencia, d’haver  corromput  el sentit i la finalitat del mon empresarial i financer...

Espai d’opinió del “Ningu es Perfecte” de Radio Valira 31-01-2012

dimarts, 24 de gener de 2012

Les 7 profecies Maya



Els Maya deien que el nostre sol es un esser viu que respira i que cada cert temps afecta a la terra en un desplaçament en el seu eix de rotació. Segons les seves prediccions, aquest moviment produiria grans cataclismes.
 Per els Maya aquests processos universals com la respiració de la galàxia son cíclics i mai canvien, el que canvia es la consciencia de l’home que es defineix a través d’aquests, anant sempre  vers la perfecció.
-La primera profecia Maya  ens diu que a partir de 1999 havíem de realitzar canvis en la nostra consciencia i actitud per a sortir del camí de destrucció per el qual avancem, vers un camí que obris la nostra consciencia i la nostra ment amb la finalitat de integrar-nos en tot allò que existeix.
-La segona profecia Maya va anunciar que tot el comportament de la humanitat canviaria a partir de l’eclipsi de sol del 11 d’agost del 1999.
-La tercera profecia Maya deia, que una onada de calor augmentaria la temperatura del planeta, produint canvis climatològics, geològics i socials en una magnitud sense precedents .També deien que l’augment de la temperatura es faria per varis factors, un d’ells lligat directament al comportament de l’Home que genera processos d’autodestrucció per la seva manca d’harmonia amb la naturalesa, d’altres serien generats pel sol, que al accelerar la seva activitat, produeix mes radiació, augmentant així la temperatura del planeta.
-La quarta profecia Maya, diu que a conseqüència de l’augment de la temperatura causada per la conducta anti-ecologica de l’home i una major activitat del sol, es provocaria el  desglaç  dels pols.
-La cinquena profecia Maya diu , que tots els sistemes basats en la por, en els que es fonamenta la nostra civilització es transformarien simultàniament  al planeta i l’Home per a donar pas a una nova realitat d’harmonia.
L’home esta convençut que l’univers només existeix per a ell mateix, i que la humanitat es la única expressió de vida intel·ligent, i per això actua com a un depredador del que existeix. Els sistemes fallaran per a enfrontar l’home a ell mateix i fer-li veure la necessitat de reorganitzar la societat, i així avançar en el camí de l’evolució. El nou dia galàctic esta anunciat per totes les religions i cultes com una època de pau i harmonia per a tota la humanitat, deixant clar doncs que tot el que no produeixi aquest resultat ha de desaparèixer o transformar-se.
-La sisena profecia Maya diu que en els pròxims anys apareixerà un cometa amb una trajectòria que posarà en perill la mateixa existència de l’Home.
Pels Maya les cometes eren agents de canvi que venien a trasbalsar l’equilibri existent per a permetre que certes estructures es transformessin , permeten així la evolució de la consciencia col·lectiva .Per això l’home s’enfrontaria constantment a situacions inesperades que li generen sofriment, de manera  a aconseguir una reflexió sobre la seva relació amb el mon i els altres.
-La setena profecia Maya , parla  del moment en que el sistema solar, en el seu gir cíclic, surt de la nit per entrar en l’albada de la galàxia. Diu que en els 13 anys que van de 1999 a 2012, la llum emesa des de la galàxia sincronitza a tots els essers vius, i els  permet accedir voluntàriament a una transformació interna que produeixi noves realitats. En aquest punt tots els essers humans tindrien la oportunitat de canviar i trencar les seves limitacions.
Suposo que en aquest punt deveu estar tant perplexos com jo mateixa....
No tinc per costum ser gaire mística, però les crides reiterades per l’arribada de la fi del mon, al final et desperten curiositat.
No crec que els Maya es poguessin imaginar com seria el món l’any 2012, però en aquestes profecies, s’hi troben reflexions tant certes....
Només espero que estiguessin equivocats...,molt equivocats.
L’Home per molt equivocat , per molt imperfecte que sigui, em genera a mateix temps una gran tendresa.., com la del fill , que per molt que estigui avisat, té una atracció fatal , i estira sempre la mà per a posar els dits a l’endoll.

