dimarts, 22 de novembre de 2011

Porta a porta....


Bé , ja estem en campanya..

Suposo que el que s’espera de mi en aquestes circumstancies, com a persona implicada en política, és que em mulli, que parli sobre aquestes eleccions comunals  en les quals ja estem en dansa.

Us he de confessar , que em costa, probablement per la poca trempera que em generen..., però haurem de fer l’esforç.
 Cal admetre que tenim dins la batalla una bona colla de valents, perquè tot s’ha de dir, als candidats a aquestes eleccions se’ls hi ha de reconèixer  un important grau de responsabilitat- o potser d’inconsciència –per gosar disputar-se les regnes d’unes administracions tan malmeses per la crisi i els cúmuls de gestions incompetents...
Discutíem amb una d’aquestes valentes candidates de l’oportunitat  de fer o no el porta a porta.
 Es cert que encara hi han electors que aprecien la visita dels candidats abans les eleccions. Potser per que és l’únic moment on el polític es posiciona en igualtat , o gairebé en submissió...

Llavors, et trobes en diferents tipus d’electors:
-L’ assertiu: sense forçar la situació , t’assegura que et votarà. Desprès  t’assabentes per un altre cantó , ja se sap Andorra és molt petit,  que també ha promès el vot a la llista oponent.
-El sociable: aprofita la visita dels politics per muntar una petita “soirèe”, sense adonar-se que no era necessari ensenyar-los tot l’àlbum de família, i les fotos del darrer viatge a Cuba.
-el calculador: té preparades des de la proclamació de les dates de les eleccions, les condicions precises per negociar el seu vot.
-el patriarca: aparaula el vot de tota la família, sense haver-se adonat que ja fa dies , que els fills volen per les seves pròpies ales, i que la dona es fa un fart de riure , quan es troba sola davant les paperetes.
-el perepunyetes:  s’ha estudiat cada proposta del programa, i ha fet estudis acurats sobre les conseqüències, econòmiques, ecològiques i socials de cada punt del programa.
-el nostàlgic: en els seus temps, els politics eren més de fiar, una paraula era una paraula, etc..
-el masclista: quina mania , tantes dones a les candidatures...Llavors fan falta guarderies i totes aquestes coses...
-el despistat: encara no s’ha assabentat que hi ha eleccions, i obre la porta amb una tovalloleta lligada a la cintura, maleint els que interrompen la culminació del seu sopar romàntic....
-L’impassible: aguanta estoicament el rotllo , sense deixar entreveure la mes minima emoció ni intenció de vot.

Segur que n’hi ha molts mes...El problema es que la meva experiència en la matèria es nul·la. Per tant , com diuen a les pel·lícules, qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència.

L’anunci de les candidatures també ens ha aportat algunes “perles”:
-“no els coneix ningú..”, paraules escoltades en relació a algunes candidatures...
Això que vol dir?
Vol dir que no  son d’aquí potser? No ho creuria. Si son presents a una candidatura, es que tenen drets com el qui mes, no?
Que no pertanyen a les típiques” famílies politiques” tant fermament instal·lades en el poder en les nostres parròquies? Probablement.
Que no han participat l’ espoli organitzat i a la”mala gestió” instaurada? Segur.
Una altra perla:
-“ La política es porta a la sang…”
Això com ho cal interpretar? Que fer política es una qüestió de llinatge?
Una més:
 -“Més val boig conegut que savi per conèixer..”
De moment la màxima ens ha resultat fatal. Potser que ho provéssim ...Perdut per perdut...

Tot plegat , una sensació de “déjà vu”.....

Antonia

Espai d’opinió de Radio Valira 22-11-2011