dimecres, 14 de setembre de 2011

Nova temporada


Ja hi tornem ser.
 La costum vol que amb l’inici de l’any nou ,el primer de gener de cada any, adoptem bones resolucions o ens plantegem nous projectes.
En realitat, per la manera com esta organitzada la nostra vida, el calendari escolar, el calendari polític, la programació dels mitjans audiovisuals, es el mes de setembre el que marca la represa de l’activitat.
 Ens hem passat l’estiu en un cert stand-by. Hem re visitat els hits musicals a les antenes de radio. Hem tornat a veure les series emblemàtiques i les pel·lícules d’encefalograma pla a la televisió. Hem recuperat aquells llibres que regularment cada X estius rellegim. A la premsa escrita hem pogut seguir, com sempre, on fan vacances els famosos i els polítics, i hem  gaudit  com cada any dels reportatges sobre els llocs mes exòtics o insòlits per anar de vacances.
En fi , que fem exactament el contrari del que estem suposats fer: aprofitar el descans de l’estiu per conèixer contrades noves, descobrir gustos i sensacions diferents.... Definitivament som esperit de contradicció.
Amb el sopor de l’estiu ens hem oblidat de reivindicar allò que normalment ens fa saltar del sofà, i ens hem deixat portar per aquesta “modorra” general. Tenim bona excusa ja que sembla que el mon en general sembli “tancat per vacances”. Però m’adono que això no deixa de ser un prejudici mes dels que tenim integrats en el disc dur, ja que el mon no ha deixat de girar en aquest parèntesi  estiuenc.
Aprofitant la nostra letargia, les borses i els mercats, aquests essers superiors que governen el mon, han continuat jugant amb els governs, mentre els elegits pels ciutadans continuen actuant com actors d’opereta , amb prestacions dignes de “Pimpinela”.
Durant l’estiu, han continuat les revoltes a Líbia i Síria, i milers de persones han continuat morint per alliberar-se d’uns tirans. A la banya d’Àfrica, la fam esta matant la població davant la impotència dels que no estan pendents de la visita del Papa a Espanya, o dels monitors on observen el ball de xifres, els “caïds” de les places borsàries.
A Noruega , hem vist amb horror el resultat  de aquesta tendència que tenim a mirar cap a Orient amb suspició , subestimant aquest creixement constant de les propostes radicals d’extrema dreta. A Anglaterra  a cap i a la fi nomes parlàvem de “gamberros” ,no??
Continuem tancant els ulls, i estem tant segurs que la via que estem seguint es la única i adequada.
La prepotència i la subestimació d’aquells fenòmens que no volem afrontar es potser allò que ens perdrà.
Però no, no vull encarar aquest nou curs amb el pessimisme amb el  que vam acabar el passat. Com que l’edat no perdona ,he ant a comprar-me unes ulleres, ja sabeu, per allò de la presbícia...De pas he encomanat unes ulleres màgiques. Aquelles que diuen que et fan veure “la vie en ros”. No se si me les trobaran. ...
Sempre ens quedaran els bolets al·lucinògens o el “ Lucy in the Sky with Diamonds”....

Antonia Escoda
Espai d’opinió de Radio Valira 13-09-2011