Per l’espai d’opinió del “Ningú es Perfecte” de Radio Valira 24-01-2012

dimarts, 17 de gener de 2012

Eufemismes i altres burrades.




“Què passaria si, como ha succeït aquest any amb les dones a Espanya, haguessin estat assassinats 60 politics, 60 taxistes o 60 lampistes?”
Així comença l’article publicat el passat 7 de gener a Publico, l’autora del qual n’és Rosa Maria Artal, coneguda  periodista al país veí, amb el títol :”Contra la violència masclista”
Aquesta pregunta va sorgir en el fil del twitter en acabar l’any , quan, com s’acostuma a fer en aquestes dates, es fa repàs de les diferents noticies , i esdeveniments de l’any.
En aquest article comentava l’actitud del nou govern espanyol en front de la violència envers les dones, catalogant la “violència masclista” de “violència en l’entorn familiar”. Molt encertada la Rosa Maria Artal, dient que “quan es buiden les paraules es desinflen les idees”….
Es curiosa aquesta manera que té la dreta mes rància, de voler rebatejar la historia: aquests dies també hem sentit que el govern de Sebastian Piñera a Xile, cataloga el govern de Pinochet, de Regim Militar , descartant la nomenclatura de Dictadura, com si aquest fet pogués rebaixar el nombre de morts i desapareguts de l’època.
Tot plegat fa pudor de negacionisme….
El que no podrem dissimular de cap de les maneres amb eufemismes, son les xifres…
El milions de morts per l’holocaust no es poden  mitigar de cap de les maneres, com els desapareguts en les dictadures sud-americanes, ni els assassinats per la dictadura franquista…
Tampoc hem de permetre els atacs constants a les dones, el descrèdit del feminisme…
Perquè lo mes curiós de l’article que us he anomenat, que es un més contra la violència masclista, i els nous aires revisionistes de la dreta,  son els comentaris que en la seva edició digital han deixat alguns lectors:
Comentaris, en que se la tracta de victimista, i per extensió a totes les dones que denuncien els maltractaments, i a tot denunciant de una situació injusta…
Comentaris en que es posa en dubte la seva professionalitat com a periodista, al parlar de manipulació de la informació. Càlculs intolerables sobre la xifra de percentatge de morts, en els tres casos que plantejava la pregunta a twitter, i del valor de la vida de cadascuna de les categories esmentades.
Comentaris que com sempre acaben esmentant que la violència existeix en els dos sentits, que la violència masclista l’han inventat les feministes, i un llarg etcètera d’afirmacions que francament , creia que en qualsevol societat amb aspiracions d’equitat i de justícia, ja no s’haurien de sentir.
Em sap greu dir-ho , però crec que les mateixes dones en som responsables…O al menys una part important de dones.
Em fa saltar de la cadira veure com ministres tornen a la feina , una setmana desprès             d’haver parit!
Que significa això, que els avenços en matèria de protecció de la dona van destinats a una categoria de dones, febles per naturalesa??
Em rebenta que hi hagi dones que em surtin amb el “famós”: els millors estan al lloc que els hi pertoca,candidatures, càrrecs, etc…Les mateixes que no creuen en la paritat imposada.
Em treu de polleguera, saber que en les universitats publiques hi ha una amplia majoria de dones, i aquestes en canvi  només son un molt feble percentatge en els alts càrrecs…
Deu ser allò de que van a la Universitat a pescar un marit…..
Ah, bé llavors quan ens diuen que per norma guanyen un 30% menys del sou a mateixes responsabilitats, deu ser que no ho necessiten ja que deuen tindre un mascle que les manté…..
Bé nenes, ja ho sabeu, si us esta bé vosaltres mateixes….
I si us plau, no em parleu de països i societats on la dona esta pitjor, que preteneu donar l’exemple amb la vostra feblesa, i resignació??
Permeteu-me doncs que em rebel·li, perquè no es aquest el món que voldria per les meves filles…Ni pels meus fills.... Ni per mi tampoc.

