dijous, 6 d’octubre de 2011

La perfida Albion



M’ha tornat a passar…
 I mira que anava al ”tanto” conscient com n’era dels canvis de dimensions.
Treus la llengua.....  Una miqueta endavant, una miqueta endarrere, a “ tope” cap a la dreta i lleuger toc a l’esquerra.... Però al final l’ he notat. He notat aquell frec intens i el soroll inconfusible::racaaaa!

I com sempre passa, tu intentant  no dramatitzar ,no perdre els nervis per damunt de tot, però no, allà esta acusadora, la marca color verd fosforita assenyalant-te : si, si, es ella, la dona, la que no en te ni idea, la que es baralla amb les columnes del pàrquing del Prat de la creu!

Es que es mala sort no , que justament et passi al pis on la pintura es mes cridanera!! I damunt amb el cotxe d’ELL, arghh!!
Ara toquen  el morros i les recriminacions al arribar a casa, perquè no podràs amagar-ho molt de temps, sobretot amb el nen assentat al lloc del co-pilot i que et diu: que dirà el pare???

 T’agafa un impuls irrefrenable de muntar una orgia de cops de para xoc, al estil del “arrebato “ de la Kathy Bates , a “Tomates Verdes fritos”, tot cridant: TOWANDA!!!

Us ho prometo , soc bona conductora,.... El que passa es que tinc mala sort!
 O potser es un problema de la vista? Hauré d’anar a revisió... O potser es aquell problema que diuen tenim les dones per avaluar les distancies? Va , us estalviaré l’acudit.

 Jo crec que en el fons el problema el tenen els homes: aquella mania que tenen de comprar el cotxe com mes gran millor!! I ja se sap quan la plaça del pàrquing s’ha acostumat a la mida de un Smart, feu-li entendre que s’ha d’adaptar a la mida d’un tanc!

El cas es que aquest estiu ,he fet mes d’un miler de kilòmetres per carreteres angleses:  conducció per l’esquerra, veritables túnels de verdura, i roundabout, i roundabout, i roundabout... I res , ni la mes mínima ratlladeta, ni el mes mínim dubte a l’hora de girar, aparcar , res de res....

Deu ser la meva educació, la meva simpatia per tot el que es esquerranós.

El cas es que m’hi vaig sentir realment còmode. Home, una mica rarets , admeto que si que ho son els Anglesos, el cas que t’hi acostumes... Aquesta manera de enarborar les diferencies com una bandera,  membres fundadors de la Unió Europea, però amb totes les especificitats possibles que han pogut preservar.  Sembla que al haver viscut en una illa s’hagin volgut preservar al llarg dels segles en front dels possibles invasors, o plagues de tot tipus..

Veneren  la seva reialesa, i a mateix temps gaudeixen i segueixen amb delit els seus escàndols...Es cert que no tenen a la Belen Esteban, com tenim per aquestes latituds. D’altra part son extremadament puntosos amb la qualitat de la seva democràcia. La reina es la reina, però políticament no te cap dret mes que, opinar, aconsellar, però en cap cas no pot decidir ja que ningú no l’ha elegit per a fer-ho. El funcionament del seu parlament fa que el polític electe es deu exclusivament als seus electors independentment del partit al que esta adscrit. Històricament a Anglaterra va néixer la noció d’estat de dret, com a estat sotmès a les lleis. Bé aquest estat de dret , que Marx denunciava com a protector del capitalisme, ja que les lleis van encaminades a defensar drets  com la propietat privada, i doncs  a perpetuar les desigualtats.

Curiosos aquests Anglesos, que volen participar activament en les institucions europees, i liderar-les, però com aquell que no vol la cosa , amb una idea de la solidaritat dins la unió ben curiosa.
 Veieu si no les darreres paraules d’en David Cameron que troba terrible la fractura  entre països de la Unió Europea, però en culpa  l’augment de poder de les institucions europees en compte d’apuntar les actituds insolidàries d’alguns dels membres. Deuen ser reminiscències del seu antic passat colonialista: soc a tot arreu però quan van mal dades, m’inhibeixo. No en va Anglaterra era anomenada la “Pèrfida Albion”.

No ,no us penseu, tot i que estic d’acord amb l’Eulalia Vintró que son els cracks del cinisme mundial, en el fons no em cauen malament  els Anglesos, ni que sigui per lo de la conducció a l’esquerra, que esta demostrat que es lo meu... 
Ara de totes les rareses la que mes em costa  es  perdonar-los lo dels endolls!

Espai d’opinió de Radio Valira 4-09-2011