dimarts, 18 d’octubre de 2011

VIRUS




Felicitats als indignats del mon sencer!

El moviment dels indignats va començar amb la que es va anomenar la revolució de Gessamí a Tunísia, el passat mes de gener. Després es va propagar amb rapidesa pels països del nord d’Àfrica, Egipte, Sudan, Iemen, Líbia, Síria, Israel, i finalment cap a Europa amb Grècia, Espanya, sense oblidar els Islandesos que la van iniciar ben abans...
Des de fa uns mesos  amb moviments inicials a Wisconsin , els indignats van acabar ocupant els voltants de Wall Street. També es nota un cert moviment a l’Asia o Sud-Amèrica.

Sembla  com una malaltia contagiosa que ja no es para en fronteres, i va agafant força, indiferent als règims polítics als que s’afronta.

Dissabte 15 d’Octubre mes de 900 ciutats del mon es van mobilitzar, i van ocupar les places i els carrers en un moviment global i solidari.
 I Andorra també sortia al gran mapa dels indignats d’arreu del mon. A uns els hi semblarà ridícul, i es queixaran de la manca de mobilització.
 Jo em vaig sentir molt orgullosa dels valents que van ser a la plaça del poble el dissabte.

Si, si . Valents, i molt valents... Ja que en una manifestació de 250000 persones , com la de Barcelona, per exemple, un es pot fondre dins la massa . Aquí les  persones que hi eren , i no entraré a discutir les xifres oficials, van anar a donar la cara per a tots els que no van gosar ser-hi, o pels que no se’n van assabentar a temps
.
Els que no van gosar, perquè aquí ens coneixem tots, i no es bo fer-se “mal veure”, o passar per un friki.. Esta mes ben vist callar i atorgar..

Els que no se’n van assabentar, perquè d’una part encara semblaria que no dominem les xarxes socials com ho fan al mon àrab, i les convocatòries passen malament, i d’altra part nomes una molt petita part de la premsa , que SI  es present a les xarxes socials, se’n va fer ressò.

Els anomenen els indignats.

Indignats perquè la democràcia representativa, s’ha oblidat  de la mateixa essència de la paraula democràcia. Els electes, han de tornar a prendre consciencia, que la finalitat no es arribar a governar, sinó treballar per a la ciutadania. La democràcia participativa no  desautoritza la democràcia representativa, sinó que la completa i la legitima.

Indignats perquè les entitats financeres i  les agencies de qualificació financera decideixen sense estat d’ànim les polítiques publiques, mentre han permès que els seus dirigents, els que ens van portar a aquesta crisi continuïn enriquint-se.

Indignats per l’espoli dels recursos naturals patrimoni de tots, per enriquir uns interessos privats
Indignats per l’esquerda que s’està obrint dins la societat que pensàvem benestant, separant cada cop de manera mes evident els mes rics i els mes pobres.

Indignats per les pèrdues de llocs de treball i les retallades socials en nom d’una hipotètica recuperació de l’economia.

Indignats també per la passivitat d’una gran part de la societat , que ni tan sols s’indigna davant les injustícies flagrants que estem vivint.

Després de 20 anys de mundialització a ultrança, ens adonem que sigui on sigui , als Estats Units, a França, a Espanya , o Andorra, ens em deixat prendre el pel per els mateixos lobbies financers, i que les elits polítiques , s’han deixat portar a calmar la set insaciable d’alguns interessos privats en compte de servir l’interès públic.

Quan estàvem passant la convocatòria pel 15O, un amic em va comentar, que a ell no li interessaven les protestes sense propostes. Jo penso que de propostes si que n’hi ha , si les busques i no et conformes amb la informació que ens donen els mitjans oficials.  I que potser  es millor esperar asseguts i sotmesos, que les propostes ens vinguin donades de mes amunt?

Jo crec, que discutint  junts es pot transformar la frustració que ens provoca la situació econòmica i social, en indignació i força política.

En tot cas ,vigilem que arriba l’hivern i aquests moviments , com els virus, no coneixen fronteres. El problema, com amb els virus, es que sovint ,no en trobem la vacuna, fins que el nombre de víctimes ja ha estat considerable.

Espai d’opinió de Radio Valira 18-10-2011