Espai d’opinió del ”Ningú es Perfecte” a Radio Valira 17-01-2011

dimarts, 10 de gener de 2012

La revolta de les granotes


Es curiós  que, havent estat quinze dies sense participar en aquest programa, en compte de tenir moltes coses a explicar o a analitzar, més aviat soc víctima de una sequera mental preocupant.
Deu ser la ressaca d’aquests dies festius.
Cercant inspiració,he anat a revisitar els arxius de les meves opinions antigues, i m’he adonat que el que us diria avui seria molt semblant al missatge en que us desitjava un millor 2011....
Però no serà així, no.
Aquest any passat diria que ha estat ric en esdeveniments a Andorra i arreu..
Però tot segueix igual...
A Andorra tenim un nou Govern, tenim nous Comuns...
 Però  tot segueix igual. La gent continua perdent els seus llocs de treball. Les empreses i les famílies cada cop tenen més dificultats. Hem assistit a quinze dies de una obscena i obsessiva febre de consumició...Sembla mentida, que farts de menjar i de posseir durant tot l’any , encara ens quedin ganes de menjar, gastar , comprar....
Qualsevol diria que el món s’acaba!
A la resta del mon, hem assistit expectants a l’esclat de les revolucions a alguns països Àrabs, la primavera Àrab li diuen... Obama ha anunciat que els Estats Units es retiren definitivament d’Irak...Els alts mandataris financers mundials han aconseguit substituir els governs electes Europeus per tècnics formats en la seva  mateixa escola...En el tram final de 2011 assistim al despertar de l’ Hivern Rus...
I no obstant tot segueix igual. La crisi provocada per la desregulació financera generalitzada continua. Els gran països exportadors d’armes  continuen sense vergonya armant amics i enemics. Una part del mon mor de malalties degudes a la sobrealimentació ,mentre l’altra  es mor de fam.
Continuem embrutint-nos, mirant programes brossa a la televisió . De les noticies ens crida l’atenció els problemes de faldes dels politics, acceptant amb resignació , que les coses son així...Total , qui mana son les entitats financeres, ells si que en saben...
Si en una cassola plena d’aigua bullint hi tirem una granota,aquesta saltarà tant bon punt l’aigua calenta li toqui la pell, salvant-se així d’una mort segura.                                                       Si en una cassola d’aigua a temperatura ambient hi posem aquesta mateixa granota i anem fent pujar la temperatura fins que l’aigua bulli,l’animal anirà acostumant-se a l’augment de temperatura fins que mori per l’efecte de el calor.
Doncs no, no vull  ser una granota més!
Admeto que el 2011 es un any per oblidar... Crec però, que si que ens ha deixat una llavor important:
Els nostres avantpassats  ja la pressentien....
Diuen que de fet , els primers monument megalítics es van edificar per a celebrar la seva arribada.
Els astròlegs de la gran Babilònia la van descobrir fascinats, en els seus càlculs mes elaborats.
 Els savis egipcis van rebre de Thot aquest somni secret i el guardaren amb cura. També ho van xiuxiuejar  a l’orella dels seus homòlegs Hel·lènics. Però tot va desaparèixer amb el incendi de la biblioteca d’Alexandria, encara que es digui que en quedaria una traça en algun lloc sota la Gran Piràmide.                                                                             
 Nicolas Flamel va protegir amb tant d’amor la descoberta que es va creure , equivocadament, que havia trobat la pedra filosofal.
 La inquisició va incendiar Europa amb l’esperança de trobar el misteri.
 Els sobirans d’Espanya i Portugal van enviar els conquistadors al nou mon per provar d’extreure als Maya la veritat sobre el tema. Però en compte d’això, per culpa d’una mala traducció  els invasors europeus van creure que es tractava de la fi del mon.
 Error..Greu error...                                                                                                       
 De tant en tant, Nessy i el Yeti surten del seu amagatall per verificar si aquest anunci, aquesta predicció, aquesta revelació, s’ha realitzat a la superfície del mon.
 Una branca absolutament confidencial de la CIA treballa àrduament des de fa 50 anys per a reunir proves  de tots els elements relacionats. Els qui han intentat saber mes sobre aquest servei ultra secret han anat  desapareixent sense deixar traça, com abduïts.                                                                                                                           La creatura de Rosswell, abans del crash de la nau, venia de camí a la terra per portar la bona nova a la humanitat, però la van fer callar destruint la seva nau, i fent-nos creure que els visitants dels altres sistemes solars ens volien mal.
I no, no penseu que he abusat de les substancies tòxiques aquestes festes perquè, ja la tenim aquí, la misteriosa profecia del 2012: la revolta de les granotes!
Granotes del mon no us conformeu amb qualsevol cassola d’aigua!

