dimarts, 27 de setembre de 2011

El discurs!El discurs!



Amb els anys vas adquirint manies.
 Algunes son estranyes I difícils d’explicar, com la d’anar controlant el comptaquilòmetres del cotxe a la recerca d’un nombre capicua o la necessitat de començar el dia expressant el teu ànim ,penjant una cançó del YouTube a les xarxes. D’altres son les que les  em feien riure dels meus pares com la de posar el pa cara amunt damunt la taula, o tocar ferro quan veus algun membre de l’església. També confesso que prefereixo l’acció a la paraula, i que els hi tinc una tírria particular als discursos i declaracions d’intenció sense possibilitat de interactuar-hi al moment. Per exemple  com quan estàs en un casament i salta el graciós de torn cridant: “El discurs! El discurs!...”i tu penses ,no si us plau.., .I es que ja us podeu imaginar…Els pares, entendrits en explicar l’esforç que els hi ha costat pujar els nens. Els nuvis emocionats per començar una nova època i plens d’amor i de patriotisme l’un envers l’altre. Els amics pregant a la banca, uix perdo, als consorts que s’ho donin tot l’un a l’altre…. I tu assegut a la taula amb les sabates que t’estan apretant i el vestit que et mortifica, i penses “ si us plau”  que tallin ja el rotllo i que passin a l’acció…I en un impuls incontrolat t’aixeques i comences a cridar:   “Que se besen! Que se besen!..”.

Però les coses son com son , portem ja 4 mesos de un nou govern, i en poc temps anirem de nou a eleccions Comunals.
I ja ens teniu a uns quants Verds, asseguts a la taula d’un bar  per seguir  el DISCURS , en majúscules si us plau, com qui es disposa a seguir un Barça-Madrid.
La cosa promet d’entrada, el decorat dominat pels colors torrats ,ens fa pensar que ja som a la tardor...Espero que el Sindic hagi tingut millor gust al moment de triar els nous mobles....
El Cap de Govern , molt solemne, amb cara de preocupació i mirant fixe a la càmera, com dient : “si , si es a tu a qui parlo”..; i de tant en tant d’un cop d’espatlla  , recordant-te que el discurs també va per tu....
D’on venim , d’on som, qui som , per introduir la noció de patriotisme... Admeto que de moment em va inclús ofendre, i que me’n vaig anar al llit, amb la sensació de no poder dormir pel dilema: soc o no soc patriota jo també?
 El patriotisme com l’amor o  la llibertat son sentiments  o nocions , que utilitzats a deshora i fins la sacietat, es desvirtuen al meu parer... Però ben mirat potser si que era necessari apel·lar a aquest sentiment, en una societat on impera el acampi qui pugui, i el profit i l’interès personal, per davant del bé general.
Tot per arribar finalment al gran sacrifici, a les mesures que ens han de portar a la sortida de la crisi.
El diagnòstic ja esta fet fa dies, i ja va ser part de la passada campanya electoral.
Estem immersos en una gran crisi global (de valors, econòmica financera, social..), agreujada localment per la nostra crisi estructural. Aquesta crisi nostra tant particular , ve donada per el pes de les nostres institucions, administracions i també , per que no dir-ho, per l’individualisme que hem cultivat a ultrança. Cadascú, cada persona, cada família, cada col·lectiu, cada administració, ha anat cultivant el seu hortet, assedegant el del veí, pensant que els recursos no s’acabarien mai.
Encara avui, alguns se’n surten millor que d’altres, i exposen de manera obscena el seu bon fer, però que no s’enganyin , sembla que com a bons patriotes, també hauran de retre comptes.
Però prou de discursos. Va si us plau que comenci el ball ….
A qui li tocarà ballar amb la mes lletja??

Espai d’opinió de Radio Valira 27-09-2011