dimarts, 15 de novembre de 2011

Forasters


 El zoroastrisme, la religió ensenyada per Zaratrusta, coneguda també com la religió de l’Iran , és la més antiga de les religions basades en un credo, a diferencia de les religions d’origen ètnic. Els seus textos se situen entre 1400 i 2000 anys abans de Crist.

Quan els àrabs ocuparen Pèrsia el 642 després de Crist, els zoroastristes es van veure davant la disjuntiva de convertir-se a la nova religió oficial o de mantenir l’antiga. Lenta però implacablement la majoria va decantar-se per la primera opció, però un bon grapat va perseverar en les velles creences mazdaistes. Una part d’aquests va emigrar a la costa occidental de l’Índia,  a la rodalia de Mumbai . Els Parsis ,literalment "perses" en hindú són els membres d'aquesta comunitat ètnica ,que van emigrar al subcontinent indi als segles VII i VIII per fugir la persecució religiosa de l'islam.

Diu la llegenda, que el Rei de Sanja , que regnava en aquella zona, va sortir a rebre els Parsis, portant un got de llet  ple fins a la vora.
 Amb aquest gest volia significar a la comunitat de refugiats, que allà ja eren molts i que no hi havia lloc per a ningú més en la comunitat. El cap dels nouvinguts, amb cura , va afegir sucre al got de llet , i aquest es va diluir sense fer vessar una sola gota de llet, i va dir: “ Com el sucre dins la llet, la Nostra presencia, endolcirà la teva vida sense desplaçar-te ,ni causar-te problemes.”

Vaig trobar aquesta historia dins el llibre  de la Thrity Umrigar, “la estacion de los recuerdos”, que parla justament dels contrastes culturals entre Orient i Occident.

Trobo molt encertada la imatge aquesta de que una cultura es pot fondre dins una altra, enriquint-la a mateix temps,i conservant a mateix  el seu sabor genuí.

Darrerament , ben al contrari, la sensació que em dona es que ens entestem en veure les cultures diferents  com a elements que no es poden barrejar, així com l’oli i l’aigua, que malgrat el agitis, la diferencia de densitat , fa que s’acaben separant i formen dues capes ben distintes.

Corren mals temps per a la mixitat cultural.

La crisi econòmica a mes exerceix com un potenciador pervers en aquesta mirada desconfiada envers el qui es diferent. En temps de crisi s’incrementen  els rumors, els estereotips, i les afirmacions gratuïtes en contra dels “forasters”.

FORASTER, una paraula que ha anat prenent una connotació negativa...Aliè, estranger, estrany, desconegut, invasor...

La idea del foraster es la de algú que fa por, que arriba i et pot generar canvis. En general, i en temps normals La gent te molta por dels canvis:prefereix la seguretat del que ja coneix, encara que sigui menys interessant, que la inseguretat del que pot venir.


Ara a mes en els temps que corren, els forasters son  els que venen de fora a aprofitar-se dels nostres privilegis, els que ens prenen els llocs de treball, els que ens generen inseguretat....

El que fins ara es podia considerar com a por a lo desconegut, als canvis, esta derivant en actituds clarament xenòfobes, que passen a designar clarament  els forasters com a culpables de tots els mals que hem patit, patim i patirem..

La xenofòbia es un perill per la convivència, dificulta la cohesió social, impedeix avançar en la construcció d’una societat  i sobre tot és inhumana.

Perquè jo hem pregunto : qui son els forasters?

Son les persones que tenen una cultura, una religió ,una ideologia diferent de la nostra , o bé son aquests ens abstractes, aliens  al dia a dia del comu dels mortals, que son els mercats?

Els mercats , que dins la crisi global ,han pres el control del mon per damunt del poder politic.

Aquests si que son els forasters, o mes ben dit els “foragidos”

Antonia Escoda