Espai d'opinió al Ningu es Perfecte de Radio Valira 10-01-2012

dimarts, 3 de gener de 2012

Ser ,o no ser…una persona de prestigi


Continuo fent el manta d'opinió , però aqui us poso per distreure-us una "ocurrencia" explicada al "Ningu es perfecte" a l'octubre del 2010




Recentment , m’explicaven algunes idees que havia exposat el conferenciant Jaume Cela en motiu de l’obertura del curs escolar.
He de dir que qui m’ho explicava ,realment em va fer” dentetes”, ja que a part de interessant en els continguts,em sembla que va ser de lo mes divertit….
Tenint en compte que l’auditori estava constituït per gent del mon de l’educació, m’hagués agradat veure la cara d’algun quant aquest senyor els hi va afirmar que en cap cas eren mestres……
Com a molt, fan de mestres. Ja que “el Mestre” es la persona plusquamperfecta que dona l’exemple i que agafem com a guia.
Dons bé , com de persones d’allò que se’n diu perfectes, no abunden per aquestes contrades(tampoc per les veïnes…),ens haurem de conformar en “fer de Mestres”…
Però lo millor de tot ha estat descobrir gracies a aquest senyor, que soc una persona de prestigi…
I això ha estat sense fer cap esforç….
Doncs resulta que en la societat en que vivim, dir que tens temps lliure, que et queda temps per a dedicar als teus I a tu mateix, esdevé quelcom de sospitós:
Mireu el cas d’un metge per exemple, si telefoneu per a demanar hora i us la donen per al cap de 6 mesos, la majoria de vosaltres potser pensareu, que es una persona molt ocupada, amb molta clientela, i per lo tant, molt bona. Si us donen hora per al cap de dos dies, automàticament, creix la sospita:es tant dolent o dolenta, que no té ni clients…Potser molts ens conformarem pensant, que probablement es que se sap organitzar molt bé, o ens arriscarem, perquè nosaltres també som prestigiosos per lo tant no tenim temps d’esperar…
Així doncs aquesta sensació que tinc d’anar sempre  amb un coet al cul es el prestigi!!!
Al  1880 en Paul Lafargue dins” Le Droit à la paresse” ,treia misticisme al valor del treball ,i ja ens proposava de treballar menys molt de  temps abans de l’aparició de les vacances pagades o de les 40h.
 In Praise of Idleness”(l’elogi de l’oci), es un assaig de Bertrand Russell publicat al 1932.
La tesis principal  es que practiquem un culte irracional al treball que ens porta a treballar cada cop mes, cosa a la qual hauríem de posar terme, ja que segons ell:
El valor del treball es un prejudici de les classes privilegiades que pensen que l’ inactivitat  portaria als homes, i en particular a les classes mes pobres, a la desídia i a la depravació, per tant seria de l’interés dels homes esser explotats.
Us citaré:"Els mètodes de producció moderns ens han donat la possibilitat  a  tots de viure fàcilment i en  seguretat. En lloc d’això hem triat, el surmenage pels uns i la misèria pels altres” 
Poc desprès, Ideologies com la nacionalsocialista de Hitler proclamaven:Arbeit macht frei ( El treball allibera ).
I ara ens surt el Sr Diaz-Ferran dient que “nomes sortirem de la crisi treballant mes, i cobrant menys”....
La valorització del treball te una  historia, lligada directament al treball modern, o treball assalariat.
I ja no entro avui en el treball de la dona , a la feina oficial , a casa...Seria massa llarg.
I per avui ja estic cansada, reclamo el meu dret a fer “el manta”:ja continuarem un altre dia...