dimarts, 13 de desembre de 2011

Estimat banquer


Estimat banquer,

Formes part de la meva vida, perquè un dia ens varem triar l’un a l’altre, per costum, o potser també per obligació…

Ens varem conèixer ja fa molts anys, jo només era una nena, i vaig venir a obrir una « llibreta » acompanyada dels meus pare o de la meva mare, ja no me’n recordo exactament. Venia tota ufana a ingressar els meus primers estalvis.

Mes tard, em van donar la responsabilitat, d’anar a fer els ingressos de caixa de la casa… Encara recordo el fer llargues cues a “la Poste” allà a l’Avinguda Meritxell per a ingressar els xecs dels clients Francesos…

També recordo, al marxar a estudiar a França , les complicacions , perquè allà tot ho volien cobrar en xecs, per a poder obrir un compte, ja se sap estudiants sense recursos propis....Però en fi , ho vam arreglar...

Llavors, vaig entrar triomfant un dia a l’oficina:havia cobrat el meu primer salari. Ara senyors, vull una targeta de crèdit, que ja he entrat en l’edat adulta i autònoma.

Primer salari, primers caramels: vols un cotxe nou?

I ja em veieu cada mes comptant els calerons per pagar-me el Fiat Punto, la cadena estèreo, el pis, i els sopars i sortides varies....

Em sap greu dir-ho , durant molts anys, no he estat una bona clienta, massa prudent, massa responsable, o simplement, tenia mol clar el que guanyava i el que podia gastar....

Al final però, caus: que si un Pla d’estalvis pels nens, que si un Pla de Jubilació...
Desprès comences amb l’assegurança de la targeta de crèdit, una assegurança per professions lliberals... I ja et comences a adonar, que no ets només el meu banquer, sinó també el meu agent d’assegurances...

Un dia entres a l’oficina i et diuen: “ quines vacances t’has ofert! Suissa, França, Italia,Austria....”                                                                                             
 I dius: “tu com ho saps , on he estat de vacances? Que t’ho ha explicat el meu home?”                                                                                                                Et diuen: “Nooo, es per la targeta de credit”                                                         
I com no saps que contestar dius: “pero si aquests països estan tots en un grapadet...”

El cas es que surts de la sucursal amb  una sensació de  estar vigilada per el “Gran Hermano”.
Cada cop que vaig al restaurant, a la perruqueria, a depilar-me, a comprar-me calces, també se’n assabenten? Uixxxx......Quin iuiu.....

El cas es que entre temps he caigut en la gran trampa: la HIPOTECA. En majúscules.

Ara per mes que m’emprenyi, et deuré respecte i submissió, ja que m’has atorgat de manera magnànima la possibilitat de tenir , de posseir casa meva, i ara et deuré un etern agraïment....

Però....... ben pensat ,com soc provocadora de mena, i vista la situació actual, crec que soc jo la qui té la paella pel mànec: pago regularment, i si et deixo de pagar , el problema el tindràs tu... al final  a casa els meus pares potser encara em voldran.

I es que avui estic indignada.Indignada perquè durant molt temps i sense cap mena de vergonya, heu acceptat diners sense saber-ne la procedència, heu acceptat que es sobre endeutessin pobres treballadors oferint-los el pis, el televisor de plasma , el cotxe i les vacances, heu proposat descaradament productes tòxics a estalviadors, fins i tot heu ofert Plans d’estudis pels nens que no eren mes que inversions de alt risc a la borsa...

A mes , resulta que ara no podem viure sense tenir un compte al banc: assegurances, lloguers, telèfons,electricitat, tot ha de passar per les vostres mans...

No contents amb la part de responsabilitat en la crisi que us pertoca, a mes de dirigir les politiques dels països i en particular del nostre, ens feu “passar pel tub” de les vostres exigències.

Es ètic fer pagar a un treballador temporer 120 €uros per obrir un compte?
     Es ètic negar-se a obrir-lis un compte quan se sap pertinentment que el necessiten per a trobar pis, per a cobrar les nomines, per a pagar la llum i el telèfon?

Estimat banquer , tu i jo estem lligats l’un a l’altre encara per molts anys, però permet-me que et digui , que la nostra relació es a dos direccions....Jo intentaré ser bona i pagar regularment, es més, prometo fer-te treballar, i enviar-te els meus assalariats. Però si us plau , necessito tornar a tenir confiança en tu.

M’agradaria retrobar aquell banquer que enregistrava solemnement les 1000 pessetes a la “llibreta”, amb el mateix “carinyo”  que el xec de 1 Milió.

Espai d’opinió de Radio Valira 13-12-2011