dijous, 3 de novembre de 2011

Trobades de Casino..




El president Sarkozy serà aquest any el president de les cimeres del G8 i G20 que es faran a Deauville i a Cannes, ciutats de festivals i de casinos.
El G6 va ser creat a per iniciativa de Valéry Giscard d’Estaing en el decurs d’una cimera entre els sis caps d’estat fundadors al novembre de 1975. El seu objectiu era el de tractar les qüestions econòmiques i financeres en plena crisi del petroli, per coordinar les accions entre grans potencies. Primer es va anomenar el” grup dels sis”, esdevenint el “grup dels set” amb la integració de Canada al 1976, i posteriorment, el “grup dels vuit” quan es va ampliar a Rússia el 1998.
El “grup dels vint” va ser creat al marge del G8 al setembre de 1999, a la iniciativa del ministre d’Economia de Canada Paul Martin. La seva finalitat era d’afavorir l’estabilitat financera internacional i de crear possibilitats de diàleg entre països industrialitzats i països emergents, després de la successió de crisis financeres dels anys 90. Estava composat de 19 països mes la Unió Europea.
Els països del G20 representen ells sols el 85% del comerç mundial, els dos terços de la població mundial, i mes del 90% del producte mundial brut .El G20 reflexa les noves relacions de poder econòmiques i geoestrategiques mundials, i ha pres el relleu del G8 sense reemplaçar-lo. De tota evidencia els vuit països mes rics no compten perdre la seva supremacia en front de la Xina, l’Índia o Brasil!
El G20 acull també durant les cimeres, les institucions de Bretton Woods: el director general del FMI, el president del Banc Mundial, el del comitè monetari i financer internacional i el del comitè de desenvolupament del FMI i del banc mundial.
Al principi nomes els ministres i els caps dels bancs centrals es trobaven regularment. Al 2008 , per primer cop en l’historia es van reunir els caps d’estat i de govern, amb la voluntat explicita de treure una lliçó de la crisi financera i econòmica i refondre un nou ordre econòmic mundial. El fracàs es evident: la especulació financera continua, i als paradisos fiscals se’ls hi ha tocat el crostó tímidament.
Les cimeres han d’aprovar oficialment les decisions preses pels passadissos secrets del poder mundial, en total absència de transparència. Els sherpas, guies-consellers dels governs es troben al menys 4 cops l’any per preparar els dossiers en concertació amb els Bancs Centrals, el Banc Mundial i el FMI.A mes des del 2010 es reuneix un B20 just abans de cada cimera, B de Bussiness.
El G8 i G20 pretenen existir per a treure el mon de la crisi. En canvi les polítiques aplicades pels governs posen a milions de treballadors en situació de misèria, accentuant el pillatge dels països del Sud i destruint el planeta! Cimera darrera cimera, podem comprovar com s’incrementa el poder dels actors i culpables de la crisi, tot i fent pagar aquesta mateixa crisi a la ciutadania.
Des de la creació de les cimeres oficials , existeixen corrent que s’organitzen per contestar la legitimitat dels G8 i G20, per denunciar els que volen estendre l’àrea d’influència del FMI sobre totes les poblacions del planeta, que dissenyen i executen polítiques neoliberals , tot amb la destrucció de les conquestes socials i privatitzant absolutament tot. La contra-cimera de Gènova al 2001 va marcar el moviment altermundialista. La mort de Carlo Giuliani va mostrar al mont sencer el nivell de violència a que estan disposades a desplegar les forces de l’ordre per a protegir les cimeres oficials. Des de les manifestacions de Gènova, les cimeres gairebé ja no tenen lloc a metròpolis , sino en espais difícilment accessibles, i fàcilment controlables.
Els 26 i 27 de Maig els dirigents dels vuit països mes rics del mon es van reunir als salons del Casino de Deauville , per jugar-se el futur del planeta i del seus habitants. Protegits per milers de policies continuen decidint la manera de continuar , fent pagar als ciutadans la seva crisi, mentre els guanys d’uns quants continuen augmentant .
Cal denunciar la legitimitat d’aquestes institucions, reclamar la redistribució de la riquesa, la protecció dels nostres recursos, i una ruptura de debò amb aquest sistema capitalista i productivista que ha demostrat estar exhaurit en l’actualitat. Ja esta bé de polítiques de casino. Els dirigents mundials no poden continuar obviant el clam de la ciutadania , que dia rere dia surt al carrer a reclamar que se’ls escolti, i no només en països tercers , ja que el moviment s’està estenent arreu d’Europa de manera inexorable.
Antonia Escoda
Article aparegut en la TRibuna del Diari d’Andorra el 3-06-2011