diumenge, 11 de desembre de 2011

Un sopar romàntic



Heu intentat mai organitzar un sopar romàntic amb la vostra parella a casa ?

D’acord, ho confesso… soc addicta a les pel·lícules aquestes” romanticones”, que et fan plorar molt, i en les que sempre  tot acaba bé. I una de les coses que sempre m’han cridat especialment, son aquests sopars, a la llum de dos espelmes, amb un bon filet , o pasta italiana amb la salsa de la « mamma> », acompanyat tot plegat d’una bona copa de vi negre amb copa de peu llarg.

Doncs be, jo no me n’he sortit mai.

Quan es tracta de parar la taula ...Cap problema. Inclús t’atreveixes a posar una espelmeta d’aquelles que vas comprar al taper-sex, pensant  que mai tindries l’ocasió, amb els nens pel mig.. Les tovalles  te les estalvies, ja que un dia es un dia , però tampoc es tracta de generar feina inútil...

Al moment de fer el sopar es quan arriben els primers dilemes: et poses guapa abans, o et conformes en menjar l’àpat fred? 
Això no es “plan” i t’arrisques posant-te “ monissima”, i utilitzar el davantal que alguna anima caritativa et va regalar algun cop.

 Tot va bé fins el moment on ja asseguda a taula ,i tota orgullosa d’haver-ho aconseguit, el teu estimat et diu:
-“carinyo”, t’has fet una llàntia a la pitrera...
I tot seguit:
- Menjant en un restaurant es llencen els diners ja que sovint si t´ho fas a casa et queda molt mes bo
I despres: 
-la salsa t’ha quedat un pel picant...
I tu penses:
- es clar, es que el picant es afrodisíac....

Però l’encant ja fa estona que s’ha trencat!
 Fora, fora a la propera anirem al restaurant.
Al menys quan vas al restaurant, t’ho donen tot fet, no t’has d’exprimir el cervell  pensant el que faràs, i si falla quelcom serà culpa del cuiner.Encara que...
-on anem?
-Tria tu
-No tu

Quan ja us heu decidit, el problema es que, vista l’hora, tinguin taula lliure...
La pregunta del milió del maitre:
-tenen taula reservada?
I tu dius, avergonyida:
-Nooo..
-Bé tenen sort, m’han anul·lat una reserva...
 I t’ho diu amb l’aire d’avisar-te que la propera vegada hauràs de reservar amb tres mesos d’antelació.
I tu penses:
- qui caram vol saber amb tres mesos d’antelació on anirà a sopar un dia concret??

En fi, quan aconsegueixes seure, passar el mal tràngol de desxifrar la carta, triar el vi, ja et pots relaxar.. 
Ja et pots dedicar a escoltar les converses de la taula del costat, i el teu company a mirar el cul de la cambrera...

Com diu el meu pare: quan en un restaurant veus una parella de la nostra edat fent “manetes”, malfiat ,que segur que es algun” rollete”.

Quan portes tants anys junts amb algú ,en tens prou amb estar junts...Ja tindràs temps al arribar a casa de comentar la jugada...

Espai d’opiniò de Radio Valira  6-12